Bèlgica decidirà el 17 de novembre si entrega Puigdemont

L'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont i els quatre exconsellers que continuen a Bèlgica tornaran a comparèixer la setmana que ve als jutjats belgues. Serà, segons ha confirmat la Fiscalia de Brussel·les, el divendres 17 de novembre a la Cambra del Consell de Brussel·les -un tribunal de primera instància-, que haurà de decidir si executa o no l'ordre europea de detenció i entrega sol·licitada per Espanya.

La vista tindrà lloc al Gran Palais, el mastodòntic Palau de Justícia que està en permanent renovació des de fa dècades. El jutge tornarà a escoltar un per un cada un dels cinc polítics catalans, en audiències individuals i a porta tancada, que se celebraran en neerlandès, la llengua escollida per tots ells per al procediment.

Els cinc polítics catalans -Puigdemont, Toni Comín, Meritxell Serret, Clara Ponsatí i Lluís Puig- es van entregar voluntàriament diumenge a primera hora en una comissaria del centre de Brussel·les. Cap a la mitjanit el jutge d'instrucció encarregat de decidir sobre la seva detenció o alliberament va determinar que no presentaven un risc de fuga imminent i va decidir alliberar-los amb condicions: prohibició d'abandonar Bèlgica sense l'autorització del jutge d'instrucció, l'obligació de residir en una adreça fixa (sigui un hotel o un pis llogat) i, per últim, l'obligació de presentar-se davant les autoritats judicials i policials quan siguin convocats.

Vida normal i campanya electoral

Aquestes mesures permetran a Puigdemont fer vida normal a Brussel·les i fins i tot campanya electoral per al 21-D. De fet, aquest dimarts s'espera el desembarcament a la capital belga de 200 alcaldes independentistes procedents de Catalunya per “recolzar el Govern” destituït i per denunciar davant les institucions europees “l'actual situació política i judicial”. A la una del migdia es concentraran davant de la seu de la Comissió Europea i tancaran la jornada amb un acte a les cinc de la tarda al Palau de Belles Arts, convocat per l'associació de municipis catalans i l'associació de municipis per la independència i al qual bé podria assistir Puigdemont.

Segons els terminis, la Cambra del Consell de Brussel·les té ara 15 dies per decidir si executa o no l'euroordre, encara que aquest termini, segons fonts de la fiscalia, no és tancat i es podria prolongar si el jutge considera que necessita informació addicional d'Espanya o si la defensa demana més temps. Altres fonts insisteixen, en canvi, que el termini de 15 dies està taxat. El primer que haurà de fer el magistrat és comprovar que els delictes de què se'ls acusa a l'euroordre -rebel·lió, sedició, malversació de fons públics, prevaricació i desobediència- també existeixen a Bèlgica.

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

Els advocats de Puigdemont podran al·legar risc real de violació dels seus drets fonamentals però hauran de concretar amb detall les seves al·legacions perquè l'euroordre parteix de la base que els països de la UE són segurs. Si determina que Puigdemont i els quatre exconsellers han de ser entregats a Espanya, els seus advocats -Paul Bekaert i Michele Hirsch, que representa Comín i Serret- podrien presentar recurs davant un tribunal d'apel·lacions, que tindria 15 dies més per decidir.

Si el veredicte és contrari als interessos dels cinc polítics, aquests encara tindrien una última oportunitat de presentar recurs en cassació, i el seu magistrat tindria 15 dies més per decidir. És a dir, el procés es podria prolongar més enllà de les eleccions del 21-D. Qui no podrà recórrer en tot el procés és Espanya.