Puigdemont i Junqueras pugnaran pel lideratge de l'independentisme el 21-D

No hi va haver sorpreses. Sergio Ramos no va marcar en el minut 93. PDEcat i ERC concorreran als comicis del 21-D cada un pel seu compte. O el que és el mateix, Carles Puigdemont, avui a Brussel·les, i Oriol Junqueras, avui al centre penitenciari Madrid 7, a Estremera, competiran pel lideratge de l'electorat independentista. Dinmarts a la mitjanit venç el termini per a la inscripció de coalicions i cap s'ha registrat que concerneixi als dos partits. Res no impedeix que, abans del 14 de novembre, es presenti una llista mixta amb membres dels dos partits, però això significaria partir de zero. No comptar amb subvencions, ni presència en els debats per tractar-se d'una candidatura nova. Tampoc la CUP, finalment, ha inscrit cap ‘marca blanca’.

Obvi és que la pugna Puigdemont-Junqueras és una de les múltiples lectures que tindran les eleccions convocades per Mariano Rajoy, un plebiscit de plebiscits. La principal serà, òbviament, si el pes específic de l'independentisme supera el 50% de la massa electoral. Per a això, i per dotar els comicis de cert to plebiscitari, les dues forces (tres, si la CUP s'hi suma) compartiran alguns punts programàtics. A falta de polir detalls, la defensa de la república proclamada el 27 d'octubre i l'exigència de l'amnistia als presos semblen més que segurs ítems d'aquest ferfil comú entre candidatures.

Es configura, curiosament, l'escenari que va preveure Oriol Junqueras per al 27-S, el de la ‘llista paraigua’. Diverses candidatures amb un tronc comú que permeti la suma inequívoca de les paperetes independentistes.  ¿Què ha canviat entre el juliol del 2015 i el novembre del 2017? Bàsicament que el PDECat, a diferència d'Artur Mas, no ha tingut en la negociació la clau mestra de poder o no convocar les eleccions.

A la cimera del juliol del 2015, ERC hi va acudir després de nou mesos de desgast i pressió per part de l'entorn mediàtic de, llavors, CDC perquè acceptés una llista única. El #pressingERC. Un desgast que va tenir el seu reflex demoscòpic. En la reunió del Palau de la Generalitat, Mas va plantejar que sense llista única, és a dir, sense una especificitat plebiscitària com que el seu partit i ERC anessin de la mà, ell no convocava. Una cosa i l'altra va portar a la cessió de Junqueras.

L'assemblea de la CUP

Però perquè el ‘pla paraigua’ sigui complet, la CUP ha de presentar la seva llista. En l'assemblea de diumenge, la militància anticapitalista podrà escollir entre quatre opcions. El primer d'aquests escenaris és no participar en aquestes eleccions, per “il·legítimes”. La segona opció passa per recolzar una ‘llista blanca’, integrada per personalitats de la societat civil catalana. De moment, no se sap res d'una candidatura d'aquest perfil.

Notícies relacionades

El pitjor moment del PSOE gallec

Podem avisa el PSOE que serà exigent amb els Pressupostos

El tercer escenari proposat per la CUP passa per la creació d'un front de partits de l'esquerra sobiranista, amb ERC i altres sectors no necessàriament independentistes, com el d'Albano-Dante Fachin. Una cosa a què ERC ja ha dit que no, perquè el seu pla és, o bé una llista dels tres partits, o concórrer-hi en solitari. Res de ballar a dos, cosa que els allunyaria de part del seu possible electorat. Aquest dimarts a la nit, així s'ha expressat ERC a través d'un comunicat. "Davant la impossibilitat de formar una llista realment unitària, s'haurà de buscar la coordinació des de candidatures diferenciades", afirma en paraules del portaveu, Sergi Sabrià. 

La quarta possibilitat que sospesa la CUP és presentar-se en solitari.