Trias va participar en un 'trust off shore' d'un banc suís

El nom del cap de l'oposició municipal del PDCat i exalcalde de Barcelona, Xavier Trias, apareix en un trust familiar que presumptament ocultava diners a Suïssa durant part de la seva carrera política. El seu nom figura amb el dels seus pares i els seus 11 germans en a JTB Family Settlement, un fideïcomís o trust amb el qual la família va controlar actius allotjats en la sucursal helvètica de RBS Coutts Trustees Ltd., segons la investigació dels anomenats Paradise Papers, portada a terme pel mateix consorci de mitjans que va revelar els papers de Panamà, publicada a Espanya per La Sexta i El Confidencial. Unes indagacions  que han detectat la presència de 127 polítics de tot el món, així com esportistes i artistes, en diversos paradisos fiscals.

L'estructura opaca de JTB Family Settlement s'hauria mantingut operativa almenys entre 1994 i 2008, un període en què Trias va ser conseller de Sanitat de la Generalitat (1988-1996), conseller de Presidència (1996-2000), diputat al Congrés(2000-2004) i regidor a Barcelona (des del 2003). No obstant, un correu electrònic intern i altres documents han permès ara conèixer la seva existència.

De la informació es desprèn que els titulars de The JTB Family Settlement eren els pares del dirigent del PDeCAT, Joan Trias Bertran i Maria Vidal de Llobatera Bassols. De fet, el nom del trust utilitza les inicials del seu progenitor. Però, amb ells, també apareixen com a beneficiaris el mateix Trias, els seus 11 germans (Joan Maria, Maria Eulàlia, Jordi, Isabel, Maria Glòria, Albert, Carles, Anna Maria, Lluís Ignasi, Enrique i Maria Núria) i un nebot (Xavier Cabré Trias).

 

 

Illes Verges

En el cas del clan Trias, el fideïcomís presumptament els hauria servit per controlar fons dipositats a l'oficina de RBS Coutts a Ginebra a través d'una societat instrumental amb domicili a les Illes Verges Britàniques, un arxipèlag del Carib conegut per ser un dels principals forats fiscals del món.

Trias va respondre durant una entrevista a La Sexta que no sabia res d'aquest 'trust'. "No tinc ni idea. És com si se'm parlés en japonès. Fa molts anys que està mort el meu pare", assegura i sosté que mai havia vist el document que l'acredita. Els temes de les herències familiars sempre "els ha portat" el seu germà gran, que "desgraciadament està mort". adverteix. Al final de l'entrevista retreu al periodista que li estigui "parant una trampa", "un embolat". Després de posar-se en contacte amb els seus germans, va assenyalar a La Sexta que cap d'ells tenia ni idea de la qüestió.   

Arran de la mort del pare, el 25 de novembre de 1994, la mare va quedar com a única titular amb vida del trust, un mecanisme utilitzat en els paradisos fiscals per amagar la vinculació d'una o diverses persones amb immobles, accions, dipòsits bancaris, un avió o qualsevol altre tipus d'actiu. La identitat dels propietaris queda protegida mitjançant una triangulació: els seus noms només apareixen en un acord privat (trust) -custodiat generalment per bufets experts- que camufla el control d'una societat pantalla administrada per testaferros de la qual, en última instància, depenen els béns que es volen ocultar. És impossible saber qui està darrere de la societat però, fins i tot si algú ho aconseguís, únicament trobaria el nom d'un despatx d'advocats.    

Acusacions arxivades

Trias va afrontar el 2013 l'acusació de tenir amagats a Andorra 13 milions d'euros. El diari 'El Mundo' va publicar llavors que Trias va mantenir durant anys un compte obert a la Union de Banques Suisses (UBS) fins que, el febrer del 2013, coincidint amb l'escàndol del 'cas Pujol', el va traspassar a Andorra amb un saldo de 12,9 milions d'euros. En aquella mateixa crònica, el diari atribuïa l'origen d'aquella fortuna oculta al cobrament de comissions.

L'informe policial en què es basava l'acusació va ser elevat a la fiscalia però aquesta va arxivar la denúncia a l'entendre que no hi havia prou elements per seguir endavant amb la investigació d'un compte l'existència del qual va negar des del primer moment l'alcalde de Barcelona.

Després se sabria que l'informe havia sigut elaborat per l'anomenada ‘policia patriòtrica’, que actuava per desacreditar els dirigents independentistes durant el mandat de Jorge Fernández Díaz al frente del Ministeri de l'Interior.

13,4 milions de documents

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

La investigació dels Paradise Papers s'ha basat en l'anàlisi de 13,4 milions de documents procedents de dos proveïdors de serveis ‘off shore’ de Bermuda, les firma d'advocats Appleby i Asiatici Trust, i 19 registres mercantils de jurisdiccions opaques. La filtració va ser obtinguda pel diari alemany Süddeutsche Zeitung, que la va compartir amb el Consorci Internacional de Periodistes d'Investigació (ICIJ) per dirigir el treball que es publica en 96 mitjans d'arreu del món, entre ells, The New York Times, The Guardian, Le Monde i El Confidencial i La Sexta en exclusiva per a Espanya.

En la llista apareixen més de 600 espanyols però La Sexta i El Confidencial només revelaran, en els pròxims dies, els que tinguin interès públic. Entre aquests figuren l'empresari donostiarra Daniel Maté, que és la desena fortuna d'Espanya.