Mig any sense la sentència del 'cas Palau'

«El Palau de la Música era la canonada per on transitaven els diners que Ferrovial volia fer arribar a CDC». Fulminant i contundent. El fiscal Emilio Sánchez Ulled (casualitats de la vida, actualment està destinat a Brussel·les, on viu ara Carles Puigdemont) ho va deixar anar a boca de canó en la segona part del seu informe final del judici en què va demanar la condemna de l’expresident de l’auditori, Fèlix Millet, i la seva mà dreta, Jordi Montull, entre altres persones, però en què també va acusar CDC (Convergència Democràtica de Catalu-nya) i el que va ser el seu tresorer, Daniel Osàcar. El judici va acabar el 16 de juny passat. Avui fa sis mesos. La sentència està pendent i no està previst, menys que hi hagi sorpreses, que surti fins després de la campanya electoral.

L’independentisme, inclòs el PDECat, successor de CDC, s’ha desmarcat des del primer moment d’aquella Convergència de Jordi Pujol i ha fet pinya al voltant que era una altra època i que la corrupció és història. No obstant, una sentència d’aquestes característiques en plena campanya donaria munició per atacar la llista de Junts per Catalunya encapçalada per Puigdemont.

Les fonts consultades apunten que no es coneixerà la sentència fins a finals del 2017 o principis del 2018. Al ponent se’l va eximir del repartiment d’assumptes per redactar-la fins al 30 de novembre passat. No obstant, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) li va concedir de pròrroga fins al dia 31 de desembre vinent. 

Els juristes argumenten que és una resolució complexa. No només pel nombre d’acusats, 15, sinó també per les qüestions jurídiques que s’han de dilucidar. Els magistrats han de discernir l’abast de l’espoli i si, com sosté la fiscalia, 6,6 milions d’euros van anar a parar a CDC.

Els advocats defensors també asseguren que no esperen que la sentència, com és habitual en casos amb caràcter polític, es dicti durant la campanya electoral. Almenys, incideixen, per prudència i per evitar que s’utilitzi com a arma llancívola contra l’adversari. No obstant, el Dret no és una ciència exacta i pot passar qualsevol cosa.

DOCUMENTS INCRIMINATORIS 

Una de les proves que el tribunal valorarà són els documents trobats en el registre del Palau de la Música del 23 de juliol del 2009. La fiscalia sosté que aquests papers indiquen que Ferrovial va pagar comissions a CDC, a través de l’entitat, a canvi d’obra pública. Una hipòtesi reforçada en el judici pel pacte segellat entre el fiscal i la defensa de Jordi Montull i de la seva filla Gemma. L’acord suposa una rebaixa considerable en la petició de pena per a ells. Millet no va voler quedar-se sol i, al final, també es va apuntar al carro de les confessions.

I és que aquell «vostès tenen un problema i aquest problema es diu 3%» llançat per Pasqual Maragall (quan era president de la Generalitat) a Artur Mas, llavors líder de l’oposició, el mes de febrer del 2005, va tornar a sonar 12 anys després. Però en un altre escenari: la Ciutat de la Justícia de Barcelona, en el judici per l’espoli del Palau i el desviament de fons, no només per a benefici particular de la que va ser la seva cúpula, sinó també cap a CDC. No va sortir a col·lació el 3%, sinó el 4% en suposades comissions pagades per Ferrovial. O més ben dit, el 2,5%, ja que la resta se la repartien, com a bons amics, Fèlix Millet (l’1%) i la seva mà dreta, Jordi Montull (0,5%). La constructora, que tenia dos directius al banc dels acusats, i CDC, amb el seu extresorer Osàcar al capdavant, sempre han negat aquests pagaments.

UN TAL DANIEL

No va fer falta que el fiscal s’esforcés gaire en els interrogatoris de Millet i de Gemma Montull. Tots dos es van explicar amb claredat: «Ferrovial feia donacions al Palau perquè els diners anessin a parar a CDC a canvi d’obra pública. Això no ho vaig dir en la meva confessió del 2009, però és la veritat», va admetre el que va ser màxim responsable del Palau de la Música que, per a la sorpresa de molts, no es va mossegar la llengua.

Gemma, que ocupava el càrrec de directora financera, va ratificar el desviament de fons al partit. I el seu pare hi va insistir. El terratrèmol arriba fins a Carles Torrents, que va ser tresorer de CDC fins al 2005, quan va morir, i el seu substitut en el càrrec, Daniel Osàcar, que s’enfronta a vuit anys de presó i a qui l’expresident del Palau va assenyalar com el «Daniel» que figura en un document sobre el repartiment de comissions.

Notícies relacionades

Millet: "Ferrovial donava diners al Palau perquè anessin a CDC a canvi d'obra pública"

Jordi Montull: "Les comissions van passar del 3% al 4% perquè CDC volia més diners"

En la seva declaració, Millet, per a qui el fiscal reclama 14 anys i nou mesos de presó, va ser fins i tot més explícit i va relatar que el sistema de comissions el va organitzar el fundador de Ferrovial, Rafael del Pino, que va morir el 2008. Per part de la constructora estan acusats dos exdirectius, Pedro Buenaventura i Juan Elizaga, que, suposadament, eren els encarregats de la canalització dels fons.

Millet va reconèixer que es van fer pagaments a Torrents i que Jordi Montull, per a qui l’acusació pública sol·licita 10 anys i 10 mesos de presó, n’estava al corrent. «Es posaven d’acord Convergència i Ferrovial», segons la seva versió, abans que la constructora donés els diners al Palau camuflats com a patrocini, va puntualitzar Millet. Ferrovial sempre ho ha negat. Montull va rematar: «Les comissions van passar del 3% al 4% perquè CDC volia més diners». El judici va ser un gairebé tots contra CDC, que també ha desmentit haver rebut comissions. La sentència ho dirà.