L'Audiència Nacional imposa un any i un any i mig de presó als que van insultar Manjón

La Secció Segona de la Sala Penal de l'Audiència Nacional ha condemnat a penes d'un any i un any i mig de presó els dos acusats per insultar l'expresidenta de l'Associació 11-M Afectats pel Terrorisme Pilar Manjón en relació amb la mort del seu fill Daniel en els atemptats de l'11 de març del 2014 a Madrid.

La sentència declara provat que Luis Fernando de Reyna i Tomás Santos, condemnat el primer a un any de presó, i el segon, a un any i mig, van cometre un delicte d'enaltiment del terrorisme en la seva modalitat d'humiliació a les víctimes.

De Reyna, que haurà d'indemnitzar Manjón amb 3.000 euros, va publicar a Twitter el següent comentari: "¿Què es pot esperar d'una mala mare que fa negoci recolzant la impunitat dels assassins del seu fill?".

Santos, que fins ara s'havia salvat d'altres querelles presentades, entre altres pel líder de Podem, Pablo Iglesias, i l'exministre socialista Alfredo Pérez Rubalcaba, encara va ser més cruel.

"A Pilar Manjón li va tocar la loteria quan van rebentar el fill. Quina Puta", "M'alegra saber que tot i el teu problema ortogràfic recolzes la puta prototerrorista de Manjón", van ser alguns dels seus comentaris, pels quals l'haurà d'indemnitzar amb 6.000 euros pels danys morals soferts, tenint en compte el dolor ocasionat a la víctima i l'afectació de la seva vida personal i familiar.

"Més feridor i ofensiu"

La sentència declara que els comentaris de Santos "són manifestament ofensius i fins i tot s'estenen a la dignitat del progenitor del fill assassinat, la paternitat del qual es qüestiona. És difícil imaginar un contingut més feridor i ofensiu".

La Sala, analitzada la jurisprudència del Tribunal Suprem i del Tribunal Constitucional, considera que els missatges publicats pels acusats “objectivament, contenen una evident càrrega de menyspreu, vexació o humiliació a la persona de Pilar Manjón, víctima del terrorisme per ser mare d'una de les persones que van ser assassinades en els atemptats del 4 març del 2004 a Madrid, que ha tingut una certa rellevància pública per la seva condició de presidenta d'una associació de víctimes del terrorisme”.

Pel que fa a De Reyna, la sentència assenyala que, encara que va enviar el missatge amb precipitació i que no va rectificar perquè no sabia on havia anat a parar i no volia ofendre, no es pot “minimitzar la rellevància d'una manifestació en què s'acusa obertament la querellant de ser mala mare, fer negoci amb la seva condició de víctima i recolzar la impunitat ni més ni menys que dels assassins del seu fill”.

Per això, encara que “és veritat que no es recullen expressions grolleres, els fets que s'imputen a la víctima per la seva gravetat revesteixen prou entitat per ofendre greument la seva dignitat i ocasionar-li un patiment afegit al natural dolor que és conseqüència de la pèrdua tràgica del seu fill únic en un atemptat terrorista. És difícil imaginar una acusació més greu, més feridora, més ofensiva, que la d'imputar a una mare, que tant ha patit, ser mala mare, fer negoci, o recolzar la impunitat dels assassins”.

"Arriba Espanya"

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

Respecte a l'altre acusat, la sala considera provat que el maig del 2004, des del perfil de Twitter ARRIBA-AE ¡ARRIBA ESPAÑA¡, en què comptava amb 6.056 seguidors, "tot i saber que amb això ofenia greument i ocasionava una pública humiliació a la senyora Pilar Manjón Gutiérrez en la seva qualitat de víctima del terrorisme", va difondre diversos missatges "manifestament ofensius", com “M'imagino que el pare del fill de la Manjón no diu res perquè no se sap qui és…”.

En el cas d'aquest acusat, tot i que va argumentar que no era l'autor dels missatges, la sala entén que hi ha prou proves per acreditar que sí que ho és. Se li imposa una pena més elevada donada la reiteració dels tuits, el fort contingut vexatori, l'elevat nombre de seguidors, així com la seva condició d'usuari habitual i no esporàdic de les xarxes socials.