La llista unitària, en mans de la CUP

A la llista unitària que persegueix Carles Puigdemontllista unitàriaCarles Puigdemont li queda una única bala. La de la recambra. I aquesta bala no és cap més que un eventual suport de la CUP al projecte. Un objectiu quimèric si es pensa en clau de partit, és a dir, d'aliança entre el PDECat (sobretot el de Marta Pascal) i els anticapitalistes, però que agafa una mica d'aire si s'entén com una maniobra personal de Carles Puigdemont.

La societat espanyola ha estat acostumada al llarg de 40 anys a caps de cartell electoral que ho eren perquè eren líders del seu partit. Així s'ha acostumat la societat a la identificació entre partit i candidat que, en altres llocs, no és tan pronunciada. Puigdemont va arribar com va arribar a la presidència de la Generalitat. Cap demèrit. Només que no va ser elegit pel partit com a cap de cartell. Això ha revertit en una forma de fer pròpia, sense peatges, i que ha forçat el mateix PDECat a seguir-li l'estela per no quedar enrere. Va passar en la crisi de Govern del mes de juliol, quan Puigdemont va 'indultar' el conseller d'ERC que el PDECat exigia com a torna de la decapitació de quatre dels seus, i va passar la setmana passada quan l'expresident es va oferir com a candidat d'una llista única.

Anna Gabriel i Benet Salellas s'han reunit aquest divendres amb Puigdemont a Brussel·les, just en ple debat sobre la llista unitària i quan el partit que lidera les enquestes, ERC, ha afirmat que només arribarà a un pacte amb el PDECat si hi ha la CUP. O una llista o tres, el lema dels republicans.

La visita dels anticapitalistes, oficialment tan sols per donar testimoni del suport cupaire al Govern a l'exili, es produeix quan les dues principals plataformes que remaven a favor d'una llista civil unitària (llistaunitaria.cat i respublica.cat) s'han fusionat i el mateix Puigdemont s'ha ofert a liderar-la, fent-la menys civil, però amb més pes.

La dinàmica de les sigles, però, segueix tenint la seva quota en la política actual. Per més que Puigdemont no representi el que era Artur Mas, el PDEcat segueix tenint els problemes d'imatge que fa anys que arrossega. La regidora de la CUP Eulàlia Reguant, en un article a 'El Punt Avui', per exemple, assenyala: "El principal interessat que la llista unitària existeixi és el PDECat, un espai polític en descomposició i en reculada de dubtós independentisme". Altres veus significatives del partit han negat a aquest diari que la visita de Gabriel i Salellas tingués res a veure amb l'actualitat electoral.

No només els exdiputats cupaires s'han desplaçat les últimes hores a Brussel·les. Ahir a la nit, Mas i la coordinadora general del PDECat, Marta Pascal, van volar des de Barcelona fins a la capital belga.

Quatre opcions per diumenge

La CUP decidirà diumenge, en assemblea a Granollers, entre quatre opcions. Presentar-se sola; no presentar-se; presentar-se en un front d'esquerres amb ERC, al qual els republicans no es donen per al·ludits, i participar en el context d'una llista civil unitària. Si guanya la quarta, ERC es veurà arrossegada a participar-hi. I la CUP unirà el seu destí al del PDECat. 22 mesos després d'enviar a la paperera de la història el seu antecessor, del mateix partit.

Mentrestant, a l'espera que la CUP es decideixi, ERC segueix fent passos unilaterals. Aquest dissabte presenta les llistes per al 21-D. És sabut que Oriol Junqueras serà el candidat a la presidència de la Generalitat i que la principal promotora i organitzadora de l'1-O, Marta Rovira, serà la número dos i candidata efectiva a ser la primera presidenta de la Generalitat a menys que la justícia espanyola obri la mà.

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

La republicana serà una llista molt de Junqueras, en què hi haurà des dels democristians de Demòcrates de Catalunya de Toni Castellà fins al socialisme d'Avancem, de Joan Ignasi Elena. Les dues forces van donar aquest divendres suport a la llista. Castellà en formarà part, Elena hi donarà suport extern.

Els cessats consellers pròxims a ERC que són a la presó o a l'exili també formaran part de la candidatura i l'exsecretari d'Hisenda Lluís Salvadó encapçalarà la llista per Tarragona. Ernest Maragall ocuparà una posició simbòlica en la llista, que no serà el tancament, perquè aquest espai s'ha reservat per al politòleg madrileny, i un dels comptats amics que el dret a decidir té a Espanya, Ramon Cotarelo.