El jutge decidirà sobre els exconsellers la vigília de la campanya

Tot estava a punt per celebrar la seva excarceració: diners per a hipotètiques fiances i minibusos a punt per anar a les presons madrilenyes d’Estremera, Soto del Real o Alcalá Meco, on estan internats l’exvicepresident de la Generalitat Oriol Junqueras i set exconsellers més del 2 de novembre, i el líder i l’exlíder d’Òmnium Cultural i l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), respectivament, des del 16 d’octubre. Però tot s’ha traslladat a dilluns, hores abans que, a mitjanit, comenci la campanya electoral per a les eleccions del 21-D.

El jutge del Tribunal Suprem (TS) Pablo Llarena va escoltar ahir els arguments de tots ells per defensar la seva posada en llibertat. Amb unes o altres paraules van acatar el 155, encara que no comparteixin com es va aplicar, perquè després de la seva aplicació no van fer actes de partit, ni s’han fugat i van comparèixer davant la jutge de l’Audiència Nacional Carmen Lamela ja com a exconsellers. També d’una manera o una altra van renunciar a tornar a recórrer a les vies unilaterals al mostrar-se disposats a actuar dins de les vies de la Constitució, que, van sostenir, són flexibles i deixen marge per a la controvèrsia política i per aconseguir el seu objectiu d’una futura república catalana. Raül Romeva i Carles Mundó, per exemple, van apel·lar a la via escocesa, aconseguida des del diàleg. Les fonts jurídiques consultades discrepen sobre si Junqueras també ho va fer o no.

Compromís insuficient

Però, per a la fiscalia, de les seves paraules «no s’ha pogut inferir un indici de submissió a la legalitat vigent». Per això, l’exfiscal general de l’Estat Consuelo Madrigal i el fiscal Jaime Moreno van defensar que segueixin a la presó, circumstància que, entenen, ha de prevaler sobre la imminent campanya electoral. En el seu informe van recordar la fugida de l’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont a Brussel·les, les altes penes amb les quals es castiga la rebel·lió, la sedició i la malversació i l’intent de destruir documents en una incineradora.

No obstant, van diferenciar entre la responsabilitat de Mundó, Dolors Bassa i Meritxell Borràs de la de la resta. Van situar aquests tres en un pla inferior, cosa que facilita que el jutge Llarena pugui imposar-los una mesura cautelar menys costosa que la sol·licitada, com va fer amb la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, i els altres cinc membres de la Mesa de la Cambra.

L’acusació que exerceix Vox també va informar en contra de la llibertat. «Una part important del Govern colpista de la Generalitat està fugit. A més a més, la reiteració delictiva no ha sigut negada per cap d’ells, perquè, a preguntes d’aquesta acusació, cap va negar que vol la independència de Catalunya, tot i que a partir d’ara sostinguin, en frau de llei, que ho faran per vies democràtiques», va explicar l’advocat i secretari general de la formació d’extrema dreta, Javier Ortega. 

Eleccions, situació excepcional

Per la seva part, l’advocat Jordi Pina, que representa diversos dels candidats de Junts per Catalunya (JxCat) al 21-D, va explicar que en el seu informe va plantejar al jutge que tingui en compte aquesta «situació excepcional» perquè puguin concórrer en igualtat de condicions i «els ciutadans tinguin les mateixes possibilitats d’escoltar els arguments de tots els candidats que concorren».

En la seva opinió, l’acatament al 155 es va produir «des del moment en què concorren a les eleccions». «En la compareixença s’ha afegit que si són escollits actuaran des del marc constitucional i la legalitat vigent –va assenyalar–. S’ha plantejat que la Constitució pot ser modulable i dins del diàleg amb el Govern central i el respecte a la democràcia es poden aconseguir els fins que es persegueixen políticament, que no s’oculta que responen a l’anhel que determinada part de Catalunya té d’aconseguir una república independent».

A diferència de la presidenta del Parlament i els membres de la Mesa de la Cambra catalana el 9 de novembre passat, ni Junqueras ni Romeva van voler respondre a la fiscalia. Sí que ho van fer Mundó i Bassa, igual que Josep Rull i Jordi Turull, que es van negar a contestar a Vox, igual que el president d’Òmnium, Jordi Cuixart, i l’exlíder de l’ANC i actual número dos de JxCat per Barcelona, Jordi Sànchez. Sí que van respondre a tot Joaquim Forn i Meritxell Borràs, l’única que no continuarà en política.

Amb advocats fora

Notícies relacionades

Els exconsellers confien a quedar lliures per la 'via Forcadell'

Les caixes de solidaritat, "preparades" per fer front a les fiances

A la compareixença no hi van poder assistir ni els advocats del membre de la Mesa Joan Josep Nuet ni l’exconseller de Presidència i condemnat pel 9-N Francesc Homs, que volia estar com a coordinador de la defensa dels exmembres del Govern del PDECat. Enrique Santiago, Juan Moreno i Enrique Leiva van presentar un escrit de queixa a l’impedir-los el magistrat participar-hi, a l’entendre que el contingut de la vista no els afectava per versar sobre la revisió de la situació personal d’altres querellats. Això tot i que Borràs sí que va declarar.

Tampoc va poder entrar Gonzalo Boye, advocat de Toni Comín i Meritxell Serret, que són a Bèlgica, on aquest dilluns se celebrarà una vista en la qual les defenses s’oposaran a l’euroordre cursada per Espanya demanant l’entrega dev l’expresident i de la resta del Govern fugat.