El Suprem investiga Rovira i el comitè estratègic independentista

Tots els ulls polítics miren a la plaça de la Villa de París s/n de Madrid, seu del Tribunal Suprem de Justícia. La seva Sala Segona es disposa la tardor de l'any que ve a enjudiciar els delictes sobre els quals es desenvolupa la instrucció del magistrat Pablo Llarena en la causa especial 20907/2017 contra els membres del cessat Govern de la Generalitat, els líders de l'ANC i Òmnium Cultural i la presidenta del Parlament i dos membres de la seva Mesa. La previsió és que l'instructor acabi les seves actuacions entre el març i l'abril, dicti acte de processament pels delictes que entengui que s'han acreditat -tot apunta que es decantarà pel de conspiració per a la rebel·lió i la sedició per a Sánchez i Cuixart- i traslladi les actuacions a una secció de la Sala Segona que haurà de resoldre les apel·lacions que es presentin i elevar les decisions per a la celebració de la vista pública.

Les fonts consultades del Suprem consideren que aquest seria el calendari "desitjable" però no estan en condicions d'afirmar que sigui "el possible". Llarena, afegeixen, haurà de rebre moltes testificals, entre elles, tots els membres de l'anomenat Comitè d'Estratègia, alguns dels quals podrien ser imputats, com, molt probablement, Marta Rovira, candidata d'ERC el 21-D.

També subratllen que hauran de ser citats a declarar els càrrecs consultius que hagin intervingut en la creació de les denominades "estructures d'Estat", fins al punt que "els imputats en aquesta causa especial podrien ser molts més dels que ara ho estan". En aquest punt es considera "molt probable" que Carles Viver Pi-Sunyer, a qui s'atribueix la redacció de les lleis de desconnexió, sigui cridat, almenys, com a testimoni en la causa. Els fiscals Javier Zaragoza i Fidel Cadena, desplaçats a Barcelona, estan intentant aportar proves addicionals a la instrucció per desvelar totes les ramificacions presumptament delictives, incloses les comeses per responsables "de segona línia" i "no funcionaris", i se cita expressament Oriol Soler.

El magistrat instructor ha imprimit un fort impuls a la investigació mitjançant una providència de quatre folis en què sol·licita un gran nombre d'investigacions a la Guàrdia Civil. Reclama informació sobre "actes d'execució relatius a la independència de Catalunya" de persones vinculades amb CDC, el PDECat, ERC, l'ANC, Òmnium Cultural i l'Associació de Municipis per la Independència. Llarena exigeix que la investigació s'estengui a "episodis violents" i que es descrigui el "posicionament" de cadascun dels membres del Comitè Estratègic "definit en el document Enfocats", del qual formaven part Rovira per ERC, Artur Mas pel PDECat i Anna Gabriel per la CUP, entre molts dels ja imputats i altres activistes i assessors. També demana dades sobre els Comitès de Defensa de la República (CDR) i del Referèndum i sobre la disposició de fons públics. Finalment, el magistrat instructor demana “una indagació sobre les ordres donades pel conseller d'Interior” respecte al compliment de les resolucions dels jutges i tribunals. En definitiva, Pablo Llarena es planteja un autèntic macroprocés.

Sense pauses

Les ratificacions dels pèrits -especialment de la Intervenció General de l'Estat i de la Generalitat- seran "necessàries" per contrastar les versions dels imputats. I encara que Pablo Llarena està dedicat en exclusiva a la instrucció d'aquest cas -és a dir, eximit de ponències a la Sala Segona-, potser la rapidesa de les diligències no s'ajustarà al calendari previst. En tot cas, l'objectiu és evitar qualsevol demora i imprimir al procediment un ritme curós però "sense pauses". Així, les fonts consultades adverteixen que Puigdemont i els quatre exconsellers fugits a Bèlgica no poden ser jutjats en rebel·lia a diferència del que passa a la majoria dels països de la UE i el judici no esperarà a la seva detenció. També avisen de la pròxima resolució dels recursos de cassació de Mas, Ortega i Rigau contra les sentències del TSJC que els van condemnar a inhabilitació pel delicte de desobediència, pel mateix que la Sala Segona va sancionar Francesc Homs.

La Sala Segona del TS, presidida per un jurista respectat com Manuel Marchena, fiscal de carrera, es constituirà en tribunal d'enjudiciament amb cinc magistrats -es preveu que hi participin, a més del president, que podria ser el ponent de la sentència, els magistrats Antonio del Moral, Luciano Varela i Alberto Jorge Barreiro, aquests dos últims de l'ala progressista- i dictarà sentència ferma, només recurrible, sense efectes suspensius, en empara davant el Constitucional- no més tard del primer trimestre del 2019. La fiscalia estaria representada per la que va ser fiscal general de l'Estat Consuelo Madrigal. Si es produeix sentència condemnatòria, la legislatura catalana que comença el 22 de desembre quedarà de fet avortada perquè els ara imputats, i els que podrien ser-ho en el curs de la instrucció, seran, en el millor dels casos, inhabilitats i hauran de deixar les seves responsabilitats públiques.

Notícies relacionades

Un xoc i moltes espines

Recaptar tots els impostos

A la Sala Segona es desmenteix que Espanya s'hagi de fer càrrec de cap despesa processal per la revocació de l'euroordre dictada per Pablo Llarena. Carlos Bautista Samaniego, fiscal de l'Audiència Nacional, és el màxim coneixedor d'aquest procediment al nostre país. i la seva tesi doctoral, publicada el 2015 amb el títol Aproximación crítica a la orden europea de detención y entrega (Editorial Comares), es considera de referència per resoldre qualsevol dubte que es pugui plantejar. "En cap cas Espanya haurà de pagar les costes del procediment a Brussel·les perquè la demandant de l'euroordre és la fiscalia belga. I es tracta a més d'un procediment penal. No sé d'on ha sortit aquesta idea. L'assumpte és clar en l'article 30 de la Decisió Marc del 13 de juny del 2002", assevera el fiscal. La creença que l'Estat espanyol quedaria obligat a pagar, entre altres despeses, la minuta d'honoraris del lletrat belga de l'expresident Puigdemont, Paul Bekaert, ha sigut una més de les notícies falses que s'han difós al llarg dels últims dies.

Els membres de la Sala Segona són conscients que han d'actuar amb extraordinària pulcritud perquè les actuacions que puguin exercir en la instrucció de la causa especial contra els dirigents secessionistes no els contaminin. Per això els membres de la secció que resolgui els recursos d'apel·lació contra el processament i obri judici oral no formaran part del tribunal d'enjudiciament. Per descomptat, tampoc ho farà l'instructor Pablo Llarena. De manera que la composició de la Sala enjudiciadora és un dels punts clau tenint en compte que ara existeixen quatre vacants (la plantilla de la Sala és de 15 magistrats) sense data per ser proveïdes. La causa especial 20907/2017 "és crítica", i la Sala Segona s'entestarà a no deixar ni una sola escletxa perquè no es coli cap retret de la justícia europea si, com sembla, els ara investigats i els que puguin ser-ho, eventualment condemnats, recorren a Estrasburg.