Tres comandaments dels Mossos, investigats per "desobediència" en el referèndum de l'1-O

Un jutge ha ordenat als Mossos d'Esquadra que identifiquin un inspector, un subinspector i el cap de la comissaria a Santa Perpètua de Mogoda (Vallès Occidental) per citar-los com a investigats per desobediència en la seva investigació sobre la suposada passivitat de la policia catalana durant el referèndum sobre la independència de Catalunya de l'1-O.

En una providència, el titular del jutjat d'instrucció número 2 de Sabadell requereix els Mossos perquè identifiquin aquests tres comandaments de la policia catalana, després que diversos agents investigats s'han referit a ells en les seves compareixences judicials en la causa sobre la passivitat del cos per impedir el referèndum de l'1-O.

Una vegada identificats aquests tres comandaments, el jutge els citarà perquè prestin declaració com a imputats, segons ha avançat el diari El Mundo i recull la providència i ha facilitat el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. L'inspector, el subinspector i el cap de la comissaria de Santa Perpètua de Mogoda seran citats com a investigats per un delicte de desobediència a l'autoritat judicial, segons la providència, firmada pel jutge el 29 de novembre.

En el seu escrit, el jutge també ha requerit els Mossos d'Esquadra que remetin al jutjat una còpia de les instruccions per escrit que s'haguessin entregat als agents per a la seva actuació a l'hora d'impedir la votació de l'1-O, complint les ordres del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC).

A més, el jutge ha requerit la direcció del col·legi Pere Calders de Polinyà (Vallès Occidental), un dels punts de votació de l'1-O, perquè identifiqui la persona que va exercir el càrrec o funcions de director del centre entre els dies 27 de setembre i 1 d'octubre, per citar-lo com a investigat en la causa.

El jutge ha acordat imputar l'inspector, el subinspector i el cap de comissaria de Santa Perpètua després que diversos agents dels Mossos d'Esquadra investigats en diferents jutjats per suposada passivitat l'1-O han al·legat que la cúpula els "va deixar venuts", ja que van anar en parelles a punts de votació plens de gent, sense suport d'unitats d'ordre públic, sense cintes per precintar, ni vehicles per emportar-se les urnes.

En les seves compareixences com a investigats en seu judicial, els agents han detallat que a les reunions sobre el dispositiu de l'1-O els seus comandaments es van limitar a transmetre'ls les directrius del TSJC i l'ordre interna redactada pel llavors cap, Josep Lluís Trapero, que ordenava precintar els col·legis i retirar les urnes, i garantir el principi de proporcionalitat policial.

Segons fonts judicials, els agents, diversos d'ells destinats a tasques administratives, van anar per parelles als punts de votació, vestits d'uniforme, i quan hi van arribar es van trobar en molts casos que hi havia entre 50 i 200 persones protegint el col·legi electoral.

Quan van descriure la situació a la sala de comandament, els seus superiors es van limitar a respondre'ls amb un "rebut" i no els van enviar reforços de les unitats d'ordre públic (Brimo i Arro) dels Mossos d'Esquadra, ni els van avisar que hi anirien la Policia Nacional i la Guàrdia Civil.

Notícies relacionades

Últimes notícies de Catalunya i les eleccions | Directe

Sis jutges investiguen els Mossos per desobediència al no frenar l'1-O

A més, en les seves declaracions davant el jutge, segons les fonts, alguns dels agents també han posat en relleu que van haver d'estar tot el dia drets davant del punt de votació, sense poder intervenir, ja que van ser enviats sense cintes per fer el precintament ni vehicle de suport per transportar les urnes que havien de requisar. De fet, segons les fonts, alguns agents han assegurat en seu judicial que el dispositiu no estava dissenyat per evitar la votació.

Les investigacions obertes a diferents jutjats catalans, com el de Sabadell, es desenvolupen paral·lelament a la causa oberta per la jutge de l'Audiència Nacional Carmen Lamela, que manté imputat per sedició a l'excap de la policia catalana, el major Josep Lluís Trapero, per la passivitat dels Mossos davant l'assetjament a la comitiva judicial que el 20 de setembre va registrar la conselleria d'Economia.