Fi de la treva independentista

Va ser Mariano Rajoy qui, paradoxalment, va propiciar fa unes setmanes que PDECat i ERC enterressin les seves desavinences, cada vegada més grans. El 27 d'octubre, quan el president espanyol va anunciar la intervenció de la Generalitat i la destitució de tot el Govern català, els partits independentistes es van veure de nou colze a colze davant l'enemic comú. Aquesta situació ha durat fins que les enquestes s'han interposat entre ells: els republicans ja no veuen tan clara la seva victòria, i Carles Puigdemont explota des de Brussel·les les seves opcions.

L'últim sondeig del GESOP publicat per EL PERIÓDICO, en què la candidatura de Puigdemont atrapa en escons la d'Oriol Junqueras, sanciona el final de la treva. Les desavinences entre els socis de Govern en els dos últims anys afloren de nou en gairebé cada entrevista. En les últimes hores, tant Carles Mundó com Raül Romeva, dos dels exconsellers d'ERC que van sortir de la presó dilluns, han qüestionat l'estratègia de Junts per Catalunya.

La marca del PDECat per al 21-D és, des del nom, una declaració d'intencions: els postconvergents busquen apropiar-se de la idea de front comú independentista. Però, a més, Puigdemont no para de promocionar-se des de Brussel·les com a "president legítim", i el seu equip de campanya repeteix que, en conseqüència, hauria de ser investit encara que no guanyés les eleccions.

"Poc més que un desig"

La idea sembla estar fent forat en l'electorat independentista. L'enquesta d'EL PERIÓDICO detectava que gairebé un 40% dels catalans que estan decidits a votar a ERC el 21-D preferirien no obstant Puigdemont com a cap del Govern. Però ERC es dedica ara a explotar els punts cecs d'aquest pla. Per exemple: ¿què passarà si Puigdemont no pot exercir com a president? És el que ha plantejat Carles Mundó, número cinc de la candidatura, en un míting aquest divendres a Blanes. Segons ell, pensar que Puigdemont tornarà i serà investit "és poc més que un desig", perquè si torna anirà directe a la presó.

Davant d'això, Mundó ha recordat que, a més d'un president s'ha de conformar un Govern, donant a entendre que l'oferta d'ERC és coral i no personalista. Item més, segons Mundó, "qui té la legitimitat per conformar aquest Govern és Oriol Junqueras", en cas de victòria. L'exconseller ha capgirat l'argument de Puigdemont quan ha afirmat que si ERC venç clarament a les urnes, això obligarà l'Estat a alliberar Junqueras: "I podrà ser investit".

Romeva ja va insinuar fa uns dies els problemes que presenta l'estratègia de Puigdemont pel flanc moral: va dir que ell no podia "de cap de les maneres" intentar evitar la presó si Junqueras corria perill d'acabar a dins. La comparació implícita amb la situació de Puigdemont era evident.

El candidat real

Sense poder ni voler denunciar la diferència d'estatus entre Puigdemont i Junqueras, ERC percudirà, d'ara endavant, en el taló d'Aquil·les de JxCat, que no és un altre que explorar qui podria ser el candidat real dels postconvergents. I aquest missatge, fins ara evitat, ERC ja l'usa obertament als mítings.

A Junts per Catalunya no volen ni parlar del recanvi de Puigdemont. Malgrat la desconfiança inicial del PDECat respecte als plans del president deposat, l'estratègia de confeccionar una llista amb molt poc pes del partit està funcionant. El mateix Puigdemont ha respost aquest divendres des de Bèlgica, a través d'una videoconferència -format que li permet estar molt present en la campanya, al contrari del que passa amb Junqueras- que només té un full de ruta: perpetuar-se.

"Contemplo continuar sent el president de Catalunya, el Parlament no m'ha cessat", sosté Puigdemont. Ha afegit que, en realitat, el problema el té "el sistema polític espanyol", que és qui hauria de resoldre la "gran contradicció" que suposaria, al seu parer, que se'l votés com a president però fos detingut quan trepitgés Espanya.

Pulles subtils, fins ara

Fonts del PDECat veuen "nervis" a ERC des que Puigdemont va decidir encapçalar la candidatura de JxCat per al 21-D, i donen per fet que les expectatives dels republicans seguiran baixant. Fins ara, Esquerra havia reaccionat de manera tímida contra els postconvergents: en els mítings a penes es llançaven molt subtils pulles en forma indirecta, com quan presumeixen dels seus 86 anys d'història sense casos de corrupció.

Notícies relacionades

ERC toca a sometent i donarà més protagonisme en campanya als expresos

Eleccions a Catalunya: Artur Mas demana als votants d'ERC que recolzin ara JxCat

A més, estan bastant lligats de mans a l'hora d'emprendre-la amb l''exili' de Puigdemont, dolç al costat de les condicions carceràries de Junqueras. La presència de Toni Comín i Meritxell Serret, sempre al costat de l'expresiden, per allò de la lectura en clau de Govern i no de partit, els impedeix carregar obertament contra el 'campus' belga de Puigdemont.

El parany

Amb tot, ERC considera que el punt de més pujada de l''efecte Puigdemont', el bany de masses de Brussel·les, ja ha passat i que d'ara endavant, llevat que l'expresident s'entregui, l'efervescència anirà en disminució. Els queda el regust amarg de la concentració brussel·lesa de dijous, un acte dissenyat, diu ERC, a la mida de Puigdemont, que compta amb Jordi Sànchez, expresident de la ANC, com número dos de la llista. Els republicans eren conscients del parany, però no es van esborrar per evitar que se'ls atribuís a ells l'obertura d'un cisma. Aquesta és la millor arma dels postconvergents amb ERC, el fantasma de culpar-los d'una decisió que doni ales al constitucionalisme.