Santiago Muñoz Machado: "No hi ha inconvenient en la paraula 'nació' si no implica sobirania"

Santiago Muñoz Machado (Pozoblanco, Còrdova, 1949), catedràtic de Dret Administratiu, membre de la Real Academia Española (RAE) i expert en el model territorial, ha coordinat el document Idees per a una reforma de la Constitució, que posa en comú les propostes de 10 catedràtics, cinc de catalans i cinc de la resta d’Espanya, destinades a obrir un debat al voltant de la modificació de la Carta Magna. Segons la seva opinió, la situació és «greu» i emprendre canvis per assegurar la convivència és una «necessitat imminent».

–¿Com es va gestar l’informe i quina finalitat té?

–A iniciativa dels firmants, no hi ha hagut cap incitació política o partidista. I el propòsit del nostre text és substituir la falta de propostes i procurar estimular un debat sobre la reforma constitucional, que fa molta falta.

–L’assaig proposa que Espanya es miri en els models federals. ¿Per què?

–Des del punt de vista de l’organització territorial, el sistema espanyol és molt semblant als federals. Són, per tant, els únics models que tenim disponibles, experimentats i amb problemes similars. Això no vol dir que postulem la transformació d’Espanya a un Estat federal perquè aquesta expressió és objecte de rebuig per una part de la classe política, però sí que proposem copiar institucions i tècniques federals. 

–Vostès qualifiquen el repartiment competencial de «defectuós». ¿Són partidaris per tant d’una recentralització o més aviat del model contrari?

–Aquesta deliberació s’ha de deixar per al final. El primer és pensar en un sistema de repartiment de competències que sigui més clar, perquè en un sol article de la Constitució es concentren totes les competències, en un precepte molt confús. Hi ha models comparats que separen les competències en diverses llistes o els sistemes federals més consolidats, que estableixen a la Constitució les competències que corresponen a l’Estat i, la resta, en les constitucions o estatuts regionals.

–A més proposen que els estatuts deixin de ser lleis orgàniques.

–Creiem que és més net que siguin lleis de cada territori, fet que evita que siguin deliberades i fins i tot esmenades al Congrés. Això no vol dir que cada parlament territorial pugui fer el que vulgui, sinó que ha de respectar les regles i la Constitució.

–Pel que fa a l’Estatut, advoquen per recuperar continguts desactivats pel Tribunal Constitucional. ¿Quins serien? 

–És fàcil recuperar algunes de les competències que va deixar enrere el Tribunal Constitucional perquè eren formalment nul·les, perquè hi havia problemes de redacció o perquè l’Estatut no era la norma adequada.

–També parlen de reconèixer la «singularitat» catalana en una disposició addicional a la Constitució. ¿Es podria definir Catalunya com a nació a la Carta Magna o l’Estatut? 

–Una reforma de la Constitució pot decidir el que es vulgui. Ara bé, les paraules poden tenir significats substantius o ser simplement enunciats formals. El terme nació incomoda i és inoportú quan competeix amb una nació sobirana, que és el poble espanyol. Si s’usen per tant nocions pròximes que no impliquin aquesta sobirania, doncs un canvi constitucional podria permetre incorporar-les. No hi ha cap inconvenient per incorporar el terme nació, sempre que quedi clar que no estem parlant d’una nació sobirana.

–¿Serviria llavors que es denominés nació cultural o qualsevol altre cognom? 

–Podria ser, sí.

–I el dret a l’autodeterminació, ¿es podria reconèixer en una modificació de la Carta Magna?

–No es pot reconèixer el dret d’una part del territori a segregar-se de la resta. Aquest dret no existeix en cap constitució seriosa perquè cap preveu la seva pròpia destrucció.

–Sí que proposen, en canvi, que es votin a Catalunya les reformes acordades.

–Si el poble català vol decidir, hi ha diverses fórmules. En lloc de votar en buit sobre una eventual independència, pot decidir si un projecte que se li presenta li resulta satisfactori. Aleshores s’hauria d’arribar a un acord que es pugui sotmetre a referèndum, i que pugui formar part d’una norma catalana reformada, on es regulin les seves institucions, les seves competències i les seves relacions amb l’Estat. En aquest cas, podria ser l’Estatut o una altra norma que es redacti.

Notícies relacionades

Sánchez respon a Rajoy: "Parlar es parla del temps, la Constitució es defensa, s'aplica i s'actualitza"

Rajoy confirma la seva idea d'obrir la reforma de la Constitució "abans de sis mesos"

–¿Quina acollida ha tingut l’informe? Perquè la comissió territorial al Congrés no suscita gaires suports...

–El document ha sigut calorosament acollit, però és veritat que la comissió del Congrés dels diputats i l’actitud dels partits polítics respecte a la reforma és, de moment, freda. Creiem que s’equivoquen, la situació és greu, qui no ho afirmi així és perquè no ha estudiat el problema, donat que està en joc la norma que assegura la convivència. Hi ha molta mandra, desídia o irresponsabilitat en l’afirmació que la reforma de la Constitució és prescindible.