Mor José María Romero de Tejada, fiscal superior de Catalunya

El fiscal superior de Catalunya, José María Romero de Tejada, va morir ahir a Barcelona als 69 anys a causa d’un infart després de patir una complicada pneumònia. Romero de Tejada, que també tenia leucèmia, va ser el firmant de la querella presentada al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) contra el destituït Govern per l’1-O, sumada ara a la causa que instrueix el Tribunal Suprem (TS) per la declaració unilateral d’independència (DUI).

@tsj_cat expresa su más profundo pésame por la muerte del Fiscal Superior de Cataluña, José M. Romero de Tejada. D.E.P

— TSJCat (@tsj_cat) 27 de noviembre de 2017

El decés de Romero de Tejada s’ha produït pocs dies després de la inesperada mort del fiscal general de l’Estat, José Manuel Maza, a Buenos Aires, el 18 de novembre.

El tinent fiscal de la Fiscalia Superior de Catalunya, Francisco Bañeres, el rellevarà temporalment en el càrrec fins que el Govern en nomeni el substitut, cosa que podria trigar unes setmanes. Segons fonts fiscals, Bañeres, tinent fiscal des del 2013, va ser la mà dreta de Romero de Tejada durant els seus anys al capdavant de la fiscalia catalana.

Condol

El ministre de Justícia, Rafael Catalá, va expressar a Twitter el seu «afecte» a la família i companys del fiscal superior. «Una gran pèrdua per a la justícia i la fiscalia», va escriure. També el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va transmetre a través de la xarxa social el seu «més profund condol» per la mort de Romero de Tejada. En un esmorzar de Nueva Economía Fórum, el president del Govern, Mariano Rajoy, va iniciar la seva intervenció donant el condol a la família del fiscal, de qui va destacar la feina com a «notable servidor públic».

Romero de Tejada, nascut a Barcelona el 1948,  va ser nomenat fiscal superior de Catalunya el 30 de juliol del 2013. Llicenciat en Dret per la Universitat de Barcelona (UB), el seu primer destí va ser la Fiscalia de l’Audiència Territorial de les Balears, amb seu a Palma. El 1974 va ser destinat a Barcelona, on, el 1994, va ser nomenat coordinador territorial de la Fiscalia de Barcelona. Després, va ocupar altres càrrecs de responsabilitat a Catalunya, fins a arribar a ser el fiscal superior.

També va exercir l’activitat docent com a professor associat de la UB des de 1978, on impartia Dret penal. Així mateix, havia col·laborat amb el Centre d’Estudis Jurídics. Els seus companys destaquen d’ell el seu «caràcter afable, de proximitat i empatia». I, sobretot, que era amic dels seus amics. L’enterrament tindrà lloc avui al tanatori de Sant Gervasi de Barcelona.

Com a fiscal superior, Romero de Tejada va liderar l’actuació per impedir el referèndum de l’1-O, atorgant el comandament del dispositiu policial a l’alt càrrec del Ministeri de l’Interior Diego Pérez de los Cobos. Va demanar als Mossos d’Esquadra que, en col·laboració amb la Policia Nacional i la Guàrdia Civil, precintessin els col·legis electorals i els desallotgessin. Finalment, aquesta ordre es va veure relegada per decisió de la magistrada del TSJC Mercedes Armas, que va assumir el lideratge de l’actuació judicial.

L’1-O i el 9-N

Notícies relacionades

L’or blanc de la defensa: el negoci del rearmament desencadena la guerra pel control de la nitrocel·lulosa

El Ministeri de Joventut s’obre a limitar el vot als 16 anys a les eleccions europees per desbloquejar ja la reforma

A més de querellar-se contra el Govern de Carles Puigdemont per l’1-O, suspès pel Tribunal Constitucional (TC), també ho va fer, en coordinació amb la Fiscalia General de l’Estat, contra la Mesa del Parlament per aprovar les lleis de desconnexió. Abans havia presentat les querelles contra l’expresident Artur Mas i les exconselleres Irene Rigau i Joana Ortega pel 9-N, tots tres inhabilitats.

En un discurs recent va demanar als nous fiscals destinats a Catalunya que exigissin complir la llei als càrrecs públics que «fan ostentació de la seva vulneració». «Sense respecte a l’ordenament jurídic no hi ha democràcia», va dir.