Cafè a la presó per 23 cèntims

Presó d'Estremera, tarda del dissabte, 2 de desembre. Arriba Carles Mundó al locutori 1, uns segons abans que Oriol Junqueras faci el mateix al box 6. Mundó ve amb unes quantes peces d'abric, no en va a l'exterior la temperatura coqueteja molt seriosament amb els zero graus. Mundó entra a la zona del seu costat del vidre i saluda rialler. No s'asseurà en cap moment de la visita, en aquests 50 minuts que dura. Des del box on Junqueras, refredat, atén, arriben a vegades les rialles de la reunió amb Mundó. Quan finalitza, abruptament, el temps, els contertulis de l'exconseller coincideixen a subratllar el seu bon humor, encara que comparteixen una confidència: "Prefereix pensar que dilluns el deixen anar, encara que si no és així, el cop serà dur".

Mundó és un tipus molt estimat al partit. Va ser, fins i tot, una de les opcions que es va pensar per substituir Junqueras quan es van començar a traçar els plans de contingència per si inhabilitaven el llavors vicepresident. Això, és clar, fins que es va veure que també els consellers acabarien rebent.

En la crisi de Govern de juliol, quan Marta Pascal, davant l'escabetxada de consellers postconvergents, va demanar el cap d'un de ERC, per maquillar el resultat, Junqueras li va dir a Carles Puigdemont que només acceptaria que sortís algú amb carnet d'Esquerra. Mai un independent. Això va ser el mateix que dir que o ell mateix o Mundó. El llavors president, que va mantenir sempre una excel·lent relació amb el titular de Justícia, va decidir, finalment, no cobrar-se el cap de cap republicà.

Aventures carceràries

Aquest dimarts, després de l'acte de la presó Model, la rotllana de persones d'ERC al voltant de Mundó superava la vintena de membres. Des de la taula de premsa arribaven freqüents riallades, i altres vegades, explícits silencis. Va explicar, per exemple, que a la presó "un cafè costa 23 cèntims", més barat encara que al Congrés, tota una fita. I sense entrar a valorar a fons la qualitat del menjar ("molts fregits i tot té el mateix gust"), va reconèixer que "l'entrepà de tonyina de llauna era un recurs" i que n'ha menjat bastants. 

Curiosamente, dins de la presó no hi ha furts. "Un es pot deixar una targeta telefònica en una taula i ningú la tocarà". No perquè els reclusos siguin escandinaus o japonesos, sinó perquè en cas de denúncia és tot el mòdul qui rep el càstig. No va trigar a estendre's que ell era advocat, i això es va muntar una consulta improvisada en què els reclusos li demanaven "consell o instruccions". I és clar, el futbol. "Molts eren del Barça, sobretot els estrangers".

Cartes amb dibuixos de nens

També han estat junts a la mateixa cel·la Jordi Turull i Josep Rull. L'experiència, relata Rull als seus pròxims, ha sigut humanament molt dura.  A la presó han tingut temps per llegir els centenars de cartes que els han arribat, algunes amb dibuixos de nens, la principal gasolina per a l'ànim entre reixes. Tant és així que tots dos recomanen seguir enviant cartes a Junqueras i Joaquim Forn i també al president i els consellers cessats que són a Brussel·les. Rull i Turull, que no pertanyen a la mateixa família política dins del PDECat, han tingut temps de conèixer-se a fons en aquestes hora de cel·la.

Hores de rebre cartes, de llegir (tret de quan començava a enfosquir, perquè no hi havia prou llum) i de matar el temps veient la tele, informatius i sèries com 'La que se avecina' i 'Rex'. Sense mòbil, també tenien temps d'escriure, lletra a lletra, els missatges que volien tuitejar. Rull i Turull tenen bones paraules per a la professionalitat dels funcionaris de la presó d'Estremera.

La relació amb la resta d'interns ha sigut bona. Tant és així que van rebre un calorós aplaudiment de comiat dels presos del mòdul quatre. Rull ha destacat per la seva habilitat amb el ping-pong davant d'un intern vietnamita. Un altre li va explicar sense immutar-se que li va arrencar la llengua i li va trencar la mandíbula a un individu que li devia diners per drogues. L'exconseller es va quedar garratibat.

"Normalment no preguntaves els delictes -relata Turull-, però hi havia molta humanitat. Vam ser un més i quan te'n vas d'allà, malgrat el que es diu dels polítics, tots se t'abracen i aplaudeixen. Reconforta molt". 

Notícies relacionades

Últimes notícies de Catalunya i les eleccions | Directe

¿Quants diners de més obtindria la Generalitat amb la secessió?

El més dur ha sigut per a tots dos no tenir el contacte amb la família. Per això, el primer que han fet aquest dimarts ha sigut, en el cas de Turull, portar la seva filla petita al col·legi. I Rull, abraçar fort i menjar-se a petons als seus dos fills de 8 i 3 anys.

Amb la moral alta

Políticament, tots dos proclamen que surten d'aquest temps entre reixes amb la moral alta --malgrat la duresa de l'experiència viscuda--. "Hem sortit de la presó amb la mateixa dignitat amb què vam entrar i amb les mateixes conviccions. Els nostres ideals, sempre per vies pacífiques i democràtiques, els defensarem", van narrar. I tot, relata Rull, sense albergar al seu interior ni una mica de ressentiment o rancor. Agafant prestat un títol del gran periodista mort el febrer passat Carles Capdevila, ha recomanat: "Diguem-nos coses boniques".