La jutge envia a la presó Junqueras i els exconsellers per rebel·lió

La jutge de l'Audiència Nacional Carmen Lamela ha agafat la davantera al Tribunal Suprem en les querelles per rebel·lió, sedició i malversació de la fiscalia. Ha ignorat les queixes de les defenses per no haver tingut prou temps per preparar la compareixença i ha decretat presó incondicional per a l'exvicepresident del Govern Oriol Junqueras i els exconsellers Jordi Turull, Raül Romeva, Meritxell Borràs, Joaquim Forn, Josep Rull, Carles Mundó i Dolors Bassa. També per a Santi Vila, que va dimitir la vigília de la declaració d'independència, però ell és l'únic a qui se li imposa una fiança (50.000 euros) que li permetrà abandonar la presó tan bon punt la faci efectiva.

En canvi, el Tribunal Suprem va donar una pròrroga a la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, i els altres cinc membres de la Mesa citats. El magistrat Pablo Llarena va accedir a la petició de la defensa i va ajornar la compareixença al 9 de novembre, festiu a Madrid i aniversari de la consulta del 2014 que va suposar la condemna de l'expresident Artur Mas i els exconsellers Francesc Homs, Irene Rigau i Joana Ortega; i de la declaració sobiranista del 2015, amb què comença el relat dels fets de la querella fiscal. 

La magistrada basa la seva decisió de presó en els tres requisits que exigeix la llei: risc de reiteració delictiva, de destrucció de prova i de fuga. Respecte a aquest últim es remet al "poder adquisitiu" dels querellats, que "els permet abandonar fàcilment el territori nacional i subsistir a l'estranger". Afegeix que "en aquest punt només cal recordar que alguns querellats ja s'han desplaçat a altres països eludint les responsabilitats penals en què poguessin haver incorregut", en clara referència a l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont i als quatre dels seus exconsellers que l'acompanyen a Brussel·les, en una estratègia que potser els generarà rèdits polítics, però que s'ha demostrat molt perjudicial per als interessos dels que sí que han vingut. 

Després de recordar que la rebel·lió pot arribar als 25 anys de presó, la sedició, als 10, i la malversació de cabals, als 8 o fins i tot als 10, si és amb falsejament de la comptabilitat, la magistrada entén que "adquireix especial importància el paper que tots els querellats van protagonitzar des dels seus càrrecs públics, sense els quals el procés independentista no s'hauria pogut impulsar". La responsabilitat que van tenir en el Govern fins a l'aplicació pel Govern central de l'article 155 de la Constitució porta a "apreciar una alta probabilitat" que hi hagi risc d'alteració de prova, segons la jutge. 

Acció meditada i organitzada

La resolució, que fa seu el relat de la violència intimidatòria en què la fiscalia sustenta la seva querella, destaca que l'acció dels querellats "va ser meditada i perfectament preparada i organitzada, reiterant durant més de dos anys l'incompliment sistemàtic de les resolucions del Tribunal Constitucional".

Entén que hi ha un "alt" risc de reiteració delictiva, perquè durant els dos últims anys "els querellats van jugar un paper actiu, impulsant el procés sobiranista minuciosament dissenyat i franquejant tota classe de barreres que poguessin desviar-los de la seva última finalitat".  

La magistrada argumenta, també, que el Govern operava "dins d'un grup perfectament organitzat de persones, recolzat per associacions sobiranistes amb poder i capacitat per ajudar-los en la seva possible fugida de la Justícia". A més, l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) i Òmnium Cultural "han jugat un paper decisiu en el procés sobiranista".

La resolució destaca el compromís de Junts pel Sí d'"aconseguir la independència de Catalunya en 18 mesos" i el full de ruta Enfocats intervingut al domicili de la mà dreta de Junqueras (Josep Maria Jové), en què es contemplava "una única i exclusiva alternativa": la independència de Catalunya.

Per a la consecució del pla "es van valer de la població encoratjant actes d'insurrecció pública, desobediència i resistència col·lectiva a l'autoritat legítima de l'Estat, ocupant carreteres, carrers o edificis i sotmetent els agents a un incessant assetjament".

Cinc minuts davant la jutge

Notícies relacionades

La Fiscalia creu que el Govern va encoratjar una insurrecció ciutadana l'1-O

El Suprem ajorna la declaració de Forcadell i la Mesa i els imposa vigilància policial

Les declaracions van ser molt àgils. El primer a comparèixer davant la magistrada va ser Jordi Turull, exconseller de Presidència i portaveu. Després ho van fer Josep Rull (Territori i Sostenibilitat), Meritxell Borràs (Governació i Habitatge) i Joaquim Forn (Interior). Tots ells van declarar només durant uns cinc minuts, ja que només van respondre als seus advocats. La jutge precisa que, encara que Turull i Rull van accedir als seus llocs el 14 de juliol, des d'aleshores han participat en "multitud d'actuacions en el desenvolupament del procés independentista fins al 27 d'octubre", quan es va declarar la independència.

Santi Vila va ser l'únic que en una estratègia de defensa diferent va accedir a contestar a les preguntes del fiscal i de la jutge. Els seus 45 minuts de declaració el van distanciar encara més del Govern. Va ser l'únic que no va ser aplaudit ni rebut al crit de "no esteu sols" quan va arribar pels polítics del PDECat i ERC que van anar a donar-li suport.