El Govern central convida Puigdemont a donar la cara al Senat

Soraya Sáenz de Santamaría ha instat aquest dilluns Carles Puigdemont a anar al Senat i expressar en aquest àmbit les al·legacions que vulgui aportar a la posada en marxa de l'article 155. La número dos del Govern ha explicat que des de dissabte no hi ha hagut cap contacte amb la Generalitat i, segons la seva opinió, “arribat a aquest punt”, en què el Govern ha demanat a la Cambra alta l'aval per cessar el president i la Generalitat, “serà públicament on, si la Generalitat vol expressar el que consideri oportú, ho podrà fer”.

La vicepresidenta, en dues entrevistes, no ha volgut detallar què passarà si abans que el ple de la Cambra alta, divendres que ve, aprovi les mesures acordades perquè les institucions catalanes “tornin a la legalitat” Puigdemont convoca unes eleccions autonòmiques o el Parlament declara formalment la independència. Sáenz de Santamaría ha assenyalat que el 155 està ara en mans del Senat, que té “capacitat d'adaptar-se” als possibles nous escenaris a Catalunya i fins i tot modificar les mesures aprovades pel Consell de Ministres de dissabte passat “fins al final de la tramitació” de l'article. La Cambra alta “té capacitat de valorar les circumstàncies que es vagin produint i introduir-les en l'acord”, ha insistit.

Notícies relacionades

El 155 i la crisi catalana copen la setmana a les Corts

Montilla, sobre el 155: "Sé el que he de fer" divendres al Senat

Això sí, si finalment els senadors donen l'aval al Govern central i l'article 155 entra en vigor, ha advertit Sáenz de Santamaría, “el president deixarà de ser-ho quan es publiqui aquest acord” al 'Butlletí Oficial de l'Estat'. Davant la possibilitat que Puigdemont i el seu Govern s'atrinxerin i intentin impedir el seu cessament, la mà dreta de Mariano Rajoy ha avisat que els màxims responsables de la Generalitat no estan investits “per cap autoritat divina” ni per la “mà de Déu”, sinó perquè “així ho marca la Constitució”. Per això, una vegada que el seu relleu entri en vigor, el seu cessament serà una “realitat política i jurídica […] per més que vulguin viure en la ficció que vulguin”.

En aquest sentit, ha precisat que a partir de la destitució, el cap de l'Executiu català “no tindrà firma, ni podrà adoptar decisions vàlides ni exercir les seves funcions”, i a més “deixarà de cobrar” i “deixarà de tenir el que acompanya un president autonòmic”.