¿Com s'aplica i quins terminis comporta l'article 155?

L'article 155 de la Constitució ha sigut, durant anys, una disposició aliena a la immensa majoria de la població. Només es va brandar una vegada, el 1989, per Felipe González, per instar les Canàries que apliqués les obligacions fiscals que implicava l'entrada a la UE. No obstant, des que Catalunya va enfilar la via del desafiament independentista està en boca de tots i el Govern i el PP ja no amaguen que està entre les "mesures" amb més possibilitats de ser aplicada a Catalunya davant una declaració unilateral d'independència.

¿Però què és exactament el 155, com s'aplica i quins terminis comporta?

L'objectiu

L'article 155 es va introduir al títol VIII de la Constitució perquè el Govern tingués precisament un mecanisme per controlar les Comunitats Autònomes i pogués forçar-les "complir les seves obligacions" o "protegir l'interès general".

Quan es pot activar

Segons la seva redacció, en dues ocasions: Una, si la comunitat no compleix "les obligacions que la Constitució o altres lleis li imposin" o, en segon lloc,  en el cas que actuï "de forma que atempti greument l'interès general d'Espanya". Segons la interpretació de les autoritats governamentals, una Declaració Unilateral d'Independència (DUI) respondria sens dubte als dos punts.

Quin és el procediment

En primer lloc, el Govern central ha d'enviar un "requeriment" al president de la Comunitat Autònoma -en el cas de Catalunya a Carles Puigdemont- amb qui consideri que té un seriós conflicte perquè compleixi les seves obligacions o corregeixi la seva actitud en pro de l'interès col·lectiu. L'article no estableix terminis tancats, però alguns experts constitucionalistes consultats per aquest diari consideren que l'Executiu li hauria de donar, almenys, 24 hores de cortesia perquè l'interpel·lat emeti resposta. En tot cas, és decisió exclusiva de la Moncloa marcar aquest temps. 

Si el cap de l'autonomia, Puigdemont en aquest supòsit, opta per no deposar la seva actitud i fer un pas enrere, llavors entraria en joc el Senat, que és la Cambra territorial (en què aquesta legislatura els populars compten amb majoria absoluta) i la destinada a autoritzar el Govern a adoptar les "mesures necessàries" perquè la comunitat afectada, Catalunya concretament ara, torni a la via de la legalitat.

El paper de la Cambra territorial

El 155 no s'ha desenvolupat mai, per això persisteixen molts dubtes sobre la seva aplicació i què comporta. Si bé, el reglament de la Cambra Alta, al seu article 189, si especifica que el Govern ha d'enviar prèviament al Senat una proposta amb les mesures concretes que planteja imposar a Catalunya. 

La Mesa de la institució, presidida per Pío García-Escudero, estudiarà llavors l'escrit, l'admetrà previsiblement a tràmit i l'enviarà a la Comissió General de Comunitats Autònomes. Es tracta d'un òrgan en què estan representats senadors de tots els grups i en què poden participar, si ho desitgen, els governs autonòmics, que poden ser escoltats, però no tenen dret a vot.

Segons el reglament, la Comissió de les autonomies ha de sol·licitar a Puigdemont que faci les al·legacions que consideri oportunes -fins i tot pot donar-li audiència-, en un termini corresponent. Respongui el president català o no, es convocarà la comissió, hi haurà un debat i una votació posterior. I, per últim, la proposta final ha d'aprovar-se al Ple. El Govern central calcula que tots aquests tràmits requereixen almenys cinc dies per a l'entrada en vigor de forma efectiva i oficial del 155. 

Quines mesures es poden adoptar

Notícies relacionades

Independència de Catalunya: El 155 agafa forma | Últimes notícies en directe

Rajoy i Sánchez volen que les eleccions catalanes siguin a final de gener

La redacció de l'article 155 de la Carta Magna, que s'inspira en la llei fonamental de Bonn (Alemanya), és tan oberta i imprecisa que existeix un debat entre els experts en Dret Constitucional sobre què permet fer i quins són els seus límits. Hi ha acord entre els juristes que per a l'"execució de les mesures previstes", l'Executiu podrà "donar instruccions" al responsable d'una autonomia. O sigui, a Puigdemont.

Però no està tan clar, segons el criteri d'aquests juristes, que serveixi per suspendre competències autonòmiques, destituir el Govern, dissoldre el Parlament i convocar eleccions, com demana, per exemple, Ciutadans. En qualsevol cas s'haurà d'esperar a comprovar si el president Puigdemont declara la independència finalment i, en cas que el Govern de Mariano Rajoy activi el 155, quines iniciatives decideix proposar-li al Senat si l'interpel·lat no cedeix a fer marxa enrere.