Iglesias i Colau demanen una altra moció de censura a Rajoy

Podem i comuns van carregar amb duresa contra Mariano Rajoy. «Cap argument justifica l’ús de la violència contra la població civil. Rajoy ha fet un mal irreparable a Catalunya i a Espanya», va asseverar Pablo Iglesias. Tant ell com Ada Colau van reclamar el cap del president per la repressió policial del referèndum.

Notícies relacionades

Albiol, absolt en el judici per les antenes en una comissaria de Badalona

Rufián renuncia a la seva acta de regidor d’ERC a Santa Coloma

«Manar milers de policies contra gent pacífica és de covards –va sentenciar l’alcaldessa de Barcelona–. Mariano Rajoy ha de dimitir perquè ha fracassat en les seves responsabilitats polítiques. I si no dimiteix, és responsabilitat de les altres forces democràtiques buscar-hi una alternativa i convocar noves eleccions a Espanya». Una idea en la qual també va aprofundir el líder podemista, que confia que el PSOE «rectifiqui» el «greu error que ha comès» a l’alinear-se amb Rajoy i doni suport a una moció de censura després de la qual poder fer realitat la seva proposta per a Catalunya, que passa pel diàleg i un referèndum pactat. «La democràcia es defensa parlant i dialogant i només un Govern de corruptes i de violents pot mantenir-se sord davant el crit dels catalans», va clamar.  

Referèndum pactat

Colau i els comuns havien navegat en aigües braves fins a arribar a la riba de l’1-O. Malgrat que des del primer moment van dir que no era el referèndum que volien, l’estratègia policial i judicial de Rajoy els va empènyer a un terreny en el qual se senten més còmodes: el de la mobilització pels drets democràtics. Colau va votar en blanc, com el diputat Joan Josep Nuet, mentre que la mà dreta de l’alcaldessa, el tinent d’alcalde Gerardo Pisarello, va apostar pel sí. Xavier Domènech, coordinador de Catalunya en Comú i home de confiança d’Iglesias, no va aclarir el sentit del seu vot. «Avui he votat per la sobirania de Catalunya». El temps dirà quins rèdits electorals els donarà la seva aposta l’1-O en l’incert tauler polític català.