¿Quants diners de més obtindria la Generalitat amb la secessió?

Aquesta sèrie d'articles diaris persegueixen l'objectiu de contrastar la veracitat dels arguments i les promeses econòmiques que les forces independentistes esgrimeixen amb més freqüència a favor de les seves aspiracions polítiques.

La Generalitat obtindria 16.000 milions de més amb la secessió, segons Oriol Junqueras, vicepresident del Govern deposat 

19/11/2012. 'El Punt Avui'

"D'aquestes no n'hi ha i per això no en parlem. No hi haurà dificultats perquè Catalunya és l'Estat occidental més auster de tots. És a dir, on hi ha més diferència entre el que es recapta via impostos i el que es gasta via despesa i inversió públics de tot Occident és a Catalunya i la diferència és de 16.000 milions".

30/11/2012. PIMEC

"No ens equivoquem d'adversari. El problema clau per a l'economia catalana no és la despesa de les administracions catalanes, sinó el dèficit fiscal amb l'Estat espanyol (...) Una Catalunya independent tindria el superàvit públic en termes absoluts i relatius més important de les economies occidentals".

17/10/2012. TV-3

"L'Estat espanyol ens pren 16.000 milions cada any. En quatre anys Catalunya podrà pagar el seu deute (...) Per tant, facin-me cas, és molt més racional viure en una Catalunya independent".

La Generalitat obtindria 2.405 milions de més amb la secessió, segons Andreu Mas-Colell, conseller d'Economia amb Artur Mas

4/12/2015. Presentació de comptabilitat global 

"És un intent de donar d'una manera consolidada el total d'impostos que es paguen a Catalunya i el total de despeses directes i indirectes que afecten els ciutadans de Catalunya; quan es fa aquest compte resulta que el global dona un superàvit per a Espanya de 2.405 milions d'euros. Per tant, les xifres pretenen ser una bona estimació del que serien els comptes de Catalunya en qualsevol configuració institucional".

Nota de premsa oficial de la Generalitat

"L'objectiu d'aquest càlcul, que es fa per primera vegada, és analitzar la sostenibilitat de les finances de Catalunya (...) Aquesta aproximació del Departament d’Economia compara els ingressos fiscals generats a Catalunya i la despesa pública que rebran els ciutadans catalans (mètode benefici). El resultat en termes consolidats és un superàvit de les administracions públiques catalanes de 2.405 milions d'euros, l'1,2% del PIB".

5/12/2015. 'El Món a RAC1'

"El conseller Mas-Colell diu que Catalunya pot anar amb el cap ben alt (...) Una Catalunya independent l'any que ve tindria un superàvit de l'1,2% segons l'informe; és a dir, li sobrarien més de 2.400 milions".

La Generalitat obtindria 428 milions de més amb la secessió, segons Albert Carreras, exsecretari d'Economia

En el seu llibre 'Volem la independència?'

"El Departament d’Economia va fer el càlcul, el desembre del 2014, del pressupost de totes les administracions públiques a Catalunya (estatal, autonòmica i local). Aquesta agregació es podria considerar el punt de partida del pressupost de les administracions de la Catalunya independent (...) El superàvit seria de 2.405 milions d'euros, l'1,2% del PIB català".

'Revista de Catalunya' (2006/1)

"El 31 de març del 2016 el ministeri va informar de l'execució pressupostària [del 2015] (...) Comparat amb el superàvit de que s'havia previst, l'execució hagués sigut, aproximadament, un superàvit de 428 milions d'euros (...) Amb cautela, es pot afirmar que l'assumpció de les noves responsabilitats de despesa pròpies d'una administració d'un Estat independent estarien plenament cobertes per la capacitat fiscal de Catalunya. Probablement el balanç seria positiu i es generaria un superàvit corrent. Certament, les dimensions del saldo final depenen molt de la negociació de la distribució del deute, dels tipus d'interès vigents i del cicle econòmic".

Conclusió

Així doncs, tenim dues estimacions diferents dels diners de més que obtindria la Generalitat al produir-se la independència.

Per Junqueras són 16.000 milions d’euros cada any, també els de crisi.

En canvi, per Mas-Colell són 2.405 milions, el resultat de la «comptabilitat global», ja que en la seva opinió «és una visió molt més potent de la realitat fiscal de Catalunya». I una vegada vist el pressupost liquidat, Carreras va ajustar la xifra a 428 milions i diu que depèn del cicle econòmic.

La «comptabilitat global» es va elaborar per primera vegada per al 2015, any en què l’economia catalana, com va explicar Junqueras el 8/2/2016 al Parlament, «es va comportar singularment bé, probablement la millor a la zona euro» i es va incloure en l’informe econòmic i financer del pressupost. Però no apareix ni el 2016 ni el 2017. La balança fiscal apareix tots els anys.

Notícies relacionades

Últimes notícies de Catalunya i les eleccions | Directe

Iceta es reivindica com l'única opció real constitucionalista

Cal apuntar que la «comptabilitat global» només es compliria si tot continués igual (dins la Unió Europa, sense fuga d’empreses i sense boicot comercial) i que hauria de ser ajustada a la baixa per tres factors: 1) l’augment de cost militar (com apunta Carreras a la Revista de Catalunya), especialment de continuar a l’OTAN, 2) l’increment de cost que suposa poder repartir les despeses fixes de determinats serveis com l’Agència Tributària entre un nombre menor de ciutadans i 3) el cost de les pensions de persones que van passar la seva vida laboral a Catalunya i ara cobren la pensió fora.