El Rei avala la resposta de l'Estat

En la vigília que el Govern activi l'aplicació de l'article 155 de la Constitució155  en el Consell de Ministres extraordinari, el Rei ha enviat un missatge de confiança en la capacitat de l'Estat per solucionar el desafiament independentista i la seva convicció que Catalunya continuarà sent part substancial d'Espanya. Des d'Oviedo, en el seu discurs d'entrega dels premis Princesa d'Astúries, Felip VI ha assumit aquest divendres que hi ha d'haver una resposta democràtica per evitar el risc d'una divisió “dolorosa i feridora”.

“Espanya ha de fer front a un inacceptable intent de secessió en una part del seu territori nacional, i ho resoldrà per mitjà de les seves legítimes institucions democràtiques, dins del respecte a la nostra Constitució i segons els valors i els principis de la democràcia parlamentària”, ha defensat. Escoltant-lo, entre les autoritats assistents a la cerimònia, hi havia el president del Govern, Mariano Rajoy, per primera vegada.

En un discurs en què bategava la seva profunda preocupació pels riscos de la crisi oberta entre el Govern i la Generalitat, el Rei ha advocat per un futur en comú. “L'Espanya del segle XXI, de la qual Catalunya és i serà una part essencial, s'ha de basar en una suma lleial i solidària d'esforços, de sentiments, d'afectes i de projectes. Una suma que segueixi alimentant la nostra vocació universal, el nostre legítim orgull de pertànyer a la gran realitat democràtica que és Europa”, ha destacat.

Alerta amb "errors del passat"

En la seva reflexió, ha fet una crida a no tornar a cometre “errors del passat”, a allunyar-se del “rancor i les fractures” i ha advertit que “cap projecte de progrés i llibertat se sustenta en la desafecció ni en la divisió -sempre dolorosa i feridora- de la societat, de les famílies i dels amics”.

Ha argumentat que en democràcia els espanyols han compartit èxits i fracassos, experiències que ha demanat “no oblidar” per posar en valor l'Espanya “oberta i solidària” que va emergir de la transició perquè “els pobles que la integren veiessin protegides, reconegudes i respectades les seves llengües, les seves cultures, les seves tradicions i les seves institucions, com un verdader patrimoni comú”.

Sense esmentar les institucions catalanes, ni les conseqüències econòmiques d'una eventual independència, ni la fuga empresarial i financera, ha emfatitzat que cap projecte polític pot portar a l'“aïllament o a l'empobriment d'un poble”. A aquesta ciutadania s'ha dirigit per posar el seu seny i la seva serietat com a exemple a seguir. “Són temps per a la responsabilitat. Els nostres ciutadans s'ho mereixen. Uns ciutadans que desitgen conviure i progressar en pau i que diàriament ofereixen un exemple de sacrifici, entrega i compromís amb el seu país”, ha apel·lat.

Tornen els "temps durs"

Felip VI ha al·legat que és en aquests “temps durs” quan resulta més necessari reivindicar els valors i els principis consagrats per la democràcia a Espanya des de fa quatre dècades, amb la mateixa inspiració que havia guiat abans un continent ferit que sortia de la segona guerra mundial.

Recolzat en les felicitacions al premi Princesa d'Astúries de la concòrdia, que aquest any rep la UE, el Rei ha recordat el triomf de la democràcia davant el “rancor” en el si d'Europa arran dels patiments patits pels ciutadans durant el conflicte bèl·lic.

La UE com a exemple

Ha recordat que el projecte europeu neix amb la voluntat dels estats que l'integren d'unir-se en un “projecte comú de pau, solidaritat i progrés”. “Ho van fer -i ho seguim fent- perquè mai ens permetem fer un pas enrere, cap al sectarisme, l'arbitrarietat i la divisió, cap a l'horror”, ha alertat.

Notícies relacionades

Article 155: Govern i PSOE premen el botó

El Vaticà crida a resoldre el procés sobiranista català "dins del marc de la legalitat constitucional"

El Monarca ha subratllat que la Unió Europea representa “la fermesa democràtica davant el fanatisme; la llibertat davant la tirania; la convivència davant la discòrdia; la cultura davant la ignorància”.

Ha demanat que el projecte europeu no s'esvaeixi per “nous desafiaments” que posin en risc el somni dels milions de ciutadans que, després de la "desolació", han apostat per la pau i la concòrdia.