El jutge envia a la presó Forcadell fins que pagui 150.00 euros de fiança

Amb l'acatament del 155 de la Constitució i l'afirmació que la declaració unilateral d'independència va ser "declarativa i simbòlica" no n'hi ha hagut prou per al magistrat del Tribunal Suprem Pablo Llarena. La presidenta del Parlament, Carme Forcadell, ingressarà a la presó, però l'abandonarà així que faci efectiva la fiança de 150.000 euros imposada.

Al portaveu de Junts pel Sí, Lluís Corominas, Anna Simó, Lluís Guinó i Ramona Barrufet els ha imposat una fiança de 25.000 euros a cadascun i disposen d'una setmana per fer-la efectiva. En el moment en què tots cinc facin efectives les seves fiances hauran de fer compareixences setmanals al jutjat que decideixin. A més, hauran d'entregar el passaport i se'ls prohibirà abandonar el territori nacional. Joan Josep Nuet ha quedat en llibertat provisional.

La petició de la fiscalia de presó incondicional per a Forcadell, Corominas, Simó i Guinó es basava en la reiteració delictiva que entén que es comet amb la simple fugida a Bèlgica de l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont, que es presenta com a president a l'exili. En el cas de la presidenta del Parlament, el ministeri públic la considera, a més, "ideòloga de la secessió".

Després de saber-se la petició fiscal alguns han renunciar expressament "a les activitats delictives", cosa que, segons fonts jurídiques, ha pesat en l'ànim del magistrat instructor a l'hora de decretar les mesures cautelars acordades. Corominas i Guinó han renunciat a l'ús de vies unilaterals en el torn d'última paraula que els ha concedit el jutge a l'acabar la visteta. Ramona Barrufet també ho ha fet, però durant la seva declaració. 

Gràcies a la contundència que la secretària quarta de la Mesa ha utilitzat a l'hora de declarar, quan ha arribat a afirmar que el referèndum de l'1-O va ser "il·legal" i que abandonarà la política, la fiscalia ha demanat que pugui evitar la presó pagant una fiança de 50.000 euros. Per a Joan Josep Nuet, els fiscals només havien sol·licitat compareixences, sense especificar-ne la periodicitat. El jutge Llarena ni tan sols les ha acordat.

Durant la visteta, el ministeri públic ha reclamat que els sis imputats facin efectiva la fiança solidària de responsabilitat civil per 6,2 milions que sol·licitava en la seva querella. És la mateixa quantitat que plantejava en la presentada a l'Audiència Nacional. Quan les dues causes s'acumulin al Suprem aquesta quantitat serà la que hauran d'aportar els 20 imputats per rebel·lió.

A l'acabar les declaracions, els quatre fiscals que han intervingut --l'exfiscal general de l'Estat Consuelo Madrigal, l'exfiscal en cap de l'Audiència Nacional Javier Zaragoza i els fiscals del Suprem Jaime Moreno i Fidel Cadena-- s'han reunit per valorar els matisos que cada imputat havia inclòs en la seva declaració i així determinar quina mesura cautelar havien de sol·licitar per a cadascun d'ells.   

Les mateixes fonts han assenyalat que la presidenta del Parlament ha explicat que la declaració d'independència aprovada el 27 d'octubre passat va ser "declarativa i simbòlica". Per si encara hi havia dubtes, ha afegit que "no va tenir validesa jurídica". En aquesta explicació, amb unes paraules o unes altres, han coincidit els altres membres de la Mesa del Parlament que han declarat fins ara davant el magistrat del Tribunal Suprem Pablo Llarena. 

Durant les declaracions els representants del ministeri fiscal han incidit en la violència. Tots els imputats han assenyalat que únicament van utilitzar vies pacífiques i s'han desvinculat de qualsevol acte violent que s'hagués pogut produir.

De tots els citats aquest dijous al Suprem Forcadell és la que es troba en una situació més delicada, no només per la seva superior responsabilitat a la Cambra autonòmica, sinó també perquè aquest dimecres el Tribunal Constitucional la va denunciar per quarta vegada per desobediència reiterada a les seves resolucions. Precisament, divendres el magistrat Llarena va reclamar al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) el procediment en què se la investiga, amb els altres membres de la Mesa, per desobediència i prevaricació.

Sense poder impedir votacions

Des de l'entorn de la presidenta del Parlament es va informar que, davant el magistrat del Tribunal Suprem Pablo Llarena, Forcadell ha defensat que sempre ha permès el debat sense prejutjar-ne el resultat ni controlar el seu contingut per preservar l'activitat parlamentària i el debat lliure.

Entre les seves funcions com a presidenta hi ha la defensa de la sobirania del Parlament i els drets fonamentals i la llibertat d'expressió dels diputats. Va destacar que sempre s'han utilitzat vies pacífiques i va sostenir que no té llibertat per impedir les votacions i va defensar que el Tribunal Constitucional no pot actuar com si es tractés d'una censura prèvia, sinó que només ho pot fer a posteriori.  

Notícies relacionades

Últimes notícies sobre Catalunya i Puigdemont | Directe

La jutge envia a la presó Junqueras i els exconsellers per rebel·lió

La compareixença de Forcadell s'ha allargat més de dues hores. Després li ha tocat el torn al portaveu de Junts pel Sí, Lluís Corominas. L'exvicepresident primer de la Mesa del Parlament ha seguit l'exemple de la presidenta, en el seu cas, durant uns 50 minuts, i també ha contestat als fiscals. Després d'ell ha entrat a la sala Lluís Guinó, a qui han seguit Anna Simó i Ramona Barrufet. L'últim a declarar ha sigut Joan Josep Nuet.

En la querella fiscal s'anunciava que sol·licitarà la seva imposició, "tenint en compte la gravetat dels fets i dels delictes imputats, així com les penes previstes, la contumàcia de la il·legalitat i el risc de reiteració en les conductes antijurídiques".