El Suprem assumeix totes les causes per rebel·lió

El magistrat del Tribunal Suprem (TS) Pablo Llarena ha convertit en una les dues causes obertes per rebel·lió en relació amb el procés independentista català. Serà ell qui instrueirà les querelles presentades el 30 d’octubre per la fiscalia per rebel·lió, sedició i malversació contra la Mesa del Parlament i el deposat Govern de la Generalitat, i també tot el que fa referència als responsables de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) i d’Òmnium Cultural, a la presó per la primera denúncia fiscal que es reduïa a un delicte de sedició. La jutge de l’Audiència Nacional Carmen Lamela seguirà ocupant-se d’investigar el que afecta l’excap dels Mossos Josep Lluís Trapero i la intendent Teresa Laplana.

A partir d’ara el TS investigarà les 22 persones que es considera que formaven la cúpula de la «complexa i heterogènia organització» que «amb premeditada estratègia» pretenia la secessió de Catalunya: les autoritats parlamentàries, governamentals i civils que van permetre el referèndum il·legal de l’1-O i la declaració unilateral d’independència (DUI).

Es tracta dels sis membres de la Mesa del Parlament als quals Llarena va deixar en llibertat amb fiança, els 14 exconsellers del Govern català (els vuit a la presó per ordre de Lamela; Santi Vila, que va quedar en llibertat sota fiança; l’expresident Carles Puigdemont, i els quatre exconsellers fugits a Brussel·les), el president d’Òmnium, Jordi Cuixart, i l’ara expresident de l’ANC i número dos per Barcelona de Junts per Catalunya per al 21-D, Jordi Sànchez. Segons fonts jurídiques, el nou instructor pot revisar la presó en què es troben 10 d’ells sense necessitat de tornar a prendre’ls declaració. La seva decisió es coneixerà en els pròxims dies.

El major Trapero

L’Audiència Nacional seguirà ocupant-se de Trapero, Laplana i «de qualssevol altres eventuals responsables sobre els quals la investigació projecti indicis de responsabilitat». La magistrada Lamela destacava a l’informe la participació que en l’estratègia desenvolupada pels querellats havien tingut el Diplocat (Consell de Diplomàcia Pública de Catalunya) i el Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació (CTTI) de la Generalitat.

Llarena explica que la doctrina del Suprem sobre l’extensió de competència a persones que no tenen fur només és procedent quan «s’apreciï una connexió material inescindible amb els fets investigats a les persones aforades». En aquest cas, «com que un dels delictes investigats és el de rebel·lió, que té un caràcter plurisubjectiu, amb una pluralitat de partícips», és necessari l’enjudiciament conjunt per poder facilitar la tramitació i resoldre «els problemes derivats de la inescindibilitat de l’enjudiciament». 

Cúpula i subordinats

El jutge distingeix entre «l’actuació dels membres del Govern i els presidents de l’ANC i Òmnium» –la seva «intervenció coordinada pot omplir de contingut el delicte de rebel·lió»–, i la dels Mossos i el conjunt de persones que han pogut col·laborar en l’elaboració de les lleis qüestionades, perquè aquests últims van actuar com a subordinats dels primers.

Pel magistrat, actuacions com la de Trapero o Laplana es poden examinar de manera autònoma, perquè «són participacions afegides, que amb independència de quina sigui la seva rellevància en el desenvolupament natural dels fets, no justifiquen» la seva investigació per part del Suprem no sent aforats. No obstant, la resolució es reserva la possibilitat de revisar aquesta decisió en el futur.

Acumular causes

Notícies relacionades

La jutge Lamela, a favor d'acumular les causes per rebel·lió

El jutge envia a la presó Forcadell fins que pagui 150.00 euros de fiança

Era difícil que Llarena prengués una altra decisió després que Lamela informés a favor de l’acumulació de les causes a l’entendre que només una investigació «en un únic procediment» permetia «determinar i valorar amb convenient coherència la participació concreta de cada investigat i els delictes» que van cometre.

No obstant, la decisió del magistrat no és exactament la que propugnava la jutge i tampoc coincideix amb la fiscalia, que és contrària a l’acumulació almenys fins a les eleccions del 21-D, per saber el nombre real d’aforats amb què compta la causa. La resolució respon que «la necessitat» d’unificar les causes no «queda alterada» pels futurs comicis, ja que resulta «irrellevant» que els que en aquests moments són aforats deixin de ser-ho o els que no ho són ho acabin sent. Només tindria importància si cap resultés elegit, perquè aleshores la competència deixaria de ser del Suprem per tornar a l’Audiència Nacional.