Així es van defensar davant la jutge els exconsellers empresonats

"No he donat mai consignes [als Mossos] que no complissin els mandats judicials". Així de contundent va ser el cessat conseller d'Interior, Joaquim Forn, en la seva declaració a l'Audiència Nacional el 2 de novembre, segons l'acta del seu interrogatori a què ha tingut accés EL PERIÓDICO. L'ex alt càrrec de la Generalitat, igual que la majoria de la resta de membres del Govern de Carles Puidemont, només van contestar al seu advocat. L'excepció va ser Santi Vila, que també va respondre a la magistrada i a la fiscalia, i que va assegurar que "va negociar amb diversos líders de partits polítics", sempre "en el marc de la Constitució", per intentar evitar la declaració unilateral de la independència.

Tant Forn com la resta d'exconsellers que van ser empresonats després de declarar van expressar a la jutge de l'Audiència Nacional, Carmen Lamela, el seu malestar perquè serien interrogats sense haver tingut gairebé temps de llegir amb detall la querella i, per tant, no havien pogut preparar bé la defensa. A les poques preguntes a què van ser sotmesos pels seus advocats, tots ells van insistir que no havien "participat ni propiciat" actes violents. Jordi Turull va anar més enllà i va afirmar que no ho havia fet mai "ni en la seva vida personal, ni en la política". I va afegir: "Sempre he defensat que tota persona pot pensar el que vulgui, però amb civisme".

L'exconseller Josep Rull va respondre en termes semblants. "El meu compromís polític passa per una defensa dels meus ideals, legítims, sempre des d'una actuació radicalment pacífica". L'exvicepresident Oriol Junqueras va insistir en el mateix discurs, però va incorporar la seva fe cristiana com a argument: "En relació amb la preparació o promoció d'actes violents, no hi he participat mai. Soc creient i qualsevol acte violent va en contra de les meves creences".

Contraris a la violència

Notícies relacionades

Últimes notícies sobre Catalunya i les eleccions del 21 de desembre | Directe

Com més població, més recursos

Raül Romeva va puntualitzar que "en les reunions del Govern ningú ha fet mai crides" a manifestacions com la del 20 de setembre davant de la seu de la Conselleria d'Economia, quan s'estava practicant un escorcoll judicial. "Aquesta era una posició unànime", va incidir. L'exconsellera Dolors Bassa no es va apartar gens ni mica d'aquesta estratègia. "Els meus principis són contraris a qualsevol violència", va dir, i després va afegir que sempre ha parlat de "pacifisme". El titular del departament de Justícia, Carles Mundó, va rebutjar "totalment qualsevol acte violent, donades les seves conviccions i la seva forma d'entendre la política".

El que més es va estendre va ser Santi Vila, que va reconèixer que quan els partits sobiranistes van guanyar les eleccions era per "arribar a la independència", però va explicar que "des del primer moment va intentar que totes les accions es portessin a terme en el marc legal". Va relatar que sempre ha estat "convençut que la situació s'encarrilaria" i que va apostar per "un marc de negociació" per "asserenar els ànims", i evitar "decisions unilaterals". És per això que va parlar amb dirigents de diversos partits polítics. "Sempre he informat de les meves actuacions a Puigdemont", va recalcar.