Interior afirma que els Mossos podrien haver evitat les càrregues de l'1-O

El coronel de la Guàrdia Civil Diego Pérez de los Cobos, màxim responsable de la coordinació de les actuacions policials per evitar el referèndum unilateral de l’1-O i alt càrrec del Ministeri de l’Interior, sosté en un informe que el dia de la consulta l’actuació dels Mossos va ser d’«ab-soluta passivitat», «inoperativa», «ineficaç» i de «nul·la col·laboració». A la vegada, acusa agents de la policia autonòmica d’oposar-se, destorbar i «obstruir» la intervenció de la Guàrdia Civil i la Policia Nacional. L’escrit relata que les càrregues policials que es van produir aquell dia davant la concentració de desenes de persones als punts de votació podrien haver-se evitat si els Mossos d’Esquadra haguessin clausurat els col·legis electorals els dies previs o a primera hora del matí de l’1 d’octubre.

Pérez de los Cobos és especialment dur amb l’actuació dels Mossos l’1-O en l’informe que va entregar fa uns dies a la jutge del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), Mercedes Armas, que instrueix la querella per desobediència presentada contra el  destituït president Carles Puigdemont i el seu Govern per la convocatòria del referèndum unilateral. Va ser la magistrada qui el va sol·licitar.      «MOLT LIMITADA EFICÀCIA»

L’escrit detalla que des de primera hora de l’1 d’octubre, Pérez de los Cobos va rebre informacions que apuntaven a la «molt limitada eficàcia» de l’actuació dels Mossos per impedir l’ocupació i l’obertura dels centres de votació, tal com havia ordenat el TSJC. Per aquesta raó, indica el coronel, va ser necessari activar les primeres actuacions d’unitats de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil.

Aquesta valoració inicial sobre la necessitat d’actuar va quedar «confirmada» amb la petició de suport per part de la policia autonòmica. L’informe incideix en el fet que les accions dels concentrats als col·legis electorals per impedir la retirada de les urnes van ser «organitzades, premeditades, amb repartiment de rols» i «protagonitzades per persones que havien sigut seleccionades entre les més radicals». També hi havia gent vigilant els moviments dels antidisturbis de la policia i altres grups feien cues «en falsos punts de votació».

La crítica a l’actuació dels Mossos és molt contundent. L’informe detalla que es va constatar que hi havia agents de la policia autonòmica «compartint l’actitud festiva i fins i tot jocosa dels que incomplien la llei, d’una forma totalment aliena a la gravetat dels fets». I relata que en un institut els Mossos van arribar a alertar els congregats a les portes de la intervenció de la Policia Nacional.

APARENTAR

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

És a dir, la policia autonòmica, segons Pérez de los Cobos, va mantenir una «inactivitat generalitzada» i el seu dispositiu va estar orientat, «més que a donar compliment al mandat judicial», a mantenir la seguretat a la manera d’unes eleccions legals convocades», així com a «aparentar» que seguien les ordres del TSJC.

El dictamen concreta que, en alguns casos, la policia autonòmica va confiscar les urnes una vegada finalitzat el recompte dels vots. «La detecció d’aquest engany posa en entredit els comandaments dels Mossos implicats, però també posa en qüestió la legitimitat de les xifres d’urnes confiscades», assenyala. Pérez de los Cobos insisteix que l’actuació dels Mossos va estar «recolzada públicament pel Govern de la Generalitat». L’informe relata, a més, que l’Executiu català va oferir resultats del referèndum en la «majoria» dels 99 centres on els Mossos asseguren que van impedir la votació.