Terratrèmol abans de l'article 155

El procés feia uns quants dies que transcorria de manera increïblement tranquil·la. I la setmana s’havia iniciat amb un intercanvi epistolar entre Carles Puigdemont i Mariano Rajoy que atorgava al debat sobiranista un innegable encant de cosa antiga. La tarda d’ahir va seguir calmada amb la llibertat per al major Josep Lluís Trapero, fins que la notícia de l’empresonament sense fiança dels presidents de l’ANC i d’Òmnium, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, va sacsejar el tauler d’una manera que devia quedar registrada als sismògrafs.

La declaració d’independència interruptus del 10 d’octubre passat va deixar, entre la infanteria de l’independentisme més fidel, una gran sensació de frustració que es va redoblar ahir amb la resposta de Puigdemont a Rajoy. Hi havia, fins i tot, qui apostava per un assossegament de la immensa mobilització popular que sempre ha acompanyat l’independentisme. L’empresonament per sedició dels faedors de les grans i pacífiques manifestacions de les últimes sis diades de ben segur que, de rebuf, farà sortir al carrer el gruix del secessionisme.

CATALÀ A LA GALLEGA

I això que el dia apuntava d’una altra manera. La seqüència de cartes entre Puigdemont i Rajoy, enviades entre Barcelona i Madrid, però que en realitat els seus autors esperaven que es llegissin a Brussel·les, a Berlín i a Berna, esbossava més una lluita de subtilitats i pugnes pel relat que una acció desmesurada. Puigdemont va respondre al requeriment de Rajoy sobre si havia declarat o no la independència a la gallega. Ni sí, ni no, sinó tot al contrari. Molta apel·lació al diàleg (fins a sis vegades l’esmentava) i un emplaçament al president espanyol per veure’s a soles. Després de guanyar el favor de l’opinió pública internacional, després de la brutal actuació de la policia i la Guàrdia Civil l’1-O, Puigdemont obeeix les instàncies europees descartant la DUI i, a més, s’autopresenta com el campió del diàleg.    

La carta de Puigdemont a Rajoy va satisfer un PDECat en què la coordinadora general, Marta Pascal, va tuitejar en favor de fer pinya. I no només a Twitter es va fer aquesta petició, sinó també en una reunió de la direcció, a porta tancada, en què es va demanar que no hi hagi quadros que vagin per lliure i que s’assumeixi la unitat d’acció. També que hi hagi més claredat en els missatges i que aquests siguin prèviament acordats. Tot això, 12 hores després de la gala del premi Planeta en què l’únic representant del Govern va ser Santi Vila, en el seu consolidat paper de vers lliure, que es va asseure al costat d’Enric Millo i d’Ana Pastor.

ERC CELEBRA EL LÍMIT TEMPORAL

Esquerra també va acollir amb satisfacció la missiva. Els socis en el Govern fan pinya sempre al voltant de Puigdemont i evidencien així que el principal enemic del president és el denominat sector moderat del seu propi partit. Els republicans es van mostrar satisfets del fet que Puigdemont hagi posat un límit temporal a la suspensió, de dos mesos. Marta Rovira va negociar i pactar amb la CUP que aquest termini fos de quatre setmanes, però l’acord va saltar pels aires sense que la republicana en sabés res. 

La CUP, per la seva part, va lamentar que s’hagués perdut una altra ocasió per declarar la independència i insisteix que això s’ha de fer abans que el Govern apliqui l’article 155. És a dir, quan la Generalitat encara té el control, per exemple, dels Mossos d’Esquadra. Un cos policial que va veure com Trapero (i també la intendent de l’Eixample, Teresa Laplana) arriscaven l’ingrés a la presó, encara que, a diferència de Cuixart i Sànchez, se’n van salvar a canvi de lleus mesures cautelars. Encara que, atenció, de moment tan sols s’han analitzat els fets del 20 de setembre, no els de l’1-O.

LA CONTRARESPOSTA DE RAJOY

Tornant a les missives. Rajoy no va trigar gaire a respondre a Puigdemont. Bàsicament per recordar-li que dijous venç el segon termini del requeriment, en què el president ha de rectificar o bé atenir-se a les conseqüències en forma d’aplicació, encara no se sap en quin grau, de l’article 155. Aquest article, segons insistentment difon la Moncloa, tant via Rajoy com Soraya Sáenz de Santamaría, no serveix per «acabar amb l’autogovern» català, sinó per promoure «el retorn a la legalitat» de l’Administració catalana.

L’aplicació del tan esmentat i invocat article podria suposar el tercer set-ball del Govern català per proclamar la independència, entenent que els esforços per la sortida dialogada han caigut en sac foradat. De moment, Junts pel Sí i la CUP van decidir ajornar el ple ordinari d’aquesta setmana, qui sap si amb el pla de convocar una compareixença del president per al mateix dijous o divendres. Fins que el ple del Senat no aprovi la proposta detallada de Rajoy (quines competències i de quina manera es recuperen per part de l’Estat) hi ha temps per a la proclamació.

ALBIOL, DESAUTORITZAT

Notícies relacionades

La jutge envia a la presó Jordi Sànchez i Jordi Cuixart

Sànchez i Cuixart, a la presó 'VIP' amb Ignacio González, Jordi Pujol Jr o Sandro Rosell

El que tampoc va tenir el seu millor dia va ser Xavier García Albiol. A propòsit de les eleccions que el constitucionalisme desitja, el líder del Partit Popular català va posar sobre la taula la conveniència de prohibir la participació en els comicis als partits independentistes. El somni d’un Parlament dividit entre Ciutadans, el PSC i el mateix PP, i qui sap, fins i tot, si amb grup parlamentari d’algunes d’aquelles forces que es van quedar a les portes, com Unió (si existís) o el PACMA, es va esvair poc després, ni més ni menys que a la seu dels populars, al carrer de Génova de Madrid. Allà, el coordinador general del PP, Fernando Martínez-Maíllo, va afirmar que «a Espanya afortunadament un pot pensar lliurement, pot prendre partit per ser independentista o no ser-ne amb absoluta llibertat, unes característiques d’un Estat democràtic com el nostre. I això afortunadament se segueix mantenint. Aquesta és la posició oficial del partit».

Amb tot, les eleccions són una de les possibles sortides al bloqueig. El sector moderat del PDECat no les descarta en determinats escenaris, i el Govern central i el PSOE assenyalen aquesta via com a alternativa a l’article 155. Potser per això, divendres Oriol Junqueras, i dilluns, Marta Rovira, van ser molt contundents pel que fa que ERC no preveu una convocatòria immediata passi el que passi.