El jutge deixa en llibertat Puigdemont i els quatre consellers

Carles Puigdemont, expresident de la Generalitat, i els quatre exconsellers que l'acompanyen a Brussel·les ja han estat posats en llibertat condicional després de comparèixer davant un jutge d'instrucció en el marc de l'ordre europea de detenció i lliurament cursada divendres passat a la jutge de l'Audiència Nacional Carmen Lamela. [Segueix les últimes notícies sobre Puigdemont i Catalunya en directe.]

Puigdemont, Meritxell Serret, Toni Comín, Clara Ponsatí i Lluis Puig s'han presentat voluntàriament en una comissaria del centre de Brussel·les a les 9.17 del matí. "Hem tingut contactes regulars amb els advocats de les cinc persones i es va acordar una cita aquest matí a la comissaria federal al carrer Royal", ha explicat el portaveu de la fiscalia de Brussel·les i magistrat, Gilles Dejemeppe.

A tots cinc, que han arribat a la comissaria acompanyats pels seus advocats, se'ls ha notificat l'euroordre i han estat privats de llibertat. "Aquesta privació de llibertat és obligatòria, està prevista a la llei. És una privació de llibertat que els permet consultar també l'ordre de detenció i conèixer-ne el contingut ", ha assegurat Dejemeppe.

Posteriorment, han estat traslladats en vehicles policials a la seu de la Fiscalia, on el jutge d'instrucció encarregat del cas els escoltarà aquest diumenge. Segons Dejemeppe "no han arribat emmanillats perquè no representaven un perill per als policies que els acompanyaven" ni "hi havia risc de fuga". El procediment serà neerlandès i es nomenarà un jutge neerlandòfon perquè ha estat la llengua triada per Puigdemont i els exconsellers -podien triar francès o neerlandés- que prestaran declaració a porta tancada, en torns successius, acompanyats dels seus respectius advocats i intèrprets.

Decisió sobre la seva llibertat en 24 hores

El jutge disposarà d'un termini de 24 hores, fins dilluns a les 9,17 del matí, per pronunciar-se sobre si ordena la seva detenció provisional, com ha demanat la jutge espanyola, o els deixa en llibertat, amb mesures cautelars o sense. Només si decreta presó provisional seran traslladats a una presó, encara que si no hi ha risc de fuga el més probable és que el jutge els deixi en llibertat amb algun tipus de mesura cautelar.

La euroordre va entrar en vigor l'1 de gener de 2004 i en circumstàncies normals implica una extradició gairebé automàtica en el cas dels 32 crims greus -des terrorisme fins a tràfic de armes- recollits en el mandat. A la pràctica, però, no hi ha certesa absoluta que Puigdemont i els seus exconsellers acabin a Espanya especialment si al·leguen risc de vulneració dels seus drets fonamentals, una estratègia que el seu advocat ha indicat que seguirà.

El jutge d'instrucció només té capacitat per decidir sobre la seva llibertat o detenció però no per anul·lar l'euroordre, que competirà posteriorment a la Cambra del Consell, una mena de Tribunal de Primera Instància. El magistrat encarregat del cas haurà de verificar que els delictes dels quals estan acusats a Espanya -rebel·lió, sedició, malversació de fons, desobediència a l'autoritat i prevaricació- existeixen també en la legislació belga i que les penes es corresponen. És el cas de la malversació de fons públics però no de la rebel·lió o la sedició que no estan recollits com a tal en el codi penal belga. Tots dos delictes existeixen però no estan definits igual.

En el cas de la rebel·lió per exemple -entre 15 i 30 anys de presó a Espanya- el codi penal belga sí que la contempla com a delicte però només quan es produeix contra els agents de l'autoritat policial, no contra l'Estat, i amb penes molt inferiors en funció de si s'han utilitzat armes o no i si és individual o col·lectiva. El càstig més dur correspondria a un cas en què s'hagin utilitzat armes i siguin diversos els rebels, de 5 a 10 anys de presó.

Notícies relacionades

Independència de Catalunya: últimes notícies en directe

'Junts pels vots'

"Cal que els fets pels quals ha de ser extradit existeixin a l'Estat membre al qual demanen l'extradició", ha explicat a EL PERIÓDICO Anne Weyembergh, experta en euroordre i professora a l'Institut d'Estudis Europeu de la Universitat Lliure de Brussel·les. Això vol dir que si la justícia belga decideix que els delictes no es corresponen o inclouen penes desproporcionades Espanya no podria jutjar-los ni per rebel·lió ni per sedició.

La pilota de moment està en mans d'un jutge d'instrucció que haurà de decidir en primer lloc si els manté detinguts o els deixa en llibertat. El portaveu de la Fiscalia ha anunciat que la decisió podria produir-se aquest mateix vespre entre les 21.00 o 22.00 hores.