Sanitat: reduir la desigualtat sense millorar el sistema

Els eixos que han marcat l’acció de la Conselleria de Salut en l’última legislatura, sota la direcció d’Antoni Comín, es van concretar en la pretesa reducció de la desigualtat social, abordada des de la seva repercussió en la salut –Comín no tolera que els veïns de Nou Barris estiguin subjectes a una expectativa de vida més curta que els de Pedralbes–, i la decisió d’evitar que els centres sanitaris privats es beneficiïn de contractes d’activitat procedents d’un sector públic saturat de demanda.

Observada des dels seus resultats, la gestió del departament des del gener del 2016 mostra un empitjorament notable en l’accés als serveis, ja sigui per aconseguir un diagnòstic, una visita mèdica o una intervenció quirúrgica. Les demores per fer tot això són ara pitjors que fa un any i mig.

En el balanç de Comín, en canvi, abunda el disseny de plans, nacionals, autèntiques refundacions de les àrees que implicaven –urgències, salut mental, assistència primària, investigació biomèdica–, que no es van arribar a desenvolupar, dotats de pressupostos ínfims en relació amb l’enormitat del projecte que pretenien sostenir, invariablement presentats per Comín amb un entusiasme inqüestionable. 

Millora no percebuda

El finançament de l’assistència sanitària pública pateix d’insuficiència pressupostària des de molt abans que la crisi econòmica la conduís al límit de la seva eficàcia, alerten els analistes del sistema. Les retallades del 2011, de 1.460 milions d’euros, van situar la sanitat pública en un estat de supervivència en progressiu deteriorament que en absolut s’ha suprimit durant la legislatura 2016-17. Aquest deficient finançament sostingut durant més d’un lustre ha erosionat el sistema en els sesu principals paràmetres: ha perdut 6.500 professionals, dels quals més d’un miler són metges, i no s’han actualitzat estructures i tecnologia mèdica, entre altres dèficits.

El deteriorament arriba fins a tal punt que quan l’últim titular d’Economia, Oriol Junqueras, va incrementar en 408 milions d’euros el capítol sanitari del pressupost aprovat el març passat –el va situar en 8.806 milions d’euros–, la millora no va aconseguir ser percebuda pels que s’ocupen que el sistema funcioni.

La partida econòmica es va dispersar en nombrosos projectes de baix pressupost, que en la majoria de casos no han arribat a executar-se. El més significatiu va ser la reordenació interna dels hospitals de la Vall d’Hebron, dotada d’un pressupost de 122 milions d’euros que s’havien d’invertir al llarg de cinc anys. Les obres no s’han iniciat, excepte les que depenen del mecenatge.

El citat increment pressupostari no s’ha traduït en una recuperació del salari de metges i infermeres, disminuït entre un 25% i un 35% des del 2010, ni ha permès executar un pla de renovació tecnològica que actualitzés els serveis. Tampoc ha millorat les enormes llistes d’espera quirúrgiques i diagnòstiques que registren els hospitals. Les demores, al contrari, han augmentat en un 3,4% des del juny passat, indica la web del Servei Català de la Salut (CatSalut).

La dotació mèdica de la xarxa d’assistència primària (CAP) segueix sent notablement escassa, mentre que la població demandant d’atenció no ha deixat de créixer. Els 57 milions que Salut va destinar fa nou mesos a reduir les llistes d’espera han sigut una imperceptible ajuda.

Va complir la seva promesa

La desprivatització va patir una sort desigual. Quan va prendre possessió del seu càrrec, Comín va anunciar que la Clínica del Vallès i l’Hospital General de Catalunya (HGC) deixarien de ser contractats per la Generalitat. Tots dos són propietat del grup Fresenius Helios, i rebien, respectivament, 3.700 intervencions quirúrgiques i 6.250 actes mèdics anuals que alleugerien la càrrega de demores a l’Hospital del Parc Taulí, de Sabadell. La Clínica del Vallès va deixar de treballar per a Salut l’agost del 2016, i va tornar al Parc Taulí una pressió assistencial que se li va compensar amb un suplement pressupostari insuficient. El contracte amb el HGC no va ser fàcil de dissoldre i segueix actiu.

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

Comín va convertir aquesta mesura en estendard del seu mandat, encara que no va resoldre una cosa que, des de la perspectiva que es va proposar combatre, resulta una incongruència: la històrica opció, vigent des dels governs de Jordi Pujol, que permet que els millors especialistes de la sanitat pública catalana, a l’àmbit del qual deuen formació i prestigi, exerceixin a les tardes en centres pertanyents al potent sector sanitari privat i mutualista.

Es va modificar el mètode de repartiment pressupostari de la primària, de manera que els que atenen la població més afectada per la precarietat rebessin un plus. Els 155 CAP més crítics van ser compensats amb 13 milions d’euros.