El 'cas ERO' asseu al banc dels acusats Chaves i Griñán

La política laboral de «butxaca trencada» amb què els governs socialistes d’Andalusia van mirar de contenir els conflictes socials i, de passada, consolidar el suport de les bases que van mantenir les seves majories absolutes s’asseu avui al banc dels acusats. Set anys després de l’inici de la investigació, l’Audiència Provincial de Sevilla jutja els expresidents autonòmics Manuel Chaves i José Antonio Griñán, així com sis exconsellers regionals –entre els quals hi ha Magdalena Álvarez, que també va ser ministra d’Espanya, com els dos anteriors– i 14 ex alts càrrecs –viceconsellers i directors generals– d’entre els anys 2000 i 2010. El judici s’inicia aquesta setmana amb les qüestions prèvies a càrrec de les parts personades en la causa. 

Chaves i Griñán han arribat aquest dimecres a l'Audiència per separat i sense fer declaracions als mitjans de comunicació. El primer ho ha fet a les 09.37 hores acompanyat pel seu advocat, mentre que Griñán ha entrat un minut després envoltat d'un ampli desplegament de mitjans acreditats. Tots dos s'han dirigit amb rapidesa a la Secció Primera de l'Audiència Provincial, on té lloc el judici. A la sala, Griñán s'ha dirigit als mitjans que hi ha congregats per limitar-se a assenyalar que està "tranquil" però "no ha parlat".

Els investigats estan acusats d’haver implantat un procediment d’ajudes sociolaborals per mantenir la pau social que no només es va convertir en un colador de prejubilacions en empreses privades pagades amb diner públic. A més a més, va obrir la porta a la concessió directa i sense publicitat d’ajudes a empresaris –alguns, afins al PSOE– i va enriquir mitjançant sobrecomissions companyies mediadores que van convertir en un negoci la tramitació d’aquelles subvencions.

El tribunal de la secció primera de l’Audiència Provincial de Sevilla, que presideix Juan Antonio Calle i que completen les jutges Pilar Llorente i Encarnación Gómez, jutjarà la peça política del cas ERO, les sessions del qual es prolongaran diversos mesos. El judici comença amb les qüestions prèvies i continuarà amb les declaracions, a partir de gener del 2018. Els acusats s’enfronten a penes que van des dels 10 anys d’inhabilitació en el cas dels acusats de prevaricació, com Chaves o Álvarez, fins a entre 6 i 8 anys de presó per a aquells acusats a més de malversació, com Griñán.

«PROSELITISME POLÍTIC»

La jutge instructora del cas ERO, l’escàndol de corrupció més gran en la política andalusa amb gairebé 300 imputats, ho va tenir clar. Mercedes Alaya, que es va apartar del cas després d’un ascens, va entendre que aquell apaivagament laboral no va ser sinó una mera excusa per fer «proselitisme polític» i crear una «xarxa clientelar» a favor del PSOE durant anys, segons va detallar davant el Tribunal Suprem (TS).

La implantació del sistema es va justificar amb la necessitat d’agilitzar les ajudes i reduir la burocràcia, però va permetre esquivar la fiscalització prèvia i donar lloc a la concessió discrecional. Una fórmula sobre la qual la Intervenció General de la Junta expressaria els seus dubtes 15 vegades a la Conselleria d’Hisenda, dirigida per Griñán. En cap cas, no obstant, va emetre un informe d’actuació per sospita de menyscapte de fons públics.

TRANSFERÈNCIES A ENS PÚBLICS

El «procediment específic» implantat va ser la transferència de finançament, un sistema utilitzat habitualment per les administracions però per equilibrar els comptes dels ens públics. 

En aquest cas, l’Institut Andalús de Foment (IFA) i més tard l’Agència Idea van rebre les transferències i les van utilitzar per pagar les ajudes que indicava la Direcció General de Treball.

El seu responsable, Javier Guerrero, serà el primer a declarar, per ser l’última baula de la cadena, el que firmava totes les ajudes concedides i a qui els ex alts càrrecs responsabilitzen de les irregularitats, com incloure la seva sogra en una prejubilació o donar ajudes milionàries al seu xòfer, que després es van invertir en festes i drogues. A ell s’atribueix, a més, la denominació de «fons de rèptils» per a la partida 31-L, d’on sortien els diners. Sota aquest procediment es van entregar almenys 855 milions d’euros, però el frau se cenyeix a uns 160 milions.

INSTRUMENTALITZACIÓ DE L’ESCÀNDOL

Notícies relacionades

Els condemnats pel 'cas ERO', un per un

El pitjor moment del PSOE gallec

El cas ERO fa mal als socialistes per posar a la picota els que van ser els màxims responsables del partit a Andalusia, la seva principal base en l’època de més esplendor del PSOE. Va ser l’arma llancívola del PP per contrarestar els seus propis escàndols, una comparació que els cou perquè, a diferència dels populars, als socialistes no se’ls jutja per haver desviat diner públic a les seves butxaques. Estan acusats de prevaricació per haver permès presumptament el disseny del sistema al marge de la llei, o de malversació, per conèixer suposadament el frau i no actuar per treure’n rèdits polítics.

Apartats de la vida política, tots defensen la seva innocència i s’aferren al fet que el sistema d’ajudes era legal: es regia per la llei de subvencions i tenia el seu reflex de forma anual en els pressupostos autonòmics, sostenen.