'Junts pels vots'

El compte enrere està a punt d'acabar. Dimarts que ve, dia 7, expira el termini perquè l'independentisme decideixi si concorre unit o disgregat a les excepcionals eleccions autonòmiques del 21 de desembre, imposades des de la Moncloa per Mariano Rajoy. ERC, el PDECat, la CUP i les seves entitats satèl·lit (l'ANC i Òmnium Cultural) negocien contra rellotge una segona entrega, si és possible corregida i augmentada, de Junts pel Sí.

Els efectes de l'article 155 de la Constitució i l'empresonament dels líders polítics i socials del sobiranisme poden actuar com a catalitzador per forjar una nova aliança que fins fa una setmana estava descartada per la majoria dels seus actors, sobretot per Esquerra, favorita a les enquestes per guanyar els comicis. Ni tan sols la CUP fa ara escarafalls a una candidatura unitària per la qual sospira el PDECat per esquivar una presumible debacle a les urnes.

En el tens context actual, la consecució de la unitat electoral independentista que no va ser possible el 2015 tindria un clar afany mobilitzador. L'objectiu seria blindar l'actual majoria absoluta en escons, però també aconseguir-la per primera vegada en vots. Però amb la llei electoral a la mà, l'eficàcia de les coalicions a l'hora de sacsejar el mapa polític és molt limitada. Efectuades les simulacions sobre què hauria passat en l'última cita amb les urnes si s'haguessin forjat determinades aliances preelectorals a un costat o a l'altre del tauler polític, els resultats indiquen que, escó amunt, escó avall, l'equilibri de forces hauria sigut similar.

Coalició Junts pel SÍ-CUP

Si tot l'independentisme hagués concorregut el 27-S del 2015 en una mateixa candidatura, aquesta coalició hauria obtingut 74 escons, dos més que els que van sumar llavors Junts pel Sí i la CUP. Aquest parell de diputats els haurien pescat dels caladors de Catalunya Sí que es Pot i el PPC. En concret, l'esquerra alternativa s'hauria quedat sense el seu únic parlamentari per la circumscripció de Girona i els populars haurien perdut un dels seus vuit representants a la província de Barcelona. Aquests resultats s'obtenen d'aplicar la llei d’Hondt amb la suma dels vots sumats per Junts pel Sí i la CUP fa dos anys (1.957.348). És a dir, partint de la premissa que aquesta hipotètica aliança hagués reunit exactament les mateixes paperetes que les dues forces van aconseguir per separat.

COALICIÓ JUNTS PEL SÍ-CATALUNYA SÍ QUE ÉS POT-CUP

En el cas que tot el bloc partidari d'un referèndum d'autodeterminació hagués fet pinya a les urnes el 2015, la diferència amb els resultats que es van donar llavors hauria sigut tan sols d'un escó més a favor dels sobiranistes. Una coalició de Junts pel Sí, Catalunya Sí que es Pot i la CUP hauria aconseguit 84 diputats, un més que els 83 que sumen actualment. El perjudicat hauria sigut de nou el PPC, al qual li haurien pres un parlamentari per Barcelona. Les tres forces referendistes van sumar fa dos anys 2.323.842 sufragis.

COALICIÓ CIUTADANS-PSC-PPC

Notícies relacionades

Independència de Catalunya: últimes notícies en directe

Foment recorrerà aquest dilluns contra la vaga general del dia 8

En l'altre costat de la balança, el dels partits no independentistes, les coalicions són una quimera. Ni Ciutadans, ni PSC, ni PPC volen subsumir-se en un front comú, segurament perquè les diferències programàtiques més enllà del rebuig a la secessió són massa grans, i per tant contraproduents a l'hora d'atraure l'electorat. Però si el 2015 haguessin decidit sumar forces per intentar frenar els sobiranistes, aquests últims tan sols haurien patit petites esgarrinxades. Una aliança entre Inés Arrimadas, Miquel Iceta i Xavier García Albiol hauria obtingut 54 escons, dos més que la suma actual dels tres partits. A Junts pel Sí li haurien birlat un diputat a Tarragona, de manera que hauria empatat a vuit parlamentaris amb aquesta pinça C’s-PSC-PPC. L'altre representant l'haurien adjudicat a Girona en detriment de Catalunya Sí que es Pot. Les tres forces contràries a la secessió van sumar fa dos anys 1.605.563 paperetes.

COALICIÓ JUNTS PEL SÍ-CATALUNYA SÍ QUE ÉS POT-CUP I COALICIÓ C’S-PSC-PPC

Més difícil encara: ¿i si fa dos anys s'haguessin coalitzat els sobiranistes per un costat i els no independentistes per l'altre? Doncs de nou els canvis haurien sigut mínims respecte a les sumes actuals. Junts pel Sí, Catalunya Sí que es Pot i la CUP haurien aconseguit 82 escons, un menys que els que van sumar per separat. En conseqüència, Ciutadans, el PSC i el PPC junts s'haurien anotat 53 diputats, un més que per separat. Aquest únic canvi s'hauria produït a la circumscripció de Girona.