Converses de la cúpula independentista

Puigdemont va admetre que sense el 50% de suport el món no "entendria" els independentistes

Romeva es va mostrar partidari d'"anar fins al final" perquè la comunitat internacional escoltés el Govern

zentauroepp41285935 pla general del president carles puigdemont responent pregun171212121937

zentauroepp41285935 pla general del president carles puigdemont responent pregun171212121937 / Laura Pous

2
Es llegeix en minuts
Daniel G. Sastre

El febrer del 2016 la cúpula independentista ja era conscient que necessitava un aval popular més gran perquè les seves demandes tinguessin repercussió a Europa. En una reunió celebrada aleshores, abans que el Govern introduís el referèndum d'autodeterminació en el full de ruta, Carles Puigdemont ja admetia que "fer passos que semblin definitius, sense el 50% [de suport] no serà entès".

És una de les anotacions incloses en l'agenda de l'ex secretari general de Vicepresidència de la Generalitat, Josep Maria Jové, que la Guàrdia Civil va trobar durant els escorcolls del mes de setembre. Es tracta d'un document valuós on Jové, considerat un dels cervells de l'última fase del procés, consignava totes les reunions que mantenia amb els dirigents independentistes. Conté anotacions des del febrer del 2015 fins al novembre del 2016, quan el Govern ja havia assumit el referèndum.

La "trampa" del 9-N

L'1 de juny del 2015, poc abans que Convergència Esquerra arribessin a un acord per presentar-se com a Junts pel Sí a les eleccions del setembre, Jové anotava arguments per encarar una campanya per separat. El dirigent d'ERC defensava l'actuació del seu partit criticant el procés participatiu del 9-N: "¿Què és més responsable? ¿Donar suport al Govern i qüestionar una consulta trampa que no ha servit per res més que per 'salvar' la figura de Mas? ¿O abandonar el Govern i gesticular en una equació de maquillatge sobiranista?".

Preparació de la proclamació

La reunió més interessant que recull l'agenda se celebra el 23 de febrer del 2016. Hi participen Carles Puigdemont --que era president des de no feia gaire més d'un mes--, Oriol JunquerasNeus MuntéRaül RomevaJoan VidalArtur MasJordi TurullMarta Rovira i el mateix Jové. Es parla de quins passos s'han de fer per proclamar la independència. Junqueras es pronuncia: "Comptem amb el 50%. Només pot ser en un referèndum, en unes eleccions parlamentàries (encara que siguin de caràcter plebiscitari) s'hi compten escons, no percentatge de vots". Hi intervé Puigdemont: "Però a nivell internacional ens demanen el 50%, i fer passos que semblin definitius, sense el 50% no serà entès". Romeva pren la paraula per aconsellar la via dels fets consumats: "La legitimitat ja la teníem, tenim el 80% a favor del referèndum. A nivell internacional només ens escoltaran si veuen que anem seriosament fins al final.

Unilateralitat "ridícula"

Les notes de Jové sobre la mateixa reunió del 23 de febrer del 2016 indiquen que Junqueras i Rovira, citats per les inicials, es resistien aleshores a convocar una consulta unilateral: "Un referèndum no pactat (unilateral) no té sentit, ja ho hem fet (TC). Tenim un contracte que és el programa electoral. No tenim dret a modificar-lo". L'informe de la Guàrdia Civil sobre aquests apunts en l'agenda de Jové indica que "van anotar expressament" que un referèndum unilateral "podria suposar fer el ridícul".

Obsessió pels comuns

Notícies relacionades

En tota l'agenda queda clar que una de les obsessions dels independentistes és atraure l'espai dels comuns al seu full de ruta. En una reunió el 13 d'abril del 2016 entre dirigents d'ERC, en què també participa Carme Forcadell, Jové anota que "volen que CSQEP Barcelona en Comú participin del procés constituent, que formin part de l'equip impulsor". Tot i afegir: "Però voldran influir en la definició d'aquest procés".

El cens del referèndum

Després d'anotar els dubtes que suscitava inicialment l'organització del referèndum, perquè podia ser "ridícul" que "votés menys gent" que el 9-N, Jové es reuneix amb Frederic Udina, director de l'Idescat. Apunta que aquest organisme rep "cada tres mesos" els "padrons actualitzats", i que després "en passa còpies" a organismes com el Catsalut o a la Direcció General d'Atenció Ciutadana. No obstant, no especifica que aquesta fos la via utilitzada finalment.