L'independentisme arxiva la llista unitària cara al 21-D

D'una banda, un partit polític de centredreta, un de centreesquerra i un altre d'esquerra anticapitalista (si és que finalment es presenta) en defensa del projecte independentista. De l'altra, un de centredreta, un de centreesquerra i Ciutadans, amb la samarreta de la Constitució, de tota ella, també del article 155. Enmig, o a part, o a un costat, advocant per la sobirania de Catalunya, és a dir abjurant de la Constitució i del 155, i també per la unió amb tots els pobles d'Espanya, desmarcant-se de la independència i de la DUI del 27 d'octubre, Catalunya En Comú coalitzada -ara sí, ja sense Albano Dante Fachin- amb Podem.

Aquest és el repartiment de papers per a les eleccions del 21 de desembre, al tancament d'aquesta edició, quan els partits independentistes segueixen negociant entre ells que junts, però no embolicats, volen concórrer als comicis. El termini per a la inscripció de coalicions venç aquest dimarts. I no hi haurà llista única.

Moviment "coordinat"

El PDECat, a través de la seva coordinadora Marta Pascal, i del president cessat, Carles Puigdemont, en una acció que al partit asseguren que va ser “coordinada”, van sacsejar el tauler la setmana passada. Una, a l'advocar per una llista unitària, l'altre, des de Brussel·les, oferint-se com a candidat.

El següent pas va ser elegir Puigdemont com a candidat, entre altres motius, per estalviar-se unes primàries difícils. Amb un Santi Vila a qui les mateixes bases demanen que se sancioni disciplinàriament per haver deixat en mal lloc els seus companys de Govern, en una entrevista, i amb l'altre home que sonava, Josep Rull, al centre penitenciari Madrid VII, els neoconvergents tenien un problema.

De contactes entre els partits n'hi ha hagut i n'hi haurà. Postconvergents i republicans es culpen de no voler, realment, una llista comuna. “Front unitari, sí; coalició amb el PDECat, no” és el mandat del consell nacional d'ERC. Tampoc transigeix Esquerra que sigui Puigdemont qui lideri, sí o sí, la llista. “No ho volen ni discutir”, afirma una veu del partit.

La condició d'Esquerra perquè s'hi uneixi la CUP, quan a venciment del termini per a les coalicions el partit  fins i tot no ha decidit formalment si concorrerà a les eleccions, menys fins i tot si anirà en solitari o en coalició, és vista pels postconvergents com una mera excusa.

Diversos fronts, diversos plebiscits

Descartada la llista unitària, les converses se centren ja en els punts programàtics a compartir per les diferents forces. En aquest cas es va a un doble front. Un de secessionista, amb la defensa de la República Catalana, i un altre de democràtic, que vol comptar amb Catalunya en Comú, a favor de l'“alliberament dels presos polítics” i  en contra de l'article 155. “Aquestes eleccions són també una forma de validar èticament i políticament" els empresonats, apunta ERC.

Això afecta, i molt, els partits constitucionalistes. En el plebiscit de plebiscits que sembla convertir-se aquest 21-D de múltiples lectures, una d'elles serà el del suport de la ciutadania catalana a la Carta Magna i a l'article 155. En el 27-S es van quedar en el 39% i 52 diputats. I sanciona, per si no estava ja clar per endavant, que les pretensions d'Inés Arrimadas o Miquel Iceta d'accedir a la presidència de la Generalitat de la mà de totes les força no independentistes són bastant difícils de satisfer.

Els republicans estudien incorporar al seu programa alguna reflexió sobre un referèndum pactat, com va fer diumenge Joan Tardà i pròxima al manifest que 150 personalitats (entre elles, David Fernández, de la CUP) han firmat aquest dilluns. Cosa que serveixi per acostar-se a la base dels comuns “sense renegar ni de la declaració d'independència ni de l'1-O”. ERC creu que cal fer aquesta reflexió que eviti presentar-se, només “amb un inflexible programa de terminis difícil de complir (com s'ha demostrat) per a l'activació de la independència”.

Els republicans tracten d'ampliar la base, no només seva, sinó de l'independentisme. Obren els braços, per exemple, a Albano Dante Fachin, però són conscients que el trago de passar de Podem a ERC, quan l'aliança d'aquesta amb el PDECat és tan recent, pot ser massa difícil per a l'exlíder podemista i els seus seguidors.

La llista 'paraigua'

En aquest tesi és on neix la ‘llista paraigua’, amb la qual, segons ERC, l'independentisme sumarà els seus millors resultats. “Cadascun en el seu espai, sense perdre electorat al·lèrgic a l'electorat veí”, assenyalen a la seu del carrer de Calàbria, amb el record del 27-S ben fresc. En aquella ocasió, la suma de CDC més ERC (és a dir, Junts pel Sí) va ser la més baixa de les dues forces en totes les eleccions autonòmiques prèvies.   

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

I de la mateixa manera que els republicans fugen d'un pacte amb els postconvergents, tampoc defensen un, a dos, amb la CUP. “Tenim el partit molt ben posicionat al tauler i un eventual acord amb els anticapitalistes ens desplaçaria. I a la CUP, li passaria igualx, i així pels dos extrems es perdrien vots pel camí”.  Cert és que per la frontera d'ERC podrien ser recollits pel PDECat (el mal menor, en la lectura secessionista que impera a Esquerra), però és que pel costat de la CUP podrien anar a l'abstenció o als comuns.

De fet, la voluntat de no desdibuixar-se ideològicament va ser la que va moure, en un principi, el mateix PDECat a no voler repetir Junts pel Sí i poder mostrar el seu perfil més centrat i moderat, ergo, més allunyat de la CUP i ERC. En aquesta línia Vila, i el seu ‘independentisme processista’ era un candidat ideal.