El motí que va diluir la declaració d'independència de Puigdemont

La decisió del president de la Generalitat, Carles Puigdemont, de plantejar una declaració d'independència per, immediatament després, suspendre-la en benefici del diàleg i la mediació és el fruit de nombroses reunions i posicions diferents en el si del seu propi partit respecte dels passos a seguir. Aquestes són les dates i els moments clau.

Dilluns 2 d'octubre

Reunió del comitè nacional del PDECat que agrupa desenes de càrrecs institucionals i de partit, amb presència de Puigdemont. Com ja va avançar EL PERIÓDICO, en la reunió intervenen uns 30 representants amb punts de vista diferents sobre què fer després de la celebració del referèndum del dia anterior: procedir a complir amb el que diu la llei del referèndum i declarar la independència sense més dilació -com defensa una majoria, encara impactats per la celebració de l'1-O malgrat les càrregues policials- o bé "qualificar" aquesta declaració d'alguna manera. És el que defensen, entre altres, el conseller Santi Vila i l'excap de files a Madrid, Francesc Homs. Aquest últim posa com a exemple que si després de les eleccions del 27-S algú hagués defensat un referèndum, hauria sigut molt criticat, i en canvi finalment n'hi va haver. La seva conclusió és que el resultat de l'1-O no és suficient ni per imposar res ni per renunciar-hi.

Divendres 6 d'octubre

Principi d'acord amb la CUP perquè Puigdemont llegeixi la declaració d'independència en el ple del Parlament i decreti una suspensió de "setmanes". S'havia parlat de 15 dies però es va acabar desestimant aquest termini (sobre el qual aquest dimecres especulava també la CUP) perquè no semblés un ultimàtum. Lluís Corominas (PDECat) i Marta Rovira (ERC) tanquen l'acord amb els anticapitalistes i amb el vistiplau de les entitats sobiranistes. Un dia abans el Banc Sabadell anunciava que traslladava a Alacant la seva seu social, i el mateix divendres era CaixaBank la que desplaçava el seu domicili fiscal a València. Decisions que també influeixen en la presa de decisió que es va forjant en el si del PDECat i del Govern.

Dissabte 7 i diumenge 8 d'octubre

Durant el cap de setmana, la coordinadora general del PDECat, Marta Pascal, junt amb Artur Mas -que ofereix una entrevista a 'Eldiario.es' afirmant que no es pot exercir encara de forma material la independència- i el conseller Santi Vila pressionen Puigdemont perquè no faci una DUI. L'objectiu és no donar validesa jurídica a la declaració. Pascal també fa declaracions a TV-3 donant a entendre aquesta posició. Els tres dirigents del partit junt amb notables de l'empresariat català pressionen Puigdemont, alguns d'ells en contacte permanent amb Mas.

Dilluns 9 d'octubre

Les pressions a Puigdemont s'escenifiquen a Palau. Motí contra el president perquè faci una declaració retòrica i es parla d'eleccions. El president assumeix la primera de les condicions però no la de convocar eleccions constituents. No s'avisa la CUP fins dimarts, una hora abans de l'inici del ple, cosa que causa el lògic enuig dels anticapitalistes. Esquerra, una part del PDECat, l'ANC i Òmnium no entenen que els canvis de discurs no s'hagin comunicat a la CUP.

Arriben a Palau trucades d'institucions europees a través de persones interposades. Alguna de l'Església al vicepresident i líder d'Esquerra, Oriol Junqueras. Totes demanant temps i que no es declari la DUI. Fonts del PDECat consultades consideren decisiva la pressió internacional, de la UE, i el dimarts mateix, del president del Consell Europeu, Donald Tusk, demanant a Rajoy que no recorri a la força i a Puigdemont que "no anunciï res que faci impossible el diàleg". El discurs final de Puigdemont és fruit del consens entre el PDECat i ERC. 

Dimarts 10 d'octubre

Dimarts, una hora abans del ple i la compareixença del president -cosa que obliga a suspendre'l una hora- la CUP es planta davant el canvi de plans. Els anticapitalistes esperaven una declaració formal d'independència, sense ambigüitats, i un període de congelació d'aquesta però determinat i acotat temporalment. Després del discurs de Puigdemont i el debat, i per compensar aquesta posició dels cupaires, el Govern i les entitats junt amb la CUP acorden una declaració d'independència firmada per tots els diputats com a mostra de compromís i que es tirarà endavant.

Pascal inicialment es nega a firmar perquè els diputats no han tingut accés al document. La situació és tensa. Rovira colla perquè es firmi. Les entitats sobiranistes, perplexes pel discurs de Puigdemont (al qual creuen que li ha faltat èpica, gruix i concreció respecte a la declaració) beneeixen el document firmat com a mal menor. Després de la firma, Pascal és la primera, aprofitant unes declaracions als mitjans de comunicació, que treu validesa jurídica a l'acte de firma del document.

A la CUP es critica la forma com es va portar a terme la firma del document. Assenyalen que els postconvergents gairebé impedeixen que es faci i els culpen d'haver obviat el paper de Podem (que forma part de Catalunya Sí que es Pot). En opinió dels anticapitalistes, el referent català de la força de Pablo Iglesias podria haver recolzat el document.

Dimecres 11 d'octubre

Notícies relacionades

Puigdemont deixa la independència als llimbs

Rajoy dona un total de vuit dies a Puigdemont perquè torni "a la legalitat"

Pascal situa el seu partit "disposat a prlar de tot amb tots", però amb l'1-O com a referent. "La realitat és la que marca l'1 d'octubre", afirma. La direcció del PDECat descarta fixar terminis per aixecar la "suspensió" de la declaració. Els que des del primer minut van demanar posar sordina a la DUI mostren aquest dimecres la seva total satisfacció. Altres càrrecs, sempre en privat, lamenten no haver proclamat la independència sense embuts el dia que, dimarts sí, el món els mirava. A la controvèrsia interna s'hi posa sordina.

Puigdemont i el diàleg

Mentre, el president insisteix en el camí del diàleg, el pacte i la negociació. Aprofita unes declaracions a la CNN per mostrar la seva disposició a un diàleg "sense condició prèvia" amb les autoritats espanyoles. "Estem en un punt on el més important és que no hi ha condició prèvia per seure's i parlar en les condicions adequades", ha afirmat i fins i tot ha proposat una taula negociadora amb un mediador i dos representants per bàndol. Manté així el que els possibles mediadors internacionals havien reclamat de cara al seu discurs històric: obrir un període de negociació sense posar terminis ni condicions.