Junqueras acata el cessament pel 155 i treu valor a la DUI per intentar sortir de la presó

Un per un tots els exconsellers que estan a la presó han formalitzat davant la Sala Penal de l’Audiència Nacional els seus respectius recursos per intentar recobrar la llibertat. Els escrits es divideixen en dos grups: els dels consellers del PDECat i els d’Esquerra Republicana. Mentre que els primers acaten explícitament l’article 155 de la Constitució, als segons els costa més. El cas més simptomàtic és el de l’exvicepresident de la Generalitat Oriol Junqueras, que refusa dir expressament que acata el 155, però ho fa en la pràctica a l’exposar que quan va comparèixer davant la jutge Carmen Lamela ja ho va fer com a «exconseller» i amb el Parlament dissolt.

Tenint molt present el que va passar al Tribunal Suprem amb la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, i altres membres de la Mesa, que van quedar en llibertat després d’abonar les corresponents fiances, els exconsellers miren ara de plantejar davant l’Audiència Nacional arguments similars per procurar ser excarcerats. A l’alt tribunal tots van expressar el seu acatament al 155, alguns van arribar a renunciar a les vies unilaterals i, per exemple, Forcadell es va centrar a explicar el caràcter «simbòlic i polític» de la declaració unilateral d’independència, negant-li validesa jurídica. Mentrestant, els exconsellers, amb l’única excepció de Santi Vila, es van limitar a contestar un parell de preguntes dels seus advocats. 

Els diners i la fe

Junqueras, en el seu cas, es va remetre a la documentació de la Intervenció General per negar que s’haguessin utilitzat en el referèndum il·legal els 6,2 milions d’euros, que se’ls reclama com a fiança de responsabilitat civil, així com haver participat en qualsevol acte violent. «Violència, mai, mai, per moltes raons. Soc creient. Les meves conviccions me n’allunyen i m’impedeixen qualsevol acte violent de qualsevol forma», va assenyalar davant la jutge segons els àudios de la declaració a què ha tingut accés aquest diari.

També lamenta el poc temps que havia tingut per elaborar la seva defensa al ser festiu l’1 de novembre i haver de «preparar el viatge a Madrid» per respondre l’endemà a l’acusació de rebel·lió, sedició i malversació presentada contra ell i els altres 13 exmembres del Govern per la fiscalia, encara que l’expresident Carles Puigdemont i quatre consellers més s’havien fugat a Bèlgica. En el seu recurs, Joaquim Forn precisament nega el risc de fuga assenyalant que ell va anar de Brussel·les a Madrid al ser citat.

Junqueras ressalta en el seu escrit que tant ell com els seus companys de Gabinet van comparèixer davant Lamela «ja com a exconsellers o exmembres del Govern». Afegeix que «després de l’aprovació de les resolucions d’aplicació de l’article 155 s’ha procedit a Catalunya a la dissolució del Parlament amb l’objectiu que (ell mateix) comparteix de participació en el procés electoral fixat pel Govern d’Espanya».

I nega la reiteració delictiva donat que el Govern «no s’ha reunit des del dia del seu cessament, no s’han adoptat acords de Govern ni s’han efectuat publicacions al butlletí oficial que demostrin actes executius després de la sessió parlamentària del dia 27 d’octubre», cosa que a la pràctica suposa acatar el 155.

La impugnació, que parla del «valor estrictament polític» de la declaració d’independència, presenta Junqueras com a «representant polític, líder polític i eventualment candidat en les pròximes eleccions» i lamenta «el perjudici reputacional» que la presó pot suposar per a algú així «en situació preelectoral».

En aquest sentit, insisteix que els investigats «són candidats potencials a les eleccions i que si no estiguessin privats de llibertat tindrien una participació molt activa en la campanya electoral». Per això la seva permanència a la presó «lesiona irremeiablement el seu dret a la participació política i el del conjunt de la ciutadania a la representació política».

La importància dels fets

Notícies relacionades

Els àudios de les declaracions dels exconsellers a l'Audiència Nacional

Turull i Rull demanen sortir de la presó i acaten el 155

En l’altre grup de recursos hi ha el de l’exconseller d’Interior Joaquim Forn, que afirma que el risc de reiteració delictiva «no depèn del que digui un investigat, que no té cap obligació de dir veritat», en clara referència al que va passar amb la Mesa del Parlament.

Ell va demostrar el seu acatament a la vigència del 155 a l’acudir a la Conselleria d’Interior, reunir tot el personal i acomiadar-se’n. «És aquesta realitat l’única que es pot tenir en compte per valorar si va acatar o no el seu cessament i no declaracions que pugui fer en qualitat d’investigat», insisteix la impugnació.