La querella fiscal contra Puigdemont inclourà "tots" els que han participat en la declaració d'independència

La Fiscalia General de l'Estat té una cosa molt clara: després de la declaració unilateral d'independència de Catalunya, actuarà amb totes les conseqüències contra tots els responsables. De fet ja fa setmanes que treballa en una querella per rebel·lió contra el president de la Generalitat,rebel·lió Carles Puigdemont, que finalment interposarà dilluns que ve. Però el president no serà l'únic que compareixerà davant els tribunals, també l'acompanyaran els membres del Govern i els de la Mesa del Parlament que han permès la votació.

Aquest divendres la fiscalia ha fet pública una breu nota en què esperava "no haver d'exercir accions", però afegia que una vegada "arribat el moment, s'exerciran contra tots els que hagin participat en els fets". Per fer-ho haurà de valorar l'actuació de cadascun dels protagonistes de la jornada, determinar si és constitutiva de delicte i "concretar la imputació" que li correspon. El ventall que s'obre passa per rebel·lió i sedició, però també desobediència, prevaricació i malversació. A més, es pot ser autor d'un delicte o cooperador necessari per a la seva comissió. 

Fonts fiscals han assenyalat que el ministeri públic interposarà la querella anunciada quan sigui completada amb tot el que passi al llarg d'aquest divendres i es puguin concretar tots aquests aspectes, de manera que no es formalitzarà fins dilluns.

La genèrica afirmació serveix fins i tot per pensar que el fiscal també actuarà contra els firmants de la proposta de constitució d'una república catalana, "com un Estat independent i de dret", que el Parlament ha votat en secret, per evitar que quedés constància de com es pronunciaven els diputats catalans i així conjurar possibles conseqüències legals. L'havien rubricat Lluís Corominas i Marta Rovira, president i portaveu del grup parlamentari de Junts pel Sí, i Mireia Boya i Anna Gabriel, les seves homòlogues en el de la CUP.

Amb efectes a tot Espanya

Les fonts consultades donen per consumada la sedició i consideren que hi hauria una rebel·lió "de llibre", si es declara la independència. L'article 472 del Codi Penal castiga amb fins a 30 anys de presó els que "s'alcessin violentament i públicament" per derogar, suspendre o modificar la Constitució; destituir el Rei, o declarar la independència d'una part del territori nacional. Qualsevol d'aquestes tres vies semblen atribuïbles a una declaració d'una república catalana.

Al tractar-se de ser un delicte de resultat, es considera que els seus efectes s'estenen a tot Espanya, per les seves conseqüències econòmiques i pel que suposa per a l'organització de l'Estat, però també perquè es creu que part dels actes preparatoris es van fer a França. Tot plegat conduïa que el competent per encarregar-se de la causa fos el Tribunal Suprem, considerant el fur de què gaudeixen els diputats, fins que el president del Govern central, Mariano Rajoy, ha decidit dissoldre el Parlament per convocar eleccions, cosa que ha obert la porta a l'Audiència Nacional. Només mantindrien el fur els membres de la Cambra que formin part de la diputació permanent, com la seva presidenta, Carme Forcadell. 

Notícies relacionades

La justícia, en 'stand by' a l'espera de Puigdemont

Independència de Catalunya i article 155: últimes notícies en directe

El requisit de violència necessari perquè es doni aquest delicte ja s'entén complert, fins i tot, únicament amb la "coactiva" viscuda el 20 de setembre passat en les concentracions que van obstaculitzar la tasca de la comissió judicial enviada pel Jutjat d'Instrucció número 13 de Barcelona a practicar 14 arrestos i més de 40 escorcolls. El que va passar llavors, capitanejat per l'ANC i Òmnium, forma part d'un pla preconcebut encaminat a aconseguir la independència, segons l'últim informe de la Guàrdia Civil aportat a l'Audiència Nacional, que inclou, a més, el que ha passat fins a l'1-O.