Article 155: Govern i PSOE premen el botó

En plena era digital i en una de les crisis d’Estat més serioses de la democràcia, les claus per entendre què passa i què passarà a Catalunya s’han de buscar, en aquestes últimes hores, en l’intercanvi epistolar i de comunicats entre Mariano Rajoy i Carles Puigdemont. En l’intercanvi de missatges, via Whatsapp o Telegram, d’alguns polítics constitucionalistes i altres d’independentistes aprofitant la seva relació d’anys enrere al reclamar-se mútuament, sense èxit fins al moment, un últim esforç per reconduir la situació abans que la pantalla política vagi a la fosa en negre. I a les anotacions personals fetes a les seves llibretes o tauletes els elegits pel Govern espanyol i el PSOE per ultimar com i fins on es desplegarà el temut article 155 de la Constitució. A falta de concrecions definitives, les àrees de Presidència, Economia i Interior seran previsiblement les més afectades quan es doni via lliure a l’esmentat article constitucional.

    Ahir, després que Puigdemont enviés carta a Rajoy dient que si activa el precepte de la Carta Magna pot fer que el Parlament voti una independència encara no votada, el Govern va confirmar que hi havia decisió: el 155 entra en segona fase a l’entendre que el president no ha fet cas del seu requeriment de fer marxa enrere. Rajoy va parlar amb Pedro Sánchez a primera hora del matí. El socialista era a Brussel·les (intentant convèncer les autoritats europees que la reforma constitucional és la plataforma per dialogar amb Catalunya) i el popular es dirigia també a la capital belga per participar en la cimera de la UE. Allà rebria el president espanyol, hores més tard, el suport del seu homòleg francès, Emmanuel Macron, i de la cancellera alemanya, Angela Merkel, davant la seva gestió de la crisi catalana. 

    Les crítiques, però, li arriben dels més pròxims: Ciutadans, els socis del PP, se segueixen queixant de la falta de pressa a adoptar mesures dràstiques i l’expresident José María Aznar s’escandalitza al pensar que es pugui actualitzar la Constitució com a «pagament a terminis» als independentistes.

    Mentrestant, també van continuar els contactes entre JxSí i la CUP per veure com s’hauria d’escenificar la independència (al damunt de la taula un ple ad hoc o la utilització del debat de política general). Els independentistes moderats, que han estat buscant entre bastidors alguna via per la qual treure l’aigua que amenaça d’ofegar uns i altres, comencen a donar clars senyals de derrotisme. Així mateix continua augmentant la llista d’empreses que mouen la seva seu social fora de Catalunya: el Banc Sabadell trasllada la seva presidència a Madrid. Segons el ministre d’Economia, Luis de Guindos, el que s’ha vist fins ara és «un aperitiu» del que pot arribar a passar.

    

INFORMES JURÍDICS / I a la Moncloa, lluny del soroll declaratiu davant la importància del que es portaven entre mans, compartien ahir cafè, informes jurídics sobre el 155 i opinions sobre mesures intervencionistes o possibles substitucions de càrrecs catalans la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría i el secretari d’Estat de Relacions amb les Corts, José Luis Ayllón, amb l’exministra i diputada socialista Carmen Calvo. A aquesta cita no hi van assistir la dirigent del PSC Meritxell Batet ni els veterans Pedro Arriola i José Enrique Serrano, que sí que han estat en altres convocatòries anteriors. 

    Sobre els treballs previs d’aquestes delegacions, i basant-se en documentació que s’ha preparat des de pràcticament tots els ministeris del Govern s’elaborarà, finalment, l’informe que un Consell de Ministres extraordinari aprovarà demà i remetrà al Senat per a la seva aprovació, prevista per a finals de la pròxima setmana o principis de la següent després d’una llarga i lenta tramitació. Es tracta de guanyar temps per si es fes realitat l’anhelat a Madrid avançament electoral que es reclama a Puigdemont per evitar el bloqueig competencial. No obstant, ara com ara no hi ha motius per pensar que les eleccions a Catalunya es produiran per obra, gràcia i mandat de l’actual president i no pel poder que el 155 atorgui a qui sigui elegit per substituir-lo, si hi ha finalment intervenció al Palau de la Generalitat.

CASELLA DE SORTIDA / El nivell jeràrquic que ha de tenir la persona que pugui agafar les regnes de Catalunya en les pròximes setmanes i el paper que se li ha de deixar representar als mitjans públics i al Parlament per evitar un xoc de legitimitats són dos dels assumptes que, diuen, més hores de discussió han portat populars i socialistes aquests dies. Tots dos partits saben que, per bé o per mal, poden fer història al desplegar per primera vegada el 155 a Espanya. Es poden estudiar i reestudiar els potencials efectes jurídics d’aquest tipus d’assumptes, però resulta impossible calcular les conseqüències que pugui tenir en el mitjà i llarg termini. Polítiques, socials, econòmiques i, especialment, emocionals. 

    Tornar a la casella de sortida, amb més o menys matisos, després de quatre dècades d’autogovern pot deixar cicatrius de complicada sutura. Ho saben al Govern central: d’aquí ve que Rajoy no vulgui travessar sol la frontera de la intervenció, sinó de la mà dels socialistes. Ho saben al PSOE: insisteixen tant com poden en el missatge que serà l’Executiu el que prendrà les mesures, i que els del puny i la rosa únicament rebaixaran la intensitat d’un 155 que podria ser més dur si ells no estiguessin en l’operació. 

Notícies relacionades

Un xoc i moltes espines

Recaptar tots els impostos

    Ho sap Puigdemont: ha posat al damunt de la taula la seva última carta, la de la declaració d’independència ja sense dissimular ni amb dobles fons, sabent que podria portar-li conseqüències penals, a més a més de professionals. Això, després d’haver tingut l’oportunitat de fer-ho amb gran pompa sense defraudar el seu públic, agafant l’Estat encara en mode espectador i davant la mirada de centenars de corresponsals estrangers desplaçats fins a Barcelona.

    Encara hi ha temps per buscar sortides, si algú vol trobar-ne alguna, però el PP i el PSOE han premut el botó.