Puigdemont acata les eleccions del 21-D i descarta demanar asil a Bèlgica

Carles Puigdemont no es dona per vençut. L’expresident de la Generalitat va arribar dilluns a Brussel·les d’incògnit acompanyat de diversos exconsellers no per demanar asil a Bèlgica ni per «escapar» de la justícia espanyola, sinó per seguir internacionalitzant el procés des del cor d’Europa i les institucions europees. Però sí que va llançar una advertència: no té intenció de tornar fins que l’Estat espanyol li doni «garanties» que ell i el seu deposat Govern rebran «un judici just». Tan sols hores després, l’Audiència Nacional el citava a declarar aquest dijous per rebel·lió, sedició i malversació, i els donava tres dies a ell i als exconsellers per abonar una fiança de 6,2 milions d’euros.

Després de conèixer-se les citacions judicials, els exconsellers Joaquim Forn, Dolors Bassa i Lluís Puig van agafar un avió a Barcelona i van aterrar a les 23.20 al Prat. A l’avió no hi viatjava Puigdemont. A l’arribar a l’aeroport, i entre un núvol de fotògrafs i càmeres expectants, una desena de persones van increpar Forn i el van seguir fins a l’aparcament. Portaven banderes espanyoles i un megàfon a través del qual es podia sentir Manolo Escobar. El grup va corejar crits de «viva España» o «a la presó».

La multitudinària i caòtica roda de premsa del migdia va tenir lloc al Press Club Brussels, davant més de 200 periodistes espanyols i estrangers. Puigdemont va acceptar «el repte» de concórrer a les eleccions del 21-D imposades per Mariano Rajoy, però va desafiar el «bloc del 155» –PP, PSOE i C’s– a respectar el resultat si es dona una majoria independentista. Una cita electoral que veu com un «plebiscit democràtic» contra l’article 155 de la Constitució: «No ens fan por els reptes democràtics. Estem d’acord que és votant com es resolen els problemes».

També va assegurar que el motiu del seu viatge no era el que s’havia rumorejat: «No soc a Bèlgica per demanar asil polític, sinó perquè aquí es pot actuar amb més llibertat i seguretat». Dilluns, en canvi, va estar explorant aquesta possibilitat amb l’advocat belga Paul Beckaert i altres assessors jurídics, encara que, després de la reunió, van concloure que la concessió de l’asil no era factible.

Va dir que s’havia traslladat a Brussel·les a la recerca de  «les garanties que de moment no hi ha a Catalunya» i per «fer evident el problema català al cor d’Europa». No va voler donar pistes de quant de temps estaran a la capital comunitària. «Si ens poden garantir un procés just, independent, separació de poders, el que veiem en la majoria dels Estats membres, tornarem de forma immediata», va assegurar, hores abans de conèixer la seva citació judicial.

UNA QUERELLA «AGRESSIVA»

Recolzat pels exconsellers Toni Comín, Meritxell Borràs, Meritxell Serret i Clara Ponsatí, a més dels que tornarien a la nit a Barcelona, i pels tres eurodiputats organitzadors de l’acte, Ramon Tremosa, Josep Maria Terricabras i Jordi Solé, Puigdemont va denunciar «l’agressivitat» de la querella de la Fiscalia General de l’Estat que recull penes de fins a 30 anys de presó per a cada membre del Govern, que denota, va dir, que no hi ha «un desig de justícia sinó de venjança» per complir un programa electoral. I va carregar contra la politització de la justícia espanyola per perseguir «idees i no delictes o crims».

D’aquí venen els dos missatges que va deixar en català, castellà, anglès i francès. El primer encàrrec, a la comunitat internacional i particularment a Europa. Una petició explícita a «reaccionar». «La causa catalana és la causa dels valors sobre els quals es basa Europa», va remarcar.

El segon missatge, al poble català, al qual va explicar que la seva marxa a Brussel·les es devia a la necessitat d’evitar més violència a Catalunya. «Tenim davant un Estat que tan sols entén l’ús de la força i que ha utilitzat la repressió perquè abandonem el nostre projecte polític. La democràcia és i serà la base de la nostra victòria», va dir.

El que va autodenominar el «legítim Govern de Catalunya» seguirà treballant, va assenyalar, tant a Catalunya, amb l’exvicepresident Oriol Junqueras al capdavant, com a Brussel·les. I va justificar la nova estratègia en nom de la «prudència» i la «seguretat» dels catalans i per evitar actes de violència.

IMPUGNARÀ UNA PETICIÓ D’EXTRADICIÓ

Notícies relacionades

Independència de Catalunya: últimes notícies en directe

Els millors mems del viatge de Puigdemont a Bèlgica

La negativa del Govern federal belga que lidera Charles Michel a cedir una sala del centre internacional de premsa del Residence Palace va obligar els organitzadors a celebrar la roda de premsa al més reduït del Press Club Brussels. A les portes de l’edifici s’hi van congregar unes quantes desenes de persones amb senyeres alguns i amb banderes espanyoles uns altres. Uns animant amb crits de «president, president» Puigdemont, que va arribar acompanyat de dos guàrdies de seguretat belgues, i altres increpant-lo i amb «visques» a Espanya.

L’expresident ha contractat com a assessor jurídic Bekaert, expert en asil i extradició. L’advocat va explicar ahir  que han decidit «no sol·licitar asil sinó impugnar qualsevol petició d’extradicció. H