Rajoy vol les regnes de Catalunya per frenar la DUI

Ses senyories, a Espanya, no acabaven de creure’s en tots aquests anys que la independència de Catalunya trucaria a la porta. A les institucions catalanes es donava per fet que cap inquilí allotjat a la Moncloa seria capaç de treure de l’armari l’article 155 de la Constitució. I optimistes de l’un i de l’altre costat es pensaven que el diàleg s’imposaria en una democràcia que ha entrat, encara que només sigui per edat, en etapa de maduresa. Doncs els uns, els altres i els del mig s’han donat un bany de realitat aliena en les últimes hores i s’han trobat que Mariano Rajoy i el seu Consell de Ministres extraordinari han enviat al Senat, per a la seva tramitació i aprovació divendres que ve, un paquet de mesures que els permeten agafar les regnes de Catalunya: destitució i substitució dels responsables de la Generalitat; limitació severa de les capacitats del Parlament; control de competències clau des dels ministeris, els funcionaris i les estructures de la Generalitat, també de les econòmiques i telecomunicacions, sense oblidar als Mossos o els mitjans públics, entre d’altres.

Això, mentre no descansa en el si de l’independentisme el debat entre bastidors sobre com i quin dia s’ha de proclamar oficialment la república catalana, cosa que està sobre la taula de Carles Puigdemont. També hi té la possible convocatòria d’eleccions abans que l’Executiu central tingui el poder de cessar-lo, a ell i  als seus consellers, com es pretén, i en conseqüència puguin preparar-se els comicis des de Madrid en un termini màxim de sis mesos.  En aquest context i després d’acusar Rajoy de protagonitzar «el més gran atac» a l’autogovern des dels temps de Franco, i argumentar amb duresa i en tres idiomes sobre l’última decisió del Govern espanyol, el president Puigdemont va confirmar que es disposa a plantejar al Parlament que debati i decideixi de manera imminent quina resposta es dona al 155, i que s’actuï «en conseqüència».

40 anys de desenvolupament 

Intuint segurament que «l’atac» a l’autonomia seria la contestació des del Palau de la Generalitat, Rajoy havia avançat la seva resposta. «No se suspèn l’autonomia ni l’autogovern català, se cessa les persones que han posat aquest autogovern fora de la llei», va proclamar dissabte davant la premsa. Formalment potser no, però ell i el seu equip són conscients que el desplegament elegit del 155 és de màxim voltatge. Que implica col·locar les mans de l’Estat sobre les entranyes d’un model que ha costat més de 40 anys d’estira i arronsa. I que un nombre gens menyspreable de catalans, però que encara no supera en vots (en espera del pròxim resultat electoral) el que s’oposa al seu objectiu, pretén ara que aquest sistema evolucioni cap a la independència. Encara que sigui a costa de superar els marges de la legalitat i activar querelles com la que la Fiscalia diu que està ultimant, per si considerés necessari activar-la, per acusar de rebel·lió (fins a 30 anys de presó) Puigdemont en cas que abracés la secessió.

De moment, el procés separatista, amb parades clau en les jornades del 6 i 7 de setembre en què es van aprovar les lleis de desconnexió; la jornada del 23 del mateix mes en què es van registrar seus oficials per ordre judicial; el referèndum de l’1-O, i el Ple del Parlament del dia 10, en què la independència es va convertir en la protagonista, ja han tingut algunes conseqüències. No precisament suaus: els presidents de l’ANC i Òmnium, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, estan en presó preventiva acusats d’un delicte de sedició. Segons la jutge de l’Audiència Nacional que allà els va enviar a petició del fiscal, per tenir indicis de la seva culpabilitat i la possibilitat que destrueixin proves o fugin. Segons els milers de persones que dissabte van sortir al carrer a Barcelona a demanar la seva llibertat, encapçalades per una comitiva on hi havia tot el Govern català, la presidenta del Parlament i l’alcaldessa Ada Colau, perquè són «presos polítics» en un moment de la història en que, per a Carme Forcadell, s’ha donat «un cop d’Estat de facto» amb el 155.

Convulsió al PSC

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

Tampoc s’han de perdre de vista les convulsions internes que arriben als partits polítics precisament pel desenvolupament del temut article constitucional per frenar la independència. Que ho preguntin, si no, al PSOE: mentre Pedro Sánchez emfatitzava des de Múrcia que de discrepàncies sobre el model d’Estat en té moltes amb els populars, però sobre el necessari manteniment de la integritat territorial cap ni una, al PSC un grup d’alcaldes deixaven clara la seva discrepància amb l’aval a la intervenció de competències i Núria Parlon, alcaldessa de Santa Coloma, presentava la dimissió de l’Executiva socialista.

En les files conservadores hi ha qui demanava més intensitat i menys calma a Rajoy en la seva actuació (ell mateix ho va admetre en roda de premsa), mentre que Ciutadans es felicitava ahir sense dissimular que per fi s’hagi posat en marxa el 155, com ells exigien. Podem i els comuns es posaven les mans al cap pel que ha passat en les últimes hores i reclamaven diàleg, que l’Estat premi el fre en sec i que Puigdemont busqui una sortida digna que no sigui la secessió.