PRIMERA SENTÈNCIA DE LA PÚNICA

Francisco Granados, condemnat a dos anys de presó per la xivatada de la Púnica

La sentència ressalta l'"intens" dany que la filtració de les indagacions va produir

L'exconseller va ser informat per dos guàrdies civils que se l'investigava per corrupció

zentauroepp40942300 madrid 14 11 2017 politica caso punica   francisco granados 171201162332

zentauroepp40942300 madrid 14 11 2017 politica caso punica francisco granados 171201162332 / DAVID CASTRO

2
Es llegeix en minuts
Ángeles Vázquez

Ja es coneix la primera sentència del 'cas Púnica'. La Sala Penal de l'Audiència Nacional ha condemnat aquest dilluns a dos anys de presó l'exconseller madrileny Francisco Granados i el guàrdia civil José Manuel Rodríguez Talamino, mentre que al també agent d'aquest cos en excedència José Luis Caro Vinagre li ha imposat un any i mig, per la filtració de la investigació que es feia sobre l'exsecretari general del PP madrileny en l'operació Púnica. 

La sentència considera que la xivatada va produir un “intens” dany tant a la causa pública com a l'aclariment dels fets i els seus autors i va permetre als investigats la destrucció de proves i l'ocultació de diners. L'exsoci de Granados, el constructor David Marjaliza, va declarar davant el tribunal que havia cremat tres carros de supermercat plens de documentació, al saber a través de l'exconseller madrileny que se'ls investigava.

En una sentència, amb vot particular concurrent del magistrat Nicolás Poveda, la Secció Primera condemna Granados i Caro Vinagre com a autors d'un delicte agreujat d'aprofitament de secret revelat per funcionari públic, i Talamino per un de violació de secret agreujat. A aquest últim també se li imposen quatre anys d'inhabilitació especial per a feina o càrrec públic.

Els magistrats declaren provat que el 5 de setembre del 2014, durant les festes de la localitat madrilenya de Valdemoro, Rodríguez Talamino, que era expert en mitjans tecnològics de seguiment, va alertar Francisco Granados que la UCO estava actuant a Pinto i vigilava el centre comercial Éboli, on hi havia el despatx de Marjaliza.

El dia 6, a requeriment de Granados, Caro Vinagre, que era assessor de seguretat de la Comunitat de Madrid des que el primer va ser conseller d'Interior, va buscar Rodríguez Talamino i es va entrevistar amb ell.

Aquest li va confirmar que el Grup de Delictes contra l'Administració havia posat un dispositiu de captació d'imatges a la porta del despatx de Marjaliza, per gravar els que l'anessin a veure i “acreditar el pagament de comissions”. Caro Vinagre li va explicar a Granados que aquest cos policial investigava corrupció.

Destrucció de documents

Llavors Granados li va demanar a Marjaliza que destruís la documentació que el relacionava amb els seus negocis. I el constructor li va demanar a un subaltern que es desfés de factures de regals, de l'organigrama de societats i testaferros i els contractes on havia mediat.

A més, va ocultar els diners en metàl·lic que guardava a la seva caixa forta. En un altell de casa dels sogres de Granados s'hi va trobar un maletí amb 922.000 euros en bitllets de 500, 200 i 100.

Arran de la filtració, “els investigats van canviar les seves conductes al saber que els seguien, van deixar d'utilitzar els telèfons i, quan ho feien, parlaven poc, per dificultar les indagacions sobre els seus negocis. A més, es va fer impossible la recuperació de part dels diners que procedien de les adjudicacions d'obres i serveis i de la retribució a autoritats locals i autonòmiques”, afirma la sentència.

En el cas de Granados la Sala destaca que es va aprofitar personalment de la informació secreta; va ser conseller d'Interior i Justícia, i era un personatge públic que havia exercit càrrecs electes municipals, autonòmics i estatals, fet que requereix “un especial retret a la seva conducta”.

No està acreditat

Notícies relacionades

En el seu vot, Poveda es mostra conforme amb les penes imposades, però discrepa dels fets provats, al no considerar acreditat el testimoni prestat per Marjaliza i la seva secretària, Ana Ramírez, sobre la destrucció de la documentació.

Considera “significatiu que allò que els pot afectar de cara al procés principal és negat o desvirtuat, i el que afecta altres acusats, confirmat”, cosa que, segons la seva opinió, els resta versemblança.