Exigim responsabilitats

El 21 de desembre se celebraran a Catalunya unes eleccions autonòmiques diferents de totes les que hi ha hagut fins ara. I no perquè hagin de ser plebiscitàries, que no ho són, ni que siguin un pseudoreferèndum pactat, que tampoc ho són, i, encara menys, perquè siguin il·legítimes. Són unes eleccions convocades de manera excepcional en un context extraordinari perquè han sigut convocades pel president del Govern de l’Estat i no pel president de la Generalitat, com hauria sigut desitjable.

La democràcia representativa es basa en el fet que la ciutadania delega en una sèrie de representants, escollits per sufragi universal periòdicament, la gestió de la política. La ciutadania a través de les eleccions trasllada la seva confiança a unes persones que seran les que, en nom seu, prenguin decisions sobre la vida política d’una determinada comunitat. La ciutadania en l’exercici de la seva sobirania, determina el futur del seu territori de referència.

La ciutadania

La ciutadaniaAquesta realitat és summament rellevant perquè de vegades oblidem que el verdader motor del sistema democràtic, sobretot els que es basen en un model representatiu, és la ciutadania: és a les nostres mans que una determinada representant política cessi en el seu càrrec o continuï exercint les seves funcions. El nostre vot és la manera ordinària de transmetre la nostra confiança a un grup de persones (amb les limitacions pròpies del sistema de llistes bloquejades) i, conseqüentment, l’instrument privilegiat de control i exigència de responsabilitats als nostres polítics. No ens podem lamentar de com ho fan de malament alguns, de les seves mentides, retallades i corrupció, i després tornar-los a votar o, pitjor, fer desistiment de les nostres responsabilitat democràtica i no anar a les urnes.

Notícies relacionades

Sánchez demana a Feijóo «deixar de donar tombs»: «No es pot ser europeista al matí i a la nit ficar-se al llit amb la ultradreta»

¿Què ha passat amb els consellers d’ERC sis mesos després del final del Govern d’Aragonès?

És el nostre deure cívic democràtic exigir responsabilitats a la nostra classe política. I de la mateixa manera que ens hem passat anys clamant per la responsabilitat política del Govern per la corrupció que els envolta, per la regressió de drets civils que han impulsat, per fer del nostre pacte de convivència, la Constitució, una arma llancívola, ara hem d’exigir responsabilitats als tres partits que a Catalunya (són eleccions catalanes) ens han conduït a una independència efectiva un dia, només política després, havent-se saltat la legalitat i els drets de la meitat de la ciutadania, per construir herois, màrtirs i traïdors, noquejar l’autonomia de Catalunya i posar en perill el sistema autonòmic ja per si mateix en baixa forma. D’enganyar-nos.

El 22 de desembre començarà una fase on ens haurem d’entendre a fora i a dins del Parlament. En la qual els ponts dinamitats seran més necessaris que mai. En la qual ens haurem d’escoltar, tolerar i suportar per pactar i conviure. Per això, primer, haurem d’exercir la nostra responsabilitat ciutadana exigint responsabilitats.