Rajoy assegura que actuarà en el "moment més oportú"

El temps s’esgota, l’anunciada declaració unilateral d’independència (DUI) s’acosta i les posicions dels uns i dels altres segueixen enrocades. La mediació reclamada per Carles Puigdemont dimecres va ser rebutjada ahir per Mariano Rajoy. El president del Govern li va dir directament, en una entrevista gravada amb l’agència Efe, que, si es vol asseure a «dialogar, acordar, al Parlament o fora del Parlament», primer ha de retirar l’amenaça de la DUI. ¿En aquest cas existiria la possibilitat de posar sobre la taula l’opció d’un referèndum pactat? No ho sembla. Rajoy no està disposat a parlar «per liquidar la unitat nacional».

En opinió de Rajoy, el primer que ha de fer Puigdemont és suspendre «en la màxima brevetat possible» el seu projecte de fer una declaració unilateral, perquè és «la millor solució» i, a més, «s’evitaran mals pitjors».

Amb aquest panorama, i malgrat que cap de les dues parts semblen disposades per ara a moure’s de les seves posicions, Rajoy va intentar mostrar-se optimista i va recordar que Espanya ja va aconseguir superar moments crítics en el passat recent, com quan el 2012 moltes veus li van recomanar que demanés el rescat total de l’economia. El líder del PP es va congratular d’aguantar la pressió i demanar ajuda financera només per als bancs. «En aquell moment vaig fer el que creia que havia de fer i ara, perquè és la meva obligació i perquè per a això soc el president del Govern d’Espanya, faré el que cregui que hagi de fer, el que cregui que sigui millor per a Espanya i en el moment que em sembli més oportú», va declarar.

Sense estratègia coneguda

¿Què farà a Catalunya? ¿Quan? Ningú respon a la Moncloa, cosa que està inquietant molt els mateixos dirigents del PP, que han de sentir Albert Rivera (Ciutadans) i José María Aznar que ells actuarien com més aviat millor. És aquest context de pressions dels uns i dels altres al qual feia referència Rajoy al fer la comparació amb el rescat.

Els instruments que aquests mesos s’han anat posant sobre la taula són: l’article 155 (per assumir algunes competències de la Generalitat), la llei de seguretat nacional (que dona al president la capacitat de decretar que hi ha un problema greu en una zona i agafar-ne el control) i l’article 116 (que es refereix als estats d’alarma, excepció i de setge). A més està oberta la via dels tribunals, on ja hi ha unes quantes querelles contra els organitzadors de l’1-O i s’ha citat a declarar investigats pels delictes de sedició. 

La resposta a Aznar

Notícies relacionades

Puigdemont, al Rei: "Així, no"

El TS busca polsar el TJUE amb els eros per si el TC avala l’amnistia

L’últim encàrrec d’Aznar, a través de la FAES, la fundació que ja es va desvincular totalment del PP, va obtenir resposta per boca del coordinador general del PP, Fernando Martínez-Maíllo. L’expresident del Govern, amb un comunicat titulat «El preu de la llibertat» sobre la crisi amb Catalunya, arriba a dir-li a Rajoy que, si no aplica totes les eines que li dona la Constitució i es veu «incapaç» de solucionar aquest assumpte, convoqui eleccions. 

Maíllo li va respondre que no convé mai actuar «en calent» i va fer una crida a donar suport al Govern «sense fissures».