La jutge cita Trapero com a imputat per sedició per divendres

La jutge de l'Audiència Nacional Carmen Lamela necessitava l'atestat ampliatori de la Guàrdia Civil sobre els fets dels dies 20 i 21 de setembre a Barcelona per començar a instruir la denúncia presentada pel fiscal per sedició i, una vegada en el seu poder, el primer pas que ha fet no ha pogut ser més contundent. Ha decidit citar a declarar divendres que ve com a imputat el major dels Mossos, Josep Lluís Trapero, segons han confirmat fonts jurídiques.

També interrogarà per aquest delicte la intendent dels Mossos d'Esquadra Teresa Laplana, al capdavant del cos durant les protestes en què es va assetjar la comissió judicial que va enviar el Jutjat d'Instrucció número 13 de Barcelona a fer registres en diferents seus de la Generalitat i en què es van destrossar diversos vehicles de la Guàrdia Civil. Era la responsable de l'operatiu de la policia autonòmica a qui es van dirigir sense èxit en diverses ocasions els guàrdies civils que participaven en el dispositiu ordenat pel jutge Juan Antonio Ramírez Sunyer, segons consta a l'atestat que aquest cos va enviar al jutjat barceloní.

La magistrada també prendrà declaració per aquest mateix delicte als presidents de l'Assemblea Nacional Catalana i d'Òmnium Cultural, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, respectivament. Tots dos eren les úniques persones citades amb noms i cognoms en la denúncia interposada pel tinent fiscal de l'Audiència Nacional, Miguel Ángel Carballo, per la seva actuació durant les protestes animant que continuessin les mobilitzacions.

Arengar les masses

Notícies relacionades

La fiscalia presenta una denúncia per sedició a l'Audiència Nacional per l'1-O

La jutge Lamela admet la denúncia per sedició dels altercats de l'1-O

Sànchez es va dirigir als concentrats per dir-los: "L'1 d'octubre votarem, si ens prenen les urnes, les construirem" i "que ningú se'n vagi a casa, serà una nit llarga i intensa". Cuixart va pujar damunt d'un cotxe de la Guàrdia Civil i va demanar que la protesta continués. La fiscalia va relatar cronològicament els altercats viscuts en les concentracions que es van produir després de l'arrest de 14 persones per la seva participació en l'1-O. Va citar els trets a l'aire per part de agents per evitar un presumpte atac a un furgó a la seu de la CUP, els comesos contra vehicles de la Guàrdia Civil i l'assetjament sofert per la comissió judicial que participava en el registre de la Conselleria d'Economia. La lletrada de l'Administració de Justícia (abans, secretària judicial) va haver de sortir pel terrat a un edifici pròxim i els guàrdies civils van estar fins a 18 hores assetjats.

El dia 27 la magistrada va admetre a tràmit la denúncia fiscal en un acte en què sostenia que aquestes conductes podien encaixar en l'article 544 del Codi Penal que sanciona l'aixecament tumultuari, dirigit a impedir per la força o fora de les vies legals l'aplicació de les lleis o l'actuació de qualsevol persona en l'exercici de les seves funcions o el compliment dels seus acords o de les resolucions administratives o judicials. La sedició està penada fins amb 15 anys de presó en cas que el presumpte autor fos una persona "constituïda en autoritat".