Un 155 gradual i amb retocs

Moments paral·lels per decidir el futur de Catalunya. En el mateix instant en què Carles Puigdemont començava el seu discurs al Palau de la Generalitat, la vicepresidenta del Govern central, Soraya Sáenz de Santamaría, trepitjava la moqueta del Senat per defensar l’aplicació de l’article 155 de la Constitució. Set ministres li feien costat. Va arrencar la seva exposició, afònica, sense haver escoltat directament el president, només va tenir temps de confirmar que no convocava eleccions. Quatre hores més tard, la comissió creada per tramitar el 155 aprovava un text que avui arribarà al ple per ser validat definitivament i que només inclou una de les esmenes plantejades per l’oposició, del PSOE. El Govern accepta que el 155 no sigui rígid i que s’ajusti a l’evolució de la situació. Queda per avui la decisió sobre si assumeix no intervenir els mitjans de comunicació públics, que implica no agafar el control de TV-3.

La sessió va començar amb soroll. La Mesa va vetar la intervenció del representant designat per Puigdemont per presentar les al·legacions de la Generalitat. Ferran Mascarell, delegat de la Generalitat a Madrid, va sortir de l’hemicicle sense poder pronunciar cap paraula, però es va desfogar als passadissos, on va opinar que el veto a la seva intervenció constituïa «l’expressió sublim de l’escassa voluntat de diàleg».

Hi va haver senadors que escoltaven la comissió des dels seus escons i seguien el ple del Parlament des del mòbil. Tant que es van ocupar tots els endolls disponibles.

Santamaría va argumentar la necessitat d’aplicar el 155 perquè les institucions catalanes deixin d’estar «al dictat exclusiu de l’independentisme». Gairebé sense veu, però ferma, va advertir que «el viatge cap enlloc de l’independentisme ha d’arribar al seu punt de retorn». Va aguantar a l’escó una hora i mitja. Després, se’n va anar, amb l’excusa que es trobava malament. I després d’ella se’n van anar la majoria de ministres. Només el titular de Foment i la d’Ocupació van resistir tota la sessió, i així els representants de l’oposició es van dirigir a ells.

El portaveu socialista, Ander Gil, va fer una crida al president de la Generalitat a convocar eleccions, esperançat en la possibilitat de negociar in extremis amb el Govern que, en aquest cas, es freni el 155. Es va dirigir també als catalans, va dir que Puigdemont «no és Martin Luther King i no té un somni, sinó que provoca un malson».

Units Podem, que va votar en contra, va repartir responsabilitats entre Govern i Generalitat, ajustat a la seva nova línia discursiva sobre el conflicte català. Els morats van demanar a Rajoy que no apliqui el 155 si realment pretén donar una oportunitat a la reforma constitucional.

Notícies relacionades

Independència de Catalunya i article 155: últimes notícies en directe

Ciutadans recolza que l'aplicació del 155 a Catalunya sigui gradual

El PDECat i ERC van titllar el 155 de «cop d’Estat del nacionalisme espanyol» que recupera «l’esperit del franquisme», afirmacions que van aixecar les crítiques de la bancada popular.

El PNB va censurar el Govern per la falta d’empatia amb «el poble català» i li va retreure no mesurar «el significat» que té el cessament del president.