L'equitat, l'assignatura pendent de l'escola catalana

Les retallades que l’educació va patir en el quinquenni 2010-2015 segueixen passant factura a les escoles catalanes, malgrat l’esforç fet durant els dos últims anys per la Conselleria d’Ensenyament per començar a revertir la situació. Els anys de la crisi han deixat un sistema educatiu amb més guetos escolars, que no acaba de garantir la igualtat d’oportunitats per als alumnes amb menys recursos econòmics i socioculturals. El professorat ha envellit, els edificis escolars són insuficients a secundària (una etapa en què creix i creixerà el nombre d’alumnes els pròxims cursos) i, malgrat que el fracàs escolar s’ha reduït significativament, hi ha informes que diuen que l’inici de la recuperació econòmica pot tornar a posar en risc la permanència dels joves en el sistema educatiu si abans no es reforma en profunditat l’educació secundària obligatòria (ESO).

Amb aquesta fotografia de la situació, el balanç que deixa la gestió feta aquesta última legislatura per Ensenyament (primer, amb Meritxell Ruiz al capdavant, i des del juliol passat amb Clara Ponsatí, nomenada per assegurar la logística del referèndum de l’1-O) és més aviat desigual. Potser la millor notícia que ha tingut el sector és la convocatòria d'oposicions per cobrir 2.000 places de docents de primària i secundària. Aquestes proves, les primeres d’aquesta mena en vuit anys a Catalunya, permetran començar a reduir l’alta taxa d’interinitat de les escoles públiques, situació en què es troben unes 24.000 persones (un 34% de la plantilla).

A més de posar en marxa aquest concurs públic, la consellera Ruiz va posar fi el 2015 a la tendència iniciada per la seva predecessora, Irene Rigau, de reduir les plantilles de mestres. També va recuperar, encara que tímidament, la inversió destinada a la formació del professorat, que Rigau pràcticament havia eliminat durant la crisi. Després de patir en total una pèrdua pressupostària del 21,7% des del 2010, «l’any 2015 va ser el primer en què Ensenyament va incrementar el seu pressupost (un 9%). Aquesta tendència s’ha confirmat amb el pressupost inicial d’aquest 2017», constata la Fundació Jaume Bofill, una entitat de referència en l’anàlisi del panorama educatiu català.

Augment de pressupostos

«És cert que en els últims temps, Ensenyament ha fet un esforç per reconduir la situació i ha augmentat els pressupostos, però la desinversió dels anys anteriors, la contenció i les retallades de les etapes prèvies, encara estan tenint impacte», adverteix Xavier Bonal, professor de Sociologia i director del grup d’investigació Globalització, Educació i Polítiques Socials de la UAB.

Especialment preocupant ha sigut, en opinió de la Fundació Bofill, la decisió de la Generalitat de deixar de fer-se càrrec de les escoles infantils o guarderies, el finançament de les quals va caure més d’un 50% entre el 2013 i el 2014 (aquests anys, fins i tot, es van desviar a l’escola concertada diners inicialment pressupostats per a les guarderies), fins a desaparèixer el 2015 i ser traspassada la responsabilitat a les diputacions provincials.

Ni Ruiz ni tampoc Ponsatí han posat remei a aquesta situació, malgrat que els experts recorden amb insistència com n’és d’important aquesta etapa educativa, no només per raons pedagògiques i de conciliació per a les famílies, sinó també perquè serveix per pal·liar, des del minut zero, les desigualtats que hi ha entre els fills de famílies amb recursos i els que no en tenen.

Silenci en el 'cas Maristes'

Tampoc va ser gaire diligent la reacció de la Conselleria d’Ensenyament en una de les crisis més greus que ha viscut l’escola catalana durant els últims dos anys: el conegut com a cas Maristes en el qual 43 persones van denunciar haver sigut víctimes, quan eren petites, d’abusos sexuals per part d’una dotzena de professors de les escoles que la congregació té a Barcelona i a Badalona. La primera resposta del departament va ser la de guardar silenci. No va ser fins que el Síndic de Greuges va denunciar la cadena de negligències que va seguir a la primera denúncia, quan Ensenyament va decidir modificar el protocol d’actuació en casos de pederàstia. De tota manera, el setembre passat, la consellera Ponsatí encara felicitava els Maristes per la seva tasca, amb motiu del segon centenari de l'ordre.

Hble. Sra. @ClaraPonsati: "Cal agrair la funció educativa dels #maristes per la seva tasca ingent de cohesió i integració social" pic.twitter.com/f3TgwXgT2F

— Maristes Catalunya (@MaristesCat) 4 de septiembre de 2017

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

En canvi, un dels llegats que deixa Meritxell Ruiz, i que més satisfà la comunitat educativa, és el decret pel qual es modifica el model d’escola inclusiva a Catalunya, una norma pionera i avançada que preveu que tots els nens amb necessitats educatives especials siguin escolaritzats en centres convencionals, sense haver de ser separats de la resta d’alumnes. Això i les mesures adoptades per combatre l’assetjament escolar o bullying han sigut algunes de les decisions més celebrades per les famílies durant els últims temps.

Amb la LOMCE del ministre Wert pràcticament descafeïnada (sense revàlides i sense separació dels alumnes als 15 anys), i amb una quinzena d’escoles a les quals els jutges han ordenat impartir el 25% dels temaris en llengua castellana, el final de la legislatura en educació ha vingut marcat per les acusacions d’adoctrinament. Les organitzacions de pares d’alumnes, els moviments de renovació pedagògica, les universitats i tots els sindicats educatius neguen que als nens se’ls estigui instruint amb ideologies polítiques, però són diverses les denúncies de famílies que hi ha als jutjats. El ministeri ha enviat tres requeriments a Ensenyament perquè investigui mig centenar de demandes.