El PP refreda la reforma de la Constitució que Rajoy va pactar abordar amb Sánchez

Els nombrosos contactes i reunions mantinguts en els últims temps per Mariano Rajoy i Pedro Sánchez sobre la crisi territorial van servir perquè els dos dirigents arribessin a un pacte: el PSOE recolzava l'Executiu central en l'aplicació de l'article 155 de la Constitució a Catalunya (per destituir el Govern català i convocar eleccions) i el PP es comprometia a abordar la reforma de la Carta Magna. No obstant, aquest dimecres, durant la constitució al Congrés de la comissió territorial, primer pas per canviar la llei fonamental, els populars han refredat aquesta part de l'acord entre el president i el líder dels socialistes.

“No hi ha una demanda social per canviar el model autonòmic”, ha dit el diputat del PP José Antonio Bermúdez de Castro, que exercirà de portaveu del partit en aquest organisme parlamentari. “Nosaltres no som federalistes. La nostra línia serà reforçar la cohesió territorial. Les nostres propostes seran per enfortir l'Estat, no per debilitar-lo. No hem vingut aquí amb la idea de reformar la Constitució, sinó de modernitzar l'Estat autonòmic”, ha continuat, i ha subratllat que per canviar el sistema de finançament i els mecanismes de cohesió territorial, per exemple, no és necessari modificar la Constitució.

Les paraules de Bermúdez de Castro impliquen un canvi d'actitud respecte al que va expressar Rajoy. "Es pot parlar de tot. Fins i tot es pot plantejar la mateixa reforma de la Constitució: aquesta dista molt de ser una llei perpètua, ni té pretensió de ser-ho. En absolut, totes i cada una de les seves determinacions, inclosos els seus preceptes més essencials, poden ser modificades", va dir el president del Govern el 12 d'octubre.

El PSOE, mentrestant, continua defensant un canvi constitucional en un sentit federal, per blindar competències autonòmiques, reconèixer fets diferencials, reformar el Senat i avançar en la plurinacionalitat de l'Estat, tot i que aquesta última proposta hagi deixat de tenir cabuda en els últims missatges de Sánchez. El líder socialista no va fer cap menció a aquesta iniciativa en el seu discurs de dissabte passat davant el comitè federal del partit.

La fi de l'"anomalia"

La comissió territorial, en què el nom complet és comissió per a l'avaluació i modernització de l'Estat autonòmic, neix amb importants mancances. No només per l'aparent falta de voluntat del PP a reformar la Constitució. També perquè ni Units Podem, ni ERC, ni el PDECat ni el PNB hi volen participar per ara. L'antiga Convergència va dir en un primer moment que s'asseuria a l'organisme, però els esdeveniments relacionats amb la crisi territorial, en especial els empresonaments dels membres del Govern català, han provocat el seu canvi de criteri.

Tot i així, els partits majoritaris confien que aquests partits participin en la comissió després de les eleccions catalanes del 21 de desembre. “Aquí hi hauríem de ser tots. Esperem que els que avui no hi són s'hi acabin sumant”, ha assenyalat la vicesecretària general del PSOE, Adriana Lastra. Segons la seva opinió, l'organisme posa fi a una “anomalia”, ja que “no hi havia al Congrés un espai per al diàleg i ara sí que hi és”. “Hi ha alguns que s'omplen la boca del diàleg i després no hi participen”, ha dit Bermúdez de Castro.

Sis mesos de treballs

Notícies relacionades

Un xoc i moltes espines

Recaptar tots els impostos

L'organisme, que té com a president el socialista José Enrique Serrano, té un període de funcionament de sis mesos, temps en què els grups participants convidaran experts i dirigents perquè traslladin el seu punt de vista sobre el model territorial. El PSOE, per exemple, té pensat cridar, entre altres, els pares de la Constitució, els presidents autonòmics i els membres del Consell d'Estat. La comissió intentarà després acordar unes conclusions, que al seu torn haurien de ser votades pel ple del Congrés.

Si surten aprovades, la intenció del PSOE, i el que van acordar Sánchez i Rajoy, és obrir al seu torn una comissió constitucional, encarregada d'abordar una reforma de la Carta Magna que amb les actuals majories no es podria portar a terme sense el concurs del PP. Però els conservadors, segons expliquen fonts del partit, ara volen mantenir una “posició passiva” i centrar-se en el sistema de finançament, punt que també està abordant el Ministeri d'Hisenda. Ciutadans sí que és partidari de modificar la llei fonamental, i aquest dimecres ha participat en l'inici de la comissió, però amb un enorme escepticisme. “No creiem que aquest sigui l'instrument per abordar la reforma constitucional. No creiem en una pista d'aterratge per als independentistes”, ha dit el diputat Ignacio Prendes.