El jutge del Suprem manté en presó preventiva Junqueras, Forn i els Jordis

El jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena ha decidit aquest dilluns mantenir en presó provisional sense fiança l'exvicepresident del Govern de Catalunya Oriol Junqueras, l'exconseller d'Interior Joaquim Forn i els líders de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) i d'Òmnium Cultural, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. Per als altres 6 exconsellers que estan a la presó, el jutge acorda la presó eludible amb fiances de 100.000 euros per a cada un.

El magistrat no aprecia risc de fuga en cap d'ells, ja que veu la seva situació similar a la dels membres de la Mesa del Parlament i treu transcendència a la fugida protagonitzada per l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont i quatre exmembres més del Govern. Però sí que aprecia risc de reiteració delictiva per als quatre situats a la cúpula de l'organització criminal -segons la va definir la jutge de l'Audiència Nacional Carmen Lamela-, que va dissenyar i va executar l'estratègia que va conduir al referèndum il·legal de l'1-O i la posterior declaració unilateral d'independència de Catalunya.

Segons la resolució, "l'aportació al delicte" de la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, i els membres de la Mesa que van quedar en llibertat amb diferents fiances "es va limitar a desatendre totes les decisions judicials que s'havien dictat", mentre que en l'actuació dels consellers i els Jordis veu una "lesivitat" que pot acompanyar la reiteració delictiva.

Violència

El jutge individualitza les conductes i assenyala respecte a Junqueras, Forn, Sànchez i Cuixart que "les seves aportacions estan directament vinculades a una explosió violenta que, si es reiterés, no deixa marge de correcció o de satisfacció a aquells que se'n vegin afectats". I aquesta és una dada clau per apreciar l'existència d'un delicte de rebel·lió, en què la violència és imprescindible.

Recorda diverses actuacions violentes com el "setge" sofert per la comissió judicial enviada pel Jutjat d'Instrucció número 13 de Barcelona els dies 20 i 21 de setembre.  

“El risc de reiteració de les seves conductes -afegeix el magistrat- imposa a aquest instructor un grau més elevat de rigor i cautela, a l'hora de conjugar el dret a la llibertat dels investigats i el dret de la comunitat de poder desenvolupar la seva activitat quotidiana en un context desposseït de qualsevol risc previsible de suportar comportaments que lesionin de manera irreparable, no només la seva convivència social o familiar, així com el lliure desenvolupament econòmic i laboral, sinó la pròpia integritat física”. 

En aquests investigats, conclou Llarena, el risc de reiteració delictiva “reflecteix la probabilitat que es puguin reproduir actes amb greus, immediates i irreparables conseqüències per a la comunitat”. I aquest perill no desapareix amb la formal afirmació que abandonen la seva estratègia d'actuació i amb la determinació judicial d'avaluar la seva situació personal si les seves afirmacions resulten mentideres, “sinó que exigeix constatar que la possibilitat de nous atacs hagi efectivament desaparegut, o que de mica en mica es vagi confirmant que el canvi de voluntat és verdader i real”.  

Declaracions de divendres  

Notícies relacionades

Puigdemont torna aquest dilluns al jutjat

Últimes notícies de Catalunya i les eleccions | Directe

La decisió del magistrat, que es pot recórrer en reforma i apel·lació davant la Sala Segona del Suprem, arriba després que l'exvicepresident i els altres set exconsellers, així com el president d'Òmnium Cultural i l'exlíder de l'ANC prestessin declaració divendres passat per defensar la revisió de la presó preventiva que la jutge de l'Audiència Nacional Carmen Lamela va imposar el 2 de novembre als exconsellers, i el 16 d'octubre, als Jordis. 

En la seva compareixença al Suprem, tots van acatar l'article 155 de la Constitució i van renunciar d'una forma o altra a tornar a recórrer a les vies unilaterals. De la resolució de Llarena es desprèn que cap el va convèncer i que ha entrat en el fons del cas, al destacar els indicis de violència existents per armar l'acusació pels delictes de rebel·lió, sedició i malversació.