El final de la Model

El 8 de juny, la vetusta presó Model de Barcelona tancava les portes. La històrica reivindicació ciutadana es feia realitat. L’endemà, la presó del carrer Entença, fidel reflex de l’esdevenir de la societat barcelonina i catalana, complia 113 anys. Per les seves cel·les han passat personatges de tota classe i condició: Ferrer i Guàrdia; Lluís Compays; Salvador Puig Antich; Salvador Seguí, el Noi del Sucre; Juan José Moreno Cuenca, El Vaquilla, i un llarg etcètera. L’aniversari es va celebrar amb el centre buit i sense reclusos.

El conseller de Justícia, Carles Mundó, havia afirmat després de prendre possessió del càrrec: «Diré que la Model tanca quan ho pugui asseguraro». Va complir el que els seus antecessors van prometre i no van poder portar a terme. Abans va negociar amb l’Ajuntament de Barcelona per a la construcció, entre altres equipaments penitenciaris, d’una nova presó a la Zona Franca. El trasllat de presos a la resta de presons va ser ordenat. La majoria de sindicats van acceptar el tancament exprés i van pactar condicions. Solament un grup de funcionaris s’hi va oposar. Una tasca complicada com és desmantellar una presó es va fer en un temps rècord. Els reclusos la van abandonar i es va obrir una exposició. S’està a l’espera de l’ús que el consistori vulgui donar als terrenys.

En els 21 mesos en què Mundó va estar al capdavant del departament de Justícia va posar en marxa projectes de fondo calat social i històric. El 3 d’abril del 2017, la Sandra i el Jordi, de 27 i 37 anys, veïns del Prat de Lluçanès i que acabaven de ser pares, es van convertir en els primers inscrits en el registre de parelles estable de Catalunya. D’aquesta manera, s’estrenava un registre únic i gratuït que facilita que les parelles de fet aconsegueixin la pensió de viudetat encara que no estiguin casades i amb independència d’on resideixin. Un altre dels registres de nova creació és el de lobbies, que poden fer servir tots els ajuntaments. També s’ha començat a implantar la possibilitat que els pares inscriguin els seus fills acabats de néixer des dels hospitals, sense haver de traslladar-se.

Memòria històrica

Un acte que ha tingut una especial càrrega històrica ha sigut l’anul·lació dels judicis polítics del franquisme. La primera persona que ha recollit un document individualitzat que ho acreditava, el 8 de setembre passat, va ser l’exjutge Araceli Aiguaviva, viuda del periodista Josep Maria Huertas Claveria, condemnat per un tribunal militar el juliol de 1995 a dos anys de presó per injúries a l’Exèrcit. Fins a l’octubre la Conselleria de Justícia havia rebut més de 1.500 peticions d’aquestes característiques.

A nivell laboral, la conselleria ha buscat la pau. El gener del 2017 va firmar un acord amb els sindicats per augmentar l’estabilitat de la plantilla dels òrgans judicials. Uns dies abans, el desembre del 2016, el departament va acordar augmentar l’1,3% la retribució que reben els advocats i procuradors del torn d’ofici, que atenen els ciutadans amb menys recursos.

Des del punt de vista jurídic i arran de l’escàndol de pederàstia als col·legis Maristes, destapat per EL PERIÓDICO, Mundó va encarregar un informe sobre la prescripció d’aquest delicte. El dictamen resolia que és recomanable ampliar l’edat (passar dels 18 anys d’ara als 30) perquè la víctima pugui denunciar i que no s’arxivés el cas pel pas del temps. La Generalitat va remetre l’escrit a grups polítics i al Govern de Mariano Rajoy, que és qui té la potestat de legislar sobre aquest assumpte. No s’ha mogut res.

El col·lapse

Notícies relacionades

11.30 hores: la presó Model està buida de presos

Neix un registre de parelles de fet comú per a tot Catalunya

No ha millorat el col·lapse als jutjats. És un mal endèmic. La Generalitat hi ha pogut fer poca cosa. És l’Executiu espanyol el que té la possibilitat de crear òrgans judicials. A Espanya hi ha una mitjana d’11,5 jutges per cada 100.000 habitants, quan a Catalunya és de 10,5. Per disminuir aquesta diferència, s’haurien d’inaugurar, almenys, 70  jutjats. Des del 2010 no se n’ha obert cap. El 2018 està previst que se’n posin en marxa 14, xifra que no soluciona el dèficit i l’actual càrrega de treball. La justícia continuarà sent la germana pobra, encara que també necessita una profunda reorganització. «Posarem mitjans i personal quan hi hagi més jutjats», incidia una font del Govern català.

La congestió als jutjats catalans és una de les més altes d’Espanya. El nombre d’assumptes en tràmit ha anat en augment, segons dades del Consell General del Poder Judicial (CGPJ). Comparat el segon semestre del 2016 amb el del 2017, hi ha hagut un increment d’uns 16.000 processos més (330.714, davant de 346.096). I això que durant els últims anys, segons el Col·legi de l‘Advocacia de Barcelona, s’ha donat un descens de la litigiositat. A finals de juny hi havia 450.000 sentències per executar. Una altra dada: només el 7% dels advocats barcelonins creuen que la situació ha millorat. Des del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) s’han reclamat diverses vegades reforços de funcionaris per a alguns jutjats.