El fiscal manté la petició per prevaricació i malversació contra Chaves i Griñán a l'inici del judici

«Ja era hora que comencés». Les paraules de l’exdirector general de Treball de la Junta d’Andalusia, Javier Guerrero, van ser de les poques que es van escoltar per part dels 22 ex alts càrrecs del Govern andalús encausats en el primer judici del cas ERO, el pitjor escàndol de corrupció a la comunitat autònoma. Set anys després de l’inici de la investigació, els expresidents Manuel Chaves i José Antonio Gri-ñán, ja apartats de l’activitat política, van seure al banc dels acusats.

Els exmandataris afronten les peticions que manté el fiscal d’inhabilitació i de fins a vuit anys de presó per a Griñán pels delictes de prevaricació i malversació per haver implantat i mantingut durant una dècada un sistema d’ajudes inadequat però que va permetre calmar els conflictes laborals a la regió. «Estic tranquil», va dir concisament l’expresident Griñán. Les defenses llegiran aquest dijous els seus escrits amb la finalitat de «garantir els seus drets processals».

La primera sessió del judici va aixecar molta expectació, però ja només mediàtica. El fred als jutjats no era només climatològic, perquè els que durant més de 20 anys van ostentar tot el poder polític i institucional a Andalusia ja no atrauen ni tan sols gent que els increpi, com passava abans.

LA FOTO

Encara que no se’ls acusi d’haver-se enriquit i que s’alabi que assumissin la seva responsabilitat política a l’anar-se’n, la foto de tots dos asseguts a la primera línia del banc dels acusats juntament amb la que va ser la plana major del seu equip , com l’exconsellera i també exministra Magdalena Álvarez o Gaspar Zarrías cou al PSOE.

Semblava un dels consells de Govern de la pròxima seu de la Junta: Chaves i Griñán intercanviant impressions, i la metòdica Álvarez prenent notes. Darrere, i apartats i solitaris en el recés, els exconsellers d’Ocupació José Antonio Viera i Antonio Fernández, i l’exdirector general de Treball. L’epicentre de la trama.

Amb retard, i en una sala rància, el judici va començar amb el retrat del frau que compon la fiscalia. Demana 122 anys de presó per als 15 acusats de malversació, i 520 anys d’inhabilitació per als 22 implicats per prevaricació. I tot perquè, com que la dilatada burocràcia de les ajudes «dificultava la ràpida resolució dels conflictes laborals que alteraven la pau social» a la regió, es va buscar un sistema que agilitzés els pagaments: les transferències de finançament a empreses públiques.

«SENSE FISCALITZACIÓ PRÈVIA»

Un sistema amb fiscalització i tramitació diferent usat habitualment per equilibrar els comptes d’explotació d’a-quests ens. «Com a resultat buscat pels encausats, les ajudes sociolaborals i les ajudes directes van evitar la necessària fiscalització prèvia», zanja la fiscalia.

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

Amb aquesta nova fórmula es van deixar milions d’euros en mans de Guerrero, sense competències legals per concedir subvencions i amb capacitat per atorgar-les «sense fiscalització prèvia i sense necessitat de tramitar cap expedient». El sistema es va allargar durant una dècada sense que ningú al Consell de Govern, tot i conèixer les alertes formulades per la Intervenció, sosté el fiscal, «hi posés fre» o, ja sota el mandat de Griñán, se’n reclamés la devolució. Per això, reclama als 15 acusats per malversació que tornin a les arques públiques els 742 milions d’euros que es van entregar per  aquesta via.

LA PRIMERA TOPADA

El PP, que també va llegir el seu escrit d’acusació popular, va elevar aquesta xifra fins als 1.280 milions. Estima que es va establir una «xarxa clientelar» per atorgar «de forma capritxosa» els fons públics a empreses i persones pròximes al PSOE o als membres de l’executiu; per això augmenten la petició de presó en dos anys a l’afegir un delicte d’associació il·lícita. La insistència del PP a llegir  l’escrit va provocar la primera de les topades, ja que les defenses volien donar-lo per conegut per poder iniciar les qüestions prèvies. Al no aconseguir-ho, van anunciar que avui dedicaran part de la sessió a llegir els seus escrits amb la finalitat de «garantir els seus drets processals».