El fiscal demana ampliar el cas per sedició contra Trapero

Un atestat de la Guàrdia Civil aportat aquest mateix divendres a l'Audiència Nacional pot fer que la causa en què està imputat per sedició el major dels Mossos d'Esquadra, Josep Lluís Trapero, s'ampliï a fets "anteriors i posteriors" a les protestes del 20 i 21 de setembre a Barcelona per incloure també la votació de l'1-O. Almenys això és el que vol la fiscalia, que per evitar indefensions o nul·litats va demanar a la jutge Carmen Lamela la suspensió de les declaracions previstes. Tot i mantenir-se, la magistrada tornarà a citar el responsable policial, la intendent dels Mossos Teresa Laplana i els presidents d'Òmnium Cultural i l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), tot i que difícilment serà abans del dia 16. 

La nova documentació, que no és l'informe que la magistrada havia ordenat a la Guàrdia Civil sobre les protestes que es van produir a Barcelona després dels arrestos i registres ordenats pel Jutjat d'Instrucció número 13 d'aquesta ciutat i que va afectar especialment la comissió judicial que feia la diligència a la Conselleria d'Economia, són al voltant de 300 pàgines, a més d'àudios i vídeos. 

Fonts fiscals han explicat que inclouen fets nous que afecten els quatre investigats actuals i altres persones, la imputació de les quals podrien sol·licitar després d'estudiar l'atestat. A més, han advertit que després d'aquesta declaració decidiran quina mesura cautelar demanen contra ells. El ministeri públic afegeix que en cas que no compareguin "seran conduïts per la força pública al jutjat". Per la suposada inactivitat dels Mossos a l'hora de tancar col·legis l'1-O diversos jutjats catalans tenen diligències obertes, si bé cap inclou el delicte de sedició investigat a l'Audiència Nacional.

Sense temps per reaccionar

Malgrat tot, Trapero ha volgut declarar davant la magistrada per negar les conclusions de l'atestat de la Guàrdia Civil que denunciava haver requerit fins en sis ocasions la intervenció dels mossos sense èxit. La policia autonòmica sosté, segons els serveis jurídics del Departament d'Interior, que "no van ser avisats amb prou antelació per poder planificar el dispositiu" ordenat pel jutge Juan Antonio Ramírez, ja que ho van saber pels mitjans.

El major ha assegurat que no ha comès ni col·laborat en cap delicte de sedició ni en cap altre. Els Mossos, defensa, tenen una forma d'afrontar problemes d'ordre públic diferent d'altres cossos i durant els escorcolls van gestionar el dispositiu com habitualment solen fer "independentment del motiu i col·lectius que els provoquin".

La intendent Teresa Laplana no ha declarat per problemes de salut, malgrat que s'havia previst una videoconferència per evitar-li anar a Madrid. El president d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, s'ha negat a contestar preguntes, i el de l'ANC, Jordi Sànchez, només ha contestat al seu advocat. Ha sostingut que la manifestació va ser "pacifica" i s'ha mostrat convençut que "en cap moment en l'ànim de cap del més de 50.000 manifestants hi havia el d'alterar, com diu la fiscalia", l'ordre constitucional.

Aplaudiments i crits de "traïdor"

Notícies relacionades

La jutge Lamela admet la denúncia per sedició dels altercats de l'1-O

La fiscalia presenta una denúncia per sedició a l'Audiència Nacional per l'1-O

Després de declarar, Trapero ha abandonat el tribunal enmig dels aplaudiments dels diputats de PDECat, ERC, En Comú Podem, el PNB i Bildu, que ha anat a donar-li suport, i els crits de "traïdor" d'una desena de persones que eren a l'altre costat del carrer de Génova. Però en cap moment s'ha produït cap problema de seguretat, ja que l'Audiència havia extremat les mesures habituals, cosa que ha obligat els càrrecs electes a fer les seves declaracions en un parc annex a la plaça on hi ha part de les instal·lacions del tribunal. 

En la denúncia, la fiscalia apuntava a Sànchez i Cuixart i reproduïa les seves paraules per animar a la concentració que va assetjar la comissió judicial enviada pel jutjat 13 per registrar la Conselleria d'Economia. La lletrada de l'Administració de justícia (abans secretària judicial) va haver de sortir pel terrat a un teatre pròxim i alguns dels guàrdies civils del dispositiu van estar fins a 18 hores a l'interior de l'edifici. En aquesta protesta també es van destrossar vehicles de la Guàrdia Civil.