L'independentisme posa el fre

Catarsi col·lectiva del sobiranisme. Al llarg d'aquest dimarts diferents actors destacats de l'independentisme han fet reflexions autocrítiques sobre l'estratègia secessionista, en la línia del que va exposar diumenge passat la consellera cessada Clara Ponsatí i va continuar dilluns el portaveu de la direcció d'ERC, Sergi Sabrià. Amb tot, qui primer va llançar missatges autocrítics va ser la dirigent del PDECat Marta Pascal, el 31 d'octubre passat. Després d'ella ha sigut avui l'expresident Artur Mas qui en un debat al club Siglo XXI a Madrid ha afirmat que l'objectiu de la independència segueix sent vigent però ha qüestionat que "hi hagués un bon control dels temps" i que "la majoria social fos suficient" per portar a terme el pla secessionista.

Preferir el relat més "bonic"

Aquest dimarts, primer ha sigut el conseller de Sanitat cessat, Antoni Comín, qui en una entrevista a RAC-1 admetia que fins ara l'independentisme ha preferit "escoltar la part del relat més èpica, més emocionant i més bonica", en contraposició a les veus que alertaven sobre "la repressió de l'Estat" o "que els governs europeus no ens reconeixerien l'endemà mateix d'una DUI". Comín ha reiterat que l'Executiu de Puigdemont no estava preparat per desplegar la república catalana en un context de "repressió".

Tardà: no hi ha una majoria social

Després ha sigut el diputat d'Esquerra al Congrés, Joan Tardà, qui ha afirmat que Catalunya no és independent "perquè no ha existit una majoria de catalans que així ho haguessin volgut". El parlamentari d'ERC ha afegit que “es va proclamar la independència i la república, però no es va implementar perquè no estàvem predisposats a posar en risc la seguretat dels ciutadans i és inevitable que pesés sobre els dirigents i el Govern el trauma de l'1-O”. Tardà ha elogiat l'actitud de Carles Puigdemont al no implementar el que s'havia aprovat al Parlament i ha dit que se sentia “molt orgullós”. 

Campuzano: necessitem més temps

Per la seva banda, els postconvergents del PDECat subratllen el que va plantejar Puigdemont al reconèixer que hi ha “opcions alternatives” a la independència, però que no s'han pogut implementar per la negativa del Govern central. El portaveu del PDECat, Carles Campuzano, considera que no es renuncia a la independència però se n'han de recalcular els ritmes. "No hi haurà renúncia a l'horitzó de la independència. L'aspiració ha arribat per quedar-se. Però necessitarem més temps per reforçar les majories socials. Les forces sobiranistes hauran de compassar els ritmes”, ha admès. Campuzano creu que les reflexions de Puigdemont constitueixen una “autocrítica” que seria necessari que també fes el Govern central, informa Iolanda Mármol.

Falta de solidesa

Per la seva part, el portaveu d'Òmnium, Marcel Mauri, és de l'opinió que l'independentisme ara ha de "reforçar alguns objectius que no eren sòlids". "Eren estructures d'Estat d'un Govern autonòmic que pensava que estava davant un Estat que s'asseuria a negociar", ha assegurat Mauri a Catalunya Ràdio, i ha afegit que el Govern català tenia indicis que hi podia haver un "ús elevat" de la violència després de l'1-O.

Homs es rebel·la

Notícies relacionades

Últimes notícies sobre Catalunya i les eleccions del 21 de desembre | Directe

Rufián treu unes manilles davant Zoido: "Ja sé que a alguns els agradaria veure'm amb unes d'aquestes"

En resposta a certes autocrítiques, l'excap de files del PDECat al Congrés, Francesc Homs, ha publicat un tuit afirmant que li sembla "insòlit" que ara es digui que la Generalitat no està preparada per fer efectiva la independència, després d'haver titllat el president cessat, Carles Puigdemont, de "traïdor" quan es va arribar a plantejar convocar eleccions autonòmiques per frenar la intervenció de la Generalitat per mitjà de l'article 155 de la Constitució.

També ha sigut molt crític amb ERC el destituït delegat de la Generalitat a Girona, Eudald Casadesús, per qui la república independent no es va fer realitat perquè van fallar "conselleries clau" i entre elles, ha declarat a Ràdio Girona, la del vicepresident cessat i empresonat, Oriol Junqueras.