ERC desenterra la via unilateral davant l'avanç de Puigdemont

Un any enrere, el desembre del 2016, el Baròmetre del GESOP per a EL PERIÓDICO brindava a una ERC llavors encoratjada 50 escons en el futur Parlament. Fa dos mesos, després dels cops de porra de l’1-O però abans de la DUI, els republicans havien retrocedit fins a 44. El mes passat, amb Oriol Junqueras ja a la presó i les eleccions convocades per Mariano Rajoy, anava per 38. I amb els primers camins de la campanya, la collita s’ha quedat en 31. A més de perdre pes, Esquerra ha passat de tenir blindada la victòria electoral a disputar-se-la de manera aferrissada amb fins a tres adversaris: Ciutadans, el PSC i l’acabat de néixer Junts per Catalunya de Carles Puigdemont.

Sense poder recórrer al carisma talismà del seu líder, ERC també ha de lidiar amb el forçat replegament de l’unilateralisme després del fiasco de l’autodeclarada república. Però s’ha topat amb la inesperada realitat d’estar pregonant en solitari el diàleg i la bilateralitat, mentre la CUP segueix tretze són tretze i, vet aquí la sorpresa, Puigdemont competeix amb els anticapitalistes en fervor rupturista, jugant la carta del president «legítim» que ha de ser restituït pel poble. 

El mal que aquesta pinça està infligint a les hosts de Rovira els ha obligat a endurir el seu discurs en les últimes jornades. Així és com vam arribar al míting d’ahir a Badalona, en el qual Rovira reapareixia després d’un parell de dies de descans per una severa afonia. No va fer ni una sola referència explícita a la independència i sí moltes crides a l’alliberament dels «presos polítics» i a derrotar el 21-D el «bloc del 155». No obstant, un d’aquells teloners als quals ERC està donant més protagonisme per insuflar moral a la tropa, en aquest cas el democristià Antoni Castellà, s’havia encarregat ja d’insinuar, en la línia de la CUP, de la possibilitat de recuperar el camí de la unilateralitat després de les eleccions si l’Estat manté la seva obcecació.

Ni Rovira ni Forcadell

La veritat és que Castellà és el número 15 de la llista d’ERC per Barcelona, i que d’aquest gir unilateralista no se’n van encomanar en l’acte ni Rovira ni la seva principal telonera, Carme Forcadell. Però difícilment es pot creure en una relliscada de l’exdirigent d’Unió i actual líder de Demòcrates. Amb l’espasa de Dàmocles de la justícia darrere seu, la presidenta del Parlament ha de mesurar al mil·límetre les seves afirmacions públiques. I els mateixos tribunals estan buscant les pessigolles a la candidata in pectore dels republicans pel paper que va tenir en l’organització de l’1-O.

Això explica que per avalar les paraules de Castellà, Rovira utilitzés un circumloqui: si l’Estat no negocia, ERC «no demanarà permís per construir la república». «Hi ha moltes maneres de dir el que sempre hem dit», va deixar clar la presidenciable ungida per Junqueras, que, si ens remuntem no gaires dies enrere, sentenciava que la via unilateral «no existia» perquè era «un invent patentat per l’Estat espanyol». Va ser poc després que dirigents republicans encoratgessin a correcuita una flagel·lació col·lectiva pel fiasco de la DUI, admetent, en el cas per exemple de Joan Tardà, que mai havia existit una majoria social a Catalunya per la secessió.

Però la promesa de Castellà no deixava dubtes: «Recuperarem la via unilateral si el 21 guanyen les forces lleials a la república i l’Estat es nega a dialogar». Amb aquest intent d’aplacar les desconfiances indissimulades de la CUP, ERC s’ha carregat el punt 5 del seu programa electoral, que propugna com a estratègia a seguir per l’independentisme després del 21-D una «negociació bilateral» amb l’Estat supervisada i auspiciada per la UE, per aconseguir de manera acordada la «plena independència» de Catalunya. I res de terminis.

Batalla sentimental

Notícies relacionades

Últimes notícies de Catalunya i les eleccions | Directe

Com més població, més recursos

L’altra premissa d’ERC per intentar remuntar en les enquestes és guanyar-li a Puigdemont la batalla sentimental, per fer-ho els uns i els altres utilitzen els seus respectius ex-presos o imputats, que en moltes ocasions acaparen tant o més protagonisme que la candidata in pectore. La presència de Forcadell va ser la més ovacionada ahir, quan es complia un mes des que va passar una nit a la presó: «Estic com el país: trista i esperançada. Hi ha quatre persones innocents a la presó i la bona gent no ho podem suportar. Però sabem que la millor manera de treure’ls d’allà és guanyar el 21-D».

La presidenta del Parlament va reconèixer que ERC està «coixa», i sense esmentar la paraula independència va advertir que el «futur del país» potser és «curt o llarg, en línia recta o zigzaguejant». I va erigir Esquerra en l’única força capaç de «parar el [article] 155». Precisament la mateixa capacitat que es va arrogar Puigdemont a través de pantalla de plasma en una jornada sense al·lusions directes als republicans. O almenys no tan punxants com les de dies precedents. La CUP, que ahir va celebrar l’acte central de la seva campanya, va reclamar als uns i als altres la sepultura de l’autonomisme i el processisme.