Pressa per arribar a casa

«¡Guapes! ¡Guapes!». Anna Simó (ERC) no pot contenir l’emoció i surt a la carretera per saludar les exconselleres Dolors Bassa i Meritxell Borràs. Totes dues van en un cotxe amb els vidres tintats. A penes es distingeix la seva figura, però Simó, amb els ulls emocionats, pica amb afecte a les finestres del vehicle. El cotxe no s’atura. Ni pels crits de felicitat ni pels aplaudiments. Després d’un mes a la presó tenen pressa per arribar a casa. Aquesta és la crònica de la seva sortida.

    

Carles Campuzano, portaveu al Congrés del PDECat, acaba de seure per menjar unes hamburgueses amb la família de Borràs. En aquell moment, les germanes de la dirigent reben una trucada de l’exconsellera de Governació: «Veniu ja. La meva sortida és imminent». Les hamburgueses no han arribat a la taula, però Campuzano i els familiars surten disparats en cotxe cap al centre penitenciari d’Alcalá-Meco (Madrid).

    

Quan arriben, a primera hora de la tarda, a les portes de la presó hi ha uns quants dirigents d’ERC, entre ells Simó i Joan Tardà, que també volen fer costat amb la seva presència a les preses. Simó llueix un ocell groc a la solapa del seu anorac. I Campuzano, un llaç del mateix color. Altres dirigents, com el diputat d’Esquerra Jordi Salvador, opta per lluir el color groc a la bufanda que porta. Encara sort que fa sol a Alcalá de Henares perquè el fred és glaçador. Campuzano reconeix que té un gust agredolç. Està content pels «presos polítics» que han sortit de la presó, però trist pels que segueixen. «Crèiem que avui sortirien tots», assumeix capcot. Durant el mes que ha durat l’empresonament dels exconsellers, el portaveu del PDECat –que coneix Borràs des dels seus anys joves de militància– va anar a la presó per veure-la. «Estava preocupat per com me la trobaria, però em va agradar molt veure-la bé. Amb un aspecte físic molt bo», comenta. Aquella visita va tenir lloc abans que l’exconsellera es trenqués els lligaments en una caiguda. «No ho han passat gaire bé. Aquesta és una presó antiga i, per exemple, la calefacció la posen molt poques hores al dia», afegeixen altres membres d’Esquerra Republicana.

    

Un cop pagada la fiança i realitzats tots els tràmits penitenciaris, Borràs viatja en cotxe amb Bassa (totes dues han compartit cel·la durant poc més d’un mes) i amb els familiars de totes dues. Hi ha pressa per arribar a casa. El cap de seguretat del PDECat no deixa que els fotògrafs retratin el moment i, fins i tot, dona un cop a la càmera d’un d’ells. Nervis. Tensió.

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

    

Més tard hi ha temps per fotografiar-se. Però sense premsa, només els mòbils dels companys. Les expresses estan ara abraçades i somrients. Molt somrients. Una té al davant una campanya electoral (Bassa). L’altra no (Borràs).